L'any passat, Les Buch va participar al concurs Sona9, i no només això, sinó que van superar totes les fases fins a arribar a la final. Van acabar guanyant el Premi Joventut (corresponent a la segona posició en el certamen), que consistia en la gravació d'un senzill a la Bucbonera Studios de Caldes de Montbui amb la producció de Joana Serrat. Finalment, però, no satisfetes amb fer un sol senzill, les terrassenques van aprofitar per enregistrar tot un EP de 4 cançons directes i sense concessions: Monstres (Great Canyon, 2021). El títol, tal com explica la banda, no és el nom de cap de les cançons, sinó que en sintetitza la idea: "Per nosaltres, cada cançó representa un monstre, real o imaginari, que ens podem trobar al llarg de les nostres vides." Tot seguit, el quartet detalla els secrets més ben guardats de cadascuna d'aquestes monstruositats.

1. "Darrere teu!"
“Darrere teu!” és un divertimento, una descàrrega d’energia. Parla d’una persecució, d’una amenaça, però sense dir quina. El sentit metafòric és bàsic en aquest tema per deixar volar la imaginació de l’oient, i deixar que hi trobi el monstre que li correspon. El videoclip que l'acompanya és la interpretació més literal que se’n pot fer, amb estil fílmic de sèrie B, precisament per no influir en el significat que li vulgui donar el públic."


2. "Descansaré quan moriré"
"Qui no ha pensat mai “soc massa gran per fer això”? Estudiar una carrera, crear un grup de música, iniciar-se a l’esport, començar una relació i mil exemples més que no tenen edat, però que nosaltres mateixos n’hi posem. Aquesta cançó parla d’això, i de com no ens hem de deixar convèncer per terceres persones sobre allò que 'ja no podem fer'. No es tracta de viure al límit (o sí), es tracta de no deixar de fer el que ens ve de gust simplement perquè algú ha dit que ja no toca."


3. "No és no"
"Com pot ser que una frase tan simple sigui tan difícil d’entendre? Creiem que no és possible, que hi té cabuda l'error. Tot i així, se segueix utilitzant la suposada ambigüitat del “no” com a excusa per justificar comportaments i accions injustificables. El desànim de l’estrofa i la ràbia de la tornada mostren la diferència d’estats d’ànim en què ens podem trobar quan fem front al masclisme."


4. "Un dia més"
"Aquesta cançó juga amb els contrastos. D’una banda tenim la melodia alegre i un crit de guerra com a tornada. D'altra banda, tenim la lletra, que ens explica el patiment i la desil·lusió d’una persona amb una feina dura en què rep el sou mínim per poder seguir vivint, i en conseqüència, treballant. “Un dia més” és el crit gairebé sarcàstic de qui empeny els dies sense saber ben bé per què."