El tarragoní Eloi Duran va debutar a principis d’any amb el curta durada Sonder (autoeditat, 2021), un treball ple d’emocionalitat i que va servir de presentació de l’univers poètic i musical, intimista i proper, del jove cantautor. Ara, per acomiadar l’estiu i seguir explorant la seva creativitat, Duran ja té “Res a fer”, un nou senzill que avui estrenem en primícia, en què el músic col·labora amb l’amic i músic Gerard Rodríguez a la veu.
 

A “Res a fer”, Duran i Rodríguez prenen els rols de dues persones que comparteixen una relació que s’acaba. Dialogant entre ells, van prenent consciència de la inevitabilitat del seu propi desamor, fins a acceptar i cantar, fonent-se en dues veus: “Ara sé que no vindràs mai més”. Però en realitat, aquest desamor, és una mena d’al·legoria, admet l’autor: “Hi ha una cosa molt nostàlgica en l'inici de setembre quan tothom es resigna a tornar a la rutina, després d’haver viscut uns mesos d’estiu increïbles. El que hem fet és agafar aquesta sensació tan concreta i convertir-la en una història de desamor: la ruptura d'una parella que no ha sabut tenir cura de la relació, perquè no hi ha hagut la comunicació necessària, i ara toca dir-se adeu”.
 
El seu pop de butxaca, a mig camí entre el pop i la cançó d’autor, barrejant-se amb l’electrònica i les distorsions vocals de la urbana, ajuden a crear aquesta sensació de malenconia que Duran vol transmetre amb “Res a fer”. L’audiovisual que l’acompanya, una mena de vídeo lyric creat per Pep Omedes i Pau Bösch emulant un vídeo de karaoke, representa també visualment i emocional el desengany que viuen els protagonistes del tema. “Semblava que ens estimàvem tant, però no hem sapigut fer-ho millor”, canten plegats. Aquesta idealització inicial de la relació es converteix en la recreació d’un paradís tropical on habiten Duran i Rodríguez en una posta de sol d’ensomni entre palmeres, a la platja, amb garlandes de flors i gelats. Però a mesura que passa el temps, arriba la decadència i tot allò que semblava idíl·lic, deixa de ser-ho a la llum d'una nova perspectiva. “Ens hem centrat a descriure visualment la sensació que es volia transmetre i no la història en si”, conclou Duran, que ho reconeix ja com a marca de la casa. “Tot comença sent molt idíl·lic, però es va deteriorant”, afegeix, “tot jugat des d’un punt de vista que normalitza el final i simplement deixa que passi”.