En record d’Ia Clua

Ia Clua va ser un dels pioners del folk a Catalunya amb el grup Dos+Un, que compartia amb el seu germà Jordi Camp i amb Manel Joseph. Plegats, publicarien cinc discos petits que anys més tard es reeditarien en un CD: 1967-1971 (Picap, 2011). Més tard va conèixer Jordi Batiste i junts van escriure una de les pàgines més memorables de la música feta a Catalunya als anys setanta: el duet Ia-Batiste. Va reviure com a Moto Clua i va formar part de Falsterbo, abans d'iniciar una carrera en solitari que només ens ha deixat una sola referència discogràfica: El món on visc (Picap, 2006).


A Ia-Batiste se'ls va comparar amb Simon & Gafunkel pel seu joc de veus, de la mateixa manera que alguns van veure en Sting un referent vocal per a Clua. Al costat de Jordi Batiste va viure dues etapes musicals. A la primera van deixar com a llegat dos discos meravellosos: Un gran dia (Diábolo / Als 4 Vents, 1973) i Chichonera's Cat (Òliba / Edigsa, 1975). Aquest darrer inclou la cèlebre adaptació del poema de Josep Carner “El gessamí i la rosa”, que ell mateix va musicar. La segona etapa, ja als anys noranta, ens va dur un disc en directe gravat a L’Espai, En directe (PDI, 1993), i un nou àlbum d’estudi amb cançons preciosistes, Esfera malheur (Picap, 1995). Entremig, un treball en solitari signat com a Moto Clua: Amic Majestic (Ariola/Eurodisc, 1978).

Josep Maria ‘Ia’ Clua va morir a casa seva, a Barcelona, el 13 de setembre del 2011, avui fa 10 anys, víctima d’un càncer ràpid i ferotge.