En Puxi i en Shakku són PD’s de la sala Stroika, a més de productors musicals. Fa temps que se’ls escolta a través dels altaveus de les pistes de ball manresanes, però fins ara no s’havien decidit a començar el seu propi projecte musical. Tropical Galaxia és el nom amb què han batejat la proposta, i “El nostre oasi”, el nou clip que han fet amb amb les valencianes Maluks, que avui estrenem en exclusiva. Parlem amb els beatmakers del Bages, perquè ens expliquin com plantegen el seu projecte, i com va ser la creació de la peça: "La col·laboració va sorgir d’una manera molt natural. Puxi és el productor de Maluks i ja hi havia una relació personal molt propera i forta. A més, els dos projectes tenen alguns punts coincidents que pensem que fan una combinació molt potent."


La lletra d'"El nostre oasi" l'heu escrit conjuntament amb Maluks? 
La lletra és nostra. La idea de Tropical Galaxia és implicar-nos en totes les fases del procés creatiu: traspassar l’etiqueta de beatmakers, i inclús de productors, per pensar les cançons en la seva totalitat i complexitat. No com a peces que simplement han d’encaixar, sinó com diferents elements d’un tot pensat des de zero com un conjunt.

El tema és tota una oda al temps amb els amics. Són moments que la pandèmia ens ha fet revalorar? D'on surt la idea de centrar-vos en aquesta temàtica?
Segurament sí que té a veure en part amb aquesta època excepcional que estem vivint; sembla que hàgim tingut un hivern de més d’un any amb alguna treva pel mig. És en una d’aquestes treves que vam compondre el tema, mirant enrere, però sobretot amb ganes de mirar endavant. La idea del tema ens va venir en una de les nostres tancades per compondre, teníem ja diversos temes fets i ens va venir al cap fer un tema que connectés amb els nostres orígens, amb l’ska, que va ser de les nostres primeres influències musicals, però portat a qui som ara el 2021. Això ens va transportar al nostre passat: estiu, festes majors populars, revetlles, amics, nits, riera…i a partir d’aquí tot va anar rodat.

Què associeu vosaltres a la idea d'“oasi”?
El nostre oasi no és un lloc i, de fet és allò que es reflecteix a la lletra, que té bona part d’història pròpia: si pensem en aquells records inesborrables i aquelles nits eternes, segurament no tenien res d’especial vist des de fora, però això és el que li dona valor per a nosaltres. No era el què ni l’on, era el quan, el com i amb qui.

El videoclip ens transporta a tots aquells plans d'estiu que tant hem enyorat... I realment sembla que ho passéssiu molt bé gravant-lo! Com va ser el rodatge?
[RIU] Doncs la veritat és que sí que ens ho vam passar bé gravant-lo gràcies a que les Maluks són un amor i l’equip de Trencafilms (la productora) fan les coses amb molta cura. Però si expliquem tot el que hi ha darrere… Havíem dormit 2 o 3h perquè vam començar a gravar a les 3 de la nit fins que es va fer de dia, després vam dormir 3 o 4 horetes més i vam gravar la part d’interior. El dia abans, a la tarda, havíem baixat a RPM Estudios de València des d’aquí dalt per gravar el tema... Va ser un cap de setmana molt boig! Però la sensació que ens va quedar al tornar a casa costa de descriure: d’esgotament molt gran però també d’una satisfacció absoluta. Per nosaltres ja havia valgut la pena.
 
Parlem una mica del vostre projecte. La conjunció de vosaltres dos va començar en realitat com a punxadiscos. Com vau passar a fer els vostres propis temes?
Realment és una transició bastant natural. No som uns DJ’s que del no-res diuen ‘va, farem un projecte nostre’. El Puxi ha produït per Pirat’s Sound Sistema, Maluks, Zebrass, etc. Junts ja havíem fet diversos remixos, mash ups, bootlegs, etc. I va arribar la pandèmia i la gent de Propaganda pel fet! i l’Stroika ens van dir "Ara ja no hi ha excusa, és el moment perquè us centreu en aquesta vessant, teniu la capacitat i les eines des de fa temps, ara que ha parat tot aprofiteu-ho i traieu-ne el suc." Si no fos per ells, potser mai haguéssim fet el pas.

Què creieu que aporta la vostra trajectòria punxant a l’Stroika a l’hora de crear? Teniu l’ull més educat a reconèixer les tendències i saber què agrada al públic?
Sí, exacte. Durant tots aquests anys hem vist com han evolucionat els gustos musicals: la gent és molt més oberta a noves propostes; s’ha reduït l’escletxa entre allò comercial i allò alternatiu; i la música en català també beu, cada vegada més, d’influències diferents i això obre un ventall de possibilitats que fa uns anys era impensable. Això ens alegra moltíssim perquè nosaltres tenim influències no només molt diverses, sinó també moltes vegades prou contraposades entre elles. És aquí que se’ns obre la porta a oferir una proposta que defugi etiquetes, pugui obrir nous horitzons i aprofiti tot aquest bagatge provant sons i estils poc convencionals per fusionar-ho amb una proposta feta i situada en l’aquí i l’ara.