La vocalista i trombonista maresmenca de 21 anys ha gravat el segon àlbum, amb repertori propi i per primer cop aventurant-se al català. Després de donar-se a conèixer a la factoria de Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band, Rita Payés (Vilassar de Mar, 1999) va sorprendre i seduir tothom amb un disc de versions amb la seva mare, la guitarrista Elisabeth Roma: Imagina (autoeditat, 2019).

Ara ha enllestit un segon treball -Como la piel (autoeditat, 2021)-, aquest cop amb més de la meitat del repertori format per temes propis, amb el contrabaix d’Horacio Fumero i les percussions de Juan R. Berbín afegint-se a mare i filla. Les col·laboracions del seu germà Eudald Payés a la trompeta i del guitarrista Pol Batlle completen els colors d’un àlbum en què, segons assegura Payés, “cada cançó és un món”. 



Els inicis musicals de Payés van ser a través del trombó, un instrument que poca gent tria de ben petit: “Recordo un noi pèl-roig que tocava el trombó a l’escola de Premià on treballaven els meus pares. Vaig pensar: ‘Jo vull tocar això!’. I com que el meu pare i el meu germà toquen la trompeta, no ha estat gens difícil", rememora l'artista, tot i que admet que per a ella cantar també ha estat sempre una "necessitat vital". Gràcies a la seva dedicació i talent amb l'instrument va anar a parar al planter jazzístic barceloní Sant Andreu Jazz Band. "En el pla professional, formar part de la Sant Andreu Jazz Band va ser una gran empenta. Joan Chamorro convida a cantar i a mi no em va costar gens llançar-me a la piscina."


Quant al seu recorregut en solitari, més enllà de la SAJB, ella l'ha volgut fer, en realitat, en família. Concretament amb la seva mare completant el duet: “El vincle amb la meva mare –la guitarrista clàssica Elisabeth Roma– continua ben present al nou disc. Sempre ens hem entès, però treballar de manera professional amb ella d’una manera continuada ha estat una sorpresa i tot un gust".


El primer senzill que mare i filla van descobrir d'aquest nou treball va ser "Nunca vas a comprender", un bolero clàssic del qual la jove música comenta: "Em va sortir d’una tirada, en una estoneta. No sé què en podria dir... La lletra parla per si mateixa". A més, al disc Como la piel, Payés canta per primera vegada, en un disc propi, una cançó en català, "El Marabino": “És un vals de guitarra escrit pel veneçolà Antonio Lauro. La lletra en català la va escriure Héctor Villegas (pseudònim del guitarrista vilanoví Víctor Valls), que feia duet amb la meva mare, i va ser ell qui me’l va ensenyar a mi", explica l'artista.