efemèrides

25 anys de pop català amb Música Global

El segell discogràfic va complir un quart de segle el 2020, i en repassem la història des dels seus inicis

Aquest cap de setmana, la companyia celebra l'aniversari amb quatre passis del concert 'Emociona't amb la SCCC · 25 anys de Música Global

'Emociona't amb la SCCC. 25 anys de Música Global', cançó per cançó

| 16/06/2021 a les 15:00h
Especial: Efemèrides
Arxivat a: Enderrock, Manu Guix, actualitat, Música Global, paula giberga, Emociona't amb la SCCC, SCCC, Miki Núñez, efemèrides, elena gadel
Els deu discos més venuts de Música Global
Els deu discos més venuts de Música Global | Arxiu
Aquest passat 2020, l’emblemàtica discogràfica gironina Música Global celebrava 25 anys de trajectòria. La pandèmia, però, en va posposar part de la celebració, que s’ha reajornat per aquest mateix cap de setmana. Així, a l’Auditori de Girona, es faran quatre passis -entre el 18, 19 i 20 de juny- del projecte Emociona’t amb la SCCC · 25 anys de Música Global. El concert, que portarà en directe el disc homònim que es va publicar l’any passat, repassarà algunes de les cançons més rellevants que ha editat el segell, de la mà de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) i la col·laboració de Manu Guix, Elena Gadel, Miki Núnez i Paula Giberga (La Folie). Ens endinsem, també nosaltres, en aquests 25 anys de Música Global.



La història de la discogràfica Música Global va començar fa 25 anys amb els menorquins Ja T’Ho Diré i la campanada d’un gran disc com Moviments salvatges, publicat l’any 1995. A partir d’aquí, el segell gironí dirigit per Salvador Cufí va fer possible reviure una segona joventut a Sopa de Cabra, al costat de Lax’n’Busto, Gossos o Gertrudis. I encara ara, 500 discos després, continua escrivint pàgines d’èxit en la història de la música popular moderna als Països Catalans amb la generació de grups com Els Catarres, Doctor Prats, Buhos o Porto Bello; o altres sorgits d’OT com Miki Núñez, SamanthaJoan Garrido.

A final dels vuitanta, Salvador Cufí (Girona, 1963) estudiava Enginyeria en Telecomunicacions a La Salle Bonanova de Barcelona. Sempre ha admès ser un fan dels Beatles i tenir com a referent la figura de George Martin, el productor de la banda de Liverpool. Tot i que en aquell moment no sabia ben bé quina era la feina d’un productor musical, aquesta carrera era la via més ràpida per poder treballar amb una taula de mescles. La sobtada mort del seu pare, l’any 1988, el va forçar a deixar Barcelona, per estudiar Electrònica a la Universitat de Girona i dedicar-se al negoci familiar, Instal·lacions Elèctriques Perich. La seva passió per la música el va portar a cantar des de l’any 1987 amb l’orquestra Aquarel·la, una formació de ball gironina dirigida pel pianista Francesc Cassú, amb la qual va fer milers de bolos fins fa quinze anys. En aquell moment, Cufí havia de compaginar la seva feina com a instal·lador elèctric amb la de vocalista.

La seva vida va fer un tomb l’any 1993, quan uns amics van muntar l’empresa Música Global i el van convidar a formar-ne part com a soci. Aquell negoci incipient es basava en el lloguer d’equips de so i un estudi de gravació, però Salvador Cufí va pensar que hi podria aportar valor afegit creant una companyia discogràfica. I així va aconseguir tenir un primer despatx de tres metres quadrats al carrer Sant Agustí de Girona.
 

Ja T'ho Diré Foto: Martí E. Berenguer


SI VENS DE MENORCA
Un dels primers grups que van passar pels estudis de gravació de Música Global van ser els menorquins Ja T’Ho Diré, que havien creuat el Mediterrani per instal·lar-se en una casa rural a Biure, a l’Alt Empordà, i provar sort al Principat. Aquell mateix any, amb producció de Key Macias i Josep Thió van gravar el seu segon disc, Dos o tres. No tenien discogràfica i van pactar de publicar-lo amb Música Global. Aquell treball de transició, gravat i mesclat en només tretze dies, va significar també la primera experiència de Cufí en l’edició i la promoció. En aquell moment va trobar ajuda en el director de Picap, Joan Carles Doval, que a més de guiar-lo en l’ofici, li va oferir el servei de la seva distribuïdora Actual Records per col·locar el disc a botigues.

Després de llançar algunes referències com Ràtzia (1994), de Pangea, i Blues d’aquí i d’allà (1995), de Blues de Rostoll, la banda de Cris Juanico va dirigir-se de nou a Música Global per ensenyar les cançons del que seria el seu disc de més èxit, Moviments salvatges (1995). El director del segell va intuir l’enorme potencial de cançons com “Si vens”, “Tenc es cor calent” o “Així i tot”, i va intentar convèncer els socis de la necessitat d’invertir en aquell disc per garantir-ne una bona promoció. La resta no ho va veure clar, i Salvador Cufí va prendre la decisió de tornar-los els diners i treballar en solitari per muntar el projecte que ara celebra 25 anys. Per fer-ho, va demanar 500.000 pessetes (3.000 euros) a la seva mare per liquidar la relació amb els antics socis i disposar de capital per destinar a la promoció. En aquell moment, a final del mes d’octubre del 1996, es va fundar Música Global Discogràfica. El disc va ser un èxit, se'n van vendre 30.000 còpies, i Cufí va retornar a la seva mare el doble del préstec. Des de llavors Ja T’Ho Diré va publicar tots els seus treballs amb Música Global.
 

Sopa de Cabra Foto: Juan Miguel Morales


LA RESURRECCIÓ DE SOPA DE CABRA
Després de passejar una jornada pel Midem de Canes, la fira discogràfica europea per excel·lència, i arran de l’èxit de Ja T’Ho Diré, el mànager de Sopa de Cabra, Xavi Fortuny, va oferir fitxar el seu grup al flamant director de Música Global. En aquella època la banda no passava pel millor moment. Després del fracàs del disc Mundo infierno (Ariola, 1993), la tornada de Sopa al català amb Al·lucinosi (BMG-Ariola, 1994) i Sss… (BMG-Ariola, 1996) no havia resultat comercialment satisfactòria. Cufí va refusar d’entrada l’oferta perquè va pensar que els gironins jugaven en una altra divisió. Tot i això, va acceptar estudiar-la amb dues condicions: trobar-se amb el grup per explicar-los la seva manera de treballar, que requeria anar de promoció des de la ràdio del poble més petit fins a les grans emissores, i que abans de treure un disc s’inventessin alguna cosa diferent. I d’aquí va sorgir la idea de La nit dels anys (1996), un directe gravat a l’antiga sala barcelonina L’Espai, que recollia bona part dels èxits de Sopa de Cabra en format acústic. Va ser tot un triomf –més de 30.000 còpies venudes en aquell moment–, i la banda va reconnectar amb els fans.

La següent prova de foc per a Música Global va ser un àlbum d’estudi de Sopa de CabraNou (1998). El director de la companyia recorda l’enorme predisposició que tenia llavors el grup a treballar i fer promoció on calgués. El disc és un dels més recordats de la llarga trajectòria del duet creatiu Gerard Quintana - Josep Thió, va arribar a les 50.000 còpies i va permetre l’edició dels següents treballs.
 

Gossos Foto: Juan Miguel Morales


EL SEGON ORIGEN
Música Global Discogràfica també va ser la responsable del ressorgiment dels manresans Gossos. Després de la pobra acollida del disc en castellà De viaje (Virgin, 2000) i la continuació Cares (Virgin, 2001), Global va acompanyar la banda amb la incorporació d’un cinquè membre –Santi Serratosa a la bateria– amb El jardí del temps (2003), 8 (2005) i, sobretot, Oxigen (2007), que inclou l’èxit “Corren” amb Macaco. Per a Salvador Cufí, Gossos és un dels grups amb més credibilitat dins i fora de l’escenari.

Més tard, el segell va treure el darrer àlbum de Lax’n’Busto amb el cantant original, Pemi Fortuny –el directe Amb tu (2004)–, i va impulsar la segona encarnació del grup amb Salva Racero i la sortida de Relax (2007). Els reusencs Whiskyn’s van ser una altra de les bandes que van dipositar la confiança en Música Global. Durant l’època al segell gironí, el grup de Joan Masdéu va fer sonar diversos senzills a les emissores de ràdio, amb temes com “Reus”, “On”, “Balla” o “No tornaran”, que formaven part del seu catàleg amb On (2004), Souvenirs (2005) i Reus-París-Londres (2007). Cufí subratlla la gran qualitat compositiva de Masdéu, i l’aire beatle de les cançons de la seva darrera etapa.
 

La iaia Foto: Gustaff Choos


L'EMERGÈNCIA SONORA
Des de l’inici, l’any 1995, Música Global es va convertir en coorganitzadora del Concurs de Maquetes Enderrock, i com a resultat de l’aliança va llançar els debuts de Munlogs, Les Pellofes Radioactives, Zitzània, Papa:Noes i No Nem Bé. Posteriorment, amb la fusió del certamen amb el concurs Èxit de Catalunya Ràdio i TV3 i la implantació del Sona9, Música Global va ser també –juntament amb Picap i Discmedi– una de les primeres companyies que van apostar pels guanyadors. Al llarg de la història del Sona9 ha editat una desena de treballs d’artistes com Sapo, Sanpedro, Relk, Rauxa, Miquel Abras, Vitruvi, Mine!, La iaia, Nyandú i Pantaleó.

EUROPA ENS MIRA
Al llarg de tres temporades Música Global va acompanyar la Ràdio i Televisió d’Andorra en el seu intent de fer-se un lloc a la fase final del Festival d’Eurovisió. Així, va produir i editar les cançons de Marta Roure (2004) –”Jugarem a estimar-nos”, escrita per Jofre Bardagí–, Jenny (2006) –“Sense tu”– i el grup de punk-rock Anonymous (2007) –“Salvem el món”–, amb qui va estar a prop d’arribar a la final.

De manera inesperada, del concurs de joves intèrprets Teen Star, organitzat per Música Global i Adolescents.cat, va aparèixer el 2014 el sabadellenc Manel Navarro, que va participar a Eurovisió per TVE el 2017. L’any següent també hi va ser amb el terrassenc Miki Núñez, amb qui ja ha assolit posteriorment un gran èxit, tot i la seva discreta participació a l’esdeveniment. Amb tot, la il·lusió de Salvador Cufí és tornar a Eurovisió representant Catalunya.


LA GENERACIÓ MESTISSA
La firma de Música Global amb Els Catarres l’any 2013 va representar un cop de timó en el futur de la companyia. La seva incorporació al segell va fer coincidir la marxa de bandes més veteranes amb l’entrada d’artistes de la nova fornada del mestissatge: Buhos, Doctor Prats, Blaumut, Porto Bello, La Folie, Sense Sal... Va ser un canvi important en la manera de treballar de l’empresa, però alhora va suposar una alenada d’aire fresc. De mica en mica, entre la discogràfica i els nous managements dels artistes es va configurar una nova escena catalana de fusió.

L'ALÈ DE LES MULTINACIONALS
Global ha establert sempre una estreta relació amb les companyies multinacionals, des de la distribució –primer amb Sony i després amb Universal– i després amb un acord l’any 2018 amb Universal Music Spain per potenciar noves carreres artístiques, fruit entre altres coses de la bona relació amb el seu president, el també gironí Narcís Rebollo. El pacte amb Universal ha estat una suma de forces que s’ha vist reflectida amb el treball a Catalunya i a la resta de l’Estat amb artistes com Miki Núñez i, recentment, amb els fitxatges de referents d’arreu dels Països Catalans com Els Amics de les Arts, Judit NeddermannSamantha.
 

Judit Neddermann Foto: Arxiu


CANÇONS DE NADAL
L’any 2000 Música Global va tenir la brillant idea de fer un disc col·lectiu de nadales amb artistes del pop català. D’entrada es va pensar a versionar cançons ja conegudes, però això va derivar finalment cap a donar llibertat als músics de fer la seva cançó, si així ho volien. D’aquí va venir el títol del primer recopilatori, Altres cançons de Nadal, i la idea de demanar al compositor Josep Thió que escrivís una peça col·lectiva que pogués ser interpretada per tots els participants al disc. El resultat va ser “Quan somrius”, la nadala contemporània en català amb més èxit de tots els temps. De la col·lecció se’n van arribar a fer cinc volums, editats els anys 2002, 2005, 2007 i 2013, amb cançons col·lectives de Jordi Batiste, Jofre Bardagí, Josep Thió i Miquel Abras, i una nova versió de “Quan somrius”.



EL NEGOCI DE FER DISCOS
Al cap dels 25 anys, el segell Música Global ha treballat amb prop de 200 artistes i ha publicat més de mig miler de discos d’artistes d’arreu dels Països Catalans i de tots els estils, una idea ‘global’ que s’ha plasmat a través de diversos subsegells. Quan fa anàlisi del procés, Salvador Cufí confessa: “El meu pare em va ensenyar la manera de treballar, però en tots aquests anys he intentat aprendre de tothom i extreure’n coses bones, ser una esponja”.

Del seu pas per les associacions de productors estatals Agedi i Promusicae n’ha valorat l’actitud de les multinacionals: “Crec que el sector musical encara n’ha d’aprendre molt. El respecte i l’ètica que hi ha a Madrid, malgrat la competència ferotge, és bestial. A Catalunya falta cohesió per ser una gran indústria, malgastem massa temps mirant i atacant què fan els altres en lloc d’invertir-lo en nosaltres”.

El director de Global recorda la crisi del disc, a principis del segle XXI, com un moment molt més complicat que la greu situació a causa de la pandèmia. El segell es va poder reinventar amb l’estratègia 360 graus quan encara ningú no ho aplicava: editorial musical, discogràfica i management. I, sobretot, es va adequar a la distribució digital i a les xarxes socials. Però si alguna actitud destaca Cufí és la força col·lectiva per impulsar els projectes de la companyia: “Des del primer moment hem estat una gran família i tenim el millor equip de promoció, perquè sense ells i tots els artistes i mitjans que han confiat en nosaltres al llarg d’aquests 25 anys, Música Global no hauria estat res”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.