Efemèrides

Amb 10 anys, és la iaia més jove

El 2011 es va publicar l'àlbum debut de La Iaia ‘Les ratlles del banyador’

Per celebrar l’aniversari, es treballa en l’edició en vinil del disc

| 13/05/2021 a les 08:00h
Especial: Efemèrides
Arxivat a: Enderrock, La Iaia, Sona9, efemèrides
Ernest Crusats durant el concert de La Iaia
Ernest Crusats durant el concert de La Iaia | Alex C
L’any 2010 un grup de Vic encapçalat per Ernest Crusats va guanyar el concurs Sona9. Un any més tard, La Iaia va publicar Les ratlles del banyador (Música Global, 2011). Crusats recorda l’època: “Vam guanyar el Sona9, vam començar a preparar un primer disc i vam contactar amb Paco Loco perquè ja al primer disc volíem anar una mica més enllà del que havíem fet al concurs. El grup s’estava formant i tot era molt nou. Jo no era gaire conscient que tot ja era tan professional. Vam treure el disc, vam arribar als mitjans, la nostra mànager va començar a tancar concerts, i de seguida ens vam fer amb una mica de públic. Però en aquell moment em costava d’assimilar. Fins i tot diria que m’ha costat anys. Però al final he entès que va passar…".



L'aparició del primer disc de La Iaia es va produir just en un moment en què hi havia un interès renovat per aquest tipus de propostes. "Quan vam començar a fer el disc ens ho vam agafar amb moltes ganes de fer-ho bé, de fer un disc que arribés a la gent. Manel sonava molt, i per alguns grups, entre ells nosaltres, que passés això era molt inspirador", rememora Crusats. 

Han passat deu anys. La Iaia està descansant. Fa anys que no fa concerts i no prepara cap disc, però que sapiguem, segueix viva: "No et puc dir res al respecte perquè la veritat és que no ho sé bé. Ja ho veurem. L’única cosa que puc dir és que estic treballant per poder presentar Les ratlles del banyador en vinil. Esperem poder-lo tenir la tardor vinent, que és quan farà deu anys de l'aparició del CD".


La mirada enrere serveix a Crusats per recordar el disc: "Tinc 'carinyo' per al disc, i amb el temps he après a valorar-lo. Quan el vam començar a tocar en directe el vaig arribar a repudiar. Va ser un disc espontani, amb cançons que van sortir de pressa, sense donar-hi gaires voltes… Als altres discos ja no ens va passar, tot va ser més meditat. Amb els anys he entès que aquella manera de fer va ser màgica". I entre totes les peces del disc, el cantant ens confessa quines van ser les seves preferides: "Hi ha unes quantes cançons que m’estimo més que les altres: 'Declaració de principis', 'Sota l’arbre' i, especialment, 'El meu vaixell', que per mi és la cançó que ha perdurat més en el temps".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.