La nova escena centènnial de joves d’entre 20 i 25 anys demostra que el gènere pop encara té vies per explorar i explotar. És una generació nascuda a cavall del canvi de segle que ha crescut enmig de crisis successives i que visualitza un futur pitjor que el dels seus predecessors, però que tot i això comparteix una melangia que conviu amb la poètica i l’esperança. Esperonats per una pandèmia que els va obligar a confinar-se a l’habitació, han fet brollar els sentiments a través de la creativitat. Fan pop cuinat a casa, en clau lo-fi i amb referents de música urbana i molt a dir en unes lletres senzilles i directes. A través de les xarxes socials, aquest grup d’artistes ha trobat un espai per mostrar les cançons que, de mica en mica, han perfilat. Ens trobem davant un canvi de paradigma? És la prova definitiva de la caducitat de l’era del mestissatge i del trap? Descobrim i parlem amb els principals exponents d’una nova sonoritat: Júlia Blum, Ven’nus, Ariox, Paunezz, Socunbohemio, Julieta, Maio, Xicu i Gemm Sol.

Ven'nus
21 anys, Sabadell
 
“Gràcies covid-19 per ser la meva inspiració” és la frase que Valèria N. Saurí ‘Ven’nus’ va escriure al peu de la publicació del primer tema, “Sol”. L’artista vallesana diu que durant el confinament va començar a “posar melodies als poemes que havia anat escrivint”. Tot i això, vol posar èmfasi a les poques expectatives: “No és un projecte que hagi meditat, sinó que està venint de manera fluïda, que és com m’agrada que em passin les coses”. Poc després de pujar les primeres cançons, Ven’nus va contactar amb el productor Xasqui Ten: “Segueixo component a l’habitació en la intimitat, i després ho trasllado a l’idioma oficial que tothom parla, que és la música ben produïda”. La cantant es descriu com a melancòlica amb deixos d’optimisme, i admet haver tingut influència literària de Maria-Mercè Marçal i musical de Frank Ocean i Ferran Palau. I conclou: “Una de les coses més maques que m’han passat ha estat poder conèixer altra gent com Ariox”, amb qui ja ha col·laborat més d’una vegada, com al senzill “Nòkia”. Fins ara s’ha autoeditat mitja dotzena de senzills. 



Júlia Blum
24 anys, Barcelona
 
La barcelonina Júlia Blum s’ha llançat a cantar en català després de gravar alguns temes en anglès. “Estic experimentant en un terreny més personal. Arran d’estar a casa durant la pandèmia em vaig atrevir a cantar coses noves que m’estan agradant però alhora fan que em senti més vulnerable”, admet, ja que reconeix que mai havia escrit res que poguessin entendre, per exemple, els seus pares. Defineix així la seva música: “M’agrada el pop costumista perquè s’aferra a la literalitat, i fa que les lletres arribin de manera molt directa i, a més, és el que em surt”. Blum admet que li agraden grups com The Tyets: “Tot i que sigui un estil molt diferent, crec que m’han influenciat i n’he agafat idees de producció o la manera de parafrasejar en català”. Respecte a la seva presència a les xarxes socials, comenta de manera entusiasta: “Tot i la sobreinformació que tenim i la quantitat d’inputs que rebem, m’ha sorprès que hi hagi persones que s’hagin parat a escoltar un tema meu de quatre minuts!”. Després de publicar alguns senzills, el seu primer disc sortirà a la tardor.



Ariox
20 anys, Cardedeu
 
Les cançons d’Ariox són “música d’estar per casa”. El seu projecte va néixer després que els amics Noxtorn li proposessin col·laborar en un tema seu: “De cop se’m van encendre les ganes d’escriure”, confessa. La cantant vallesana ha gestat els primers temes durant la pandèmia i des del seu escriptori: “Allà em sento tranquil·la i a gust i soc capaç d’escoltar-me”. Anteriorment, Ariadna Casas havia rebut classes de piano però “els pares sempre m’havien dit que no cantava bé”. Destaca que el seu punt fort és “el contingut intimista, costumista i transparent de les lletres, i no tant les qualitats vocals”. I, com a anècdota, explica que ha gravat els temes amb un micròfon que la seva mare va comprar per Amazon. “Volia gravar un EP de cançons molt tristes perquè estava i estic trista, no hi dono més voltes”, manifesta. Al maig va llançar el segon EP, Ens hem deixat els fogons encesos i s’ha cremat la cuina (Luup Records, 2021), produït per Massaviu, i ara ha gravat un tema amb l’igualadí Paunezz, “Em tremola tot el cos”.



Paunezz
23 anys, Igualada
 
Després de passar pel Sona9, Carles Pauné ‘Paunezz’ ha estrenat la trajectòria en solitari amb l’EP #1 (Microscopi, 2021), enregistrat amb el seu productor de confiança, Jan Aygua. El cantautor igualadí viu un moment vital exponencial, perquè ha debutat en directe després de somiar-hi durant molt de temps i té ganes de continuar aprenent. “No em sento dins de cap escena perquè només he publicat un disc de tretze minuts –apunta–, però formar part d’un panorama musical emergent és molt interessant, bonic i reconfortant”. Des del seu punt de vista, “les xarxes escurcen distàncies i faciliten les sinergies entre músics, però no tinc consciència que les cançons vagin més enllà de ser un projecte personal que comparteixo, sobretot, amb la gent del meu entorn”. Respecte a la generació Z diu: “Tenim en comú que hem viscut dues grans crisis, hem vist la joventut interrompuda i això ens ha afectat el caràcter”. El seu lloc d’inspiració és el menjador d’un pis compartit, on a la nit aprofita per tocar la guitarra amb el volum baix.



Xicu
23 anys, Castellbisbal
 
La proposta de Cesc Valverde ‘Xicu’ no va ser fruit del confinament, tot i que li va servir per arrodonir els temes. El músic vallesà admet que segurament no haurien vist la llum, tot i que des de fa temps escriu i produeix composicions pròpies. De fet, fins ara compaginava el vessant íntim de creador amb la sonorització de bateries de grups com Ginestà. “Va néixer d’una necessitat generacional. Sentim que hem d’escriure i explicar el que ens passa”, reflexiona. A més, Xicu considera: “El mestissatge ja està caducat, els joves ja no connectem amb aquella escena, el que ens fa sentir bé és escoltar gent que, com nosaltres, té coses a dir i les canta des de l’estómac”. El seu primer EP, Sol (Satélite K, 2021), és el resultat d’haver crescut referenciat per la música de Coldplay, Oques Grasses i Travis Scott, entre altres.



Maio
23 anys, Barcelona
 
Vuit anys després d’haver començat a tocar amb la seva germana al grup Akelarre, Maio Serrasolsas ‘Maio’ ha engegat un projecte en solitari. El que diferencia el nou rumb és que “treballem més els temes en el pla musical, i no només les lletres”. Tot i així, la seva música continua donant valor a una actitud polititzada, amb lletres sorgides des dels marges de la sexualitat, odes a diverses formes d’amor i d’amistat i el contingut lèsbic com a eixos principals del cançoner de la cantant de Sant Andreu. “Dir-ne projecte solitari és relatiu, perquè en realitat el més important és l’equip que hi ha al meu costat”, explica. Maio s’ha rodejat d’amics, amigues i familiars com els seus germans, Ginestà, per emprendre aquesta nova aventura. A més, per al que serà el seu disc de debut treballa amb Xicu com a productor musical. 



Gemm Sol
21 anys, Solsona
 
La cantautora i pianista Gemma Torrecillas ‘Gemm Sol’ es dedica a la música pel seu germà Sergi: “És músic i productor, i des de sempre m’ha fet escoltar música i m’ha facilitat l’aprenentatge”. De fet, pel seu aniversari li va regalar la gravació del seu debut, que portarà per nom No està bé (Microscopi, 2021). Sol va començar a fer cançons sense adonar-se’n, dient en veu alta el que passava i escrivint lletres “introspectives i de lluminosa melancolia”. Com la majoria d’artistes de la seva generació, admet: “Les xarxes socials han jugat un paper important a l’hora de donar-me confiança”. Fins ara ja havia mostrat esbossos de temes, coincidint amb seu altre projecte a duet, Quarts de Duo. Les seves influències musicals declarades són, entre altres, Pau Vallvé, Maria Jaume o les mateixes Ven’nus i Ariox.



Socunbohemio
20 anys, Barcelona
 
El barceloní Artur Viñas, més conegut com ‘Socunbohemio’, fa un parell d’anys que fa pop d’autor i ja ha gravat l’EP Les coses que no et diré mai (autoeditat, 2021). “Durant la pandèmia ens va passar alguna cosa tant a mi com a la resta de l’escena que ens ha donat l’empenta necessària per publicar propostes interessants”. Va començar pujant les cançons que feia als amics a les plataformes digitals per diversió, “perquè les poguessin escoltar a casa i no se’ns oblidessin”, i al final s’ha trobat immers en un nou panorama. “Em deia Socunbohemio a les xarxes i ha quedat així, però ara ja no em posaria aquest nom”, assegura. Fan del cinema, l’estiu i el 'guitarreig' amb els amics, canta en català, castellà, anglès i francès en temes “basats en el costumisme i el romanticisme que sonen frescos i moderns”. La producció és d’un referent de l’escena, Massaviu, i del seu nou guitarrista de la banda, Biel Colomer. El músic delata que la seva inspiració prové de La iaia, El Petit de Cal Eril, Joan Miquel Oliver o Maria Jaume.



Julieta
20 anys, Barcelona
 
La cantant barcelonina Julieta Gracián estudia telecomunicacions, i la quarantena va ser un factor imprescindible per al projecte: “Vaig tenir temps per acabar de definir el procés. Faig una carrera que pot semblar que no tingui res a veure amb la música, però en el fons són móns fàcils de relacionar”. L’artista assegura: “Era molt important fer uns passos ben fets”, en referència a premeditar la sortida del seu primer disc amb una preproducció de qualitat, a més de donar valor a la seva imatge. “Estic segura del camí pres i de veure que hi ha una resposta de la gent.” El primer senzill, “Nayades” –publicat per Music Bus–, mostra les reflexions de Julieta sobre el conflicte moral de la llibertat i és l’avançament d’un disc amb referències que aniran des de James Blake a Björk passant per FKA Twigs i Aya Nakamura. Un dels seus trets més característics és la passió per la francofonia: “M’agrada molt la chanson i quan componc m’invento lletres com si cantés en francès, tot i que realment no sé parlar-lo”.