Entrevistes

Maria Hein: «Les cançons són el contingut, i jo som el continent»

La jove cantautora de Felanitx debuta amb 'Continent i contingut', un primer àlbum de deu cançons dolces, personals i naturals

 La periodista d'IB3 i de la revista mallorquina 'Cent per cent' Anna de la Salud l'entrevista per escodrinyar-ne els detalls

| 02/11/2021 a les 18:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock
Maria Hein
Maria Hein | Marta Mas
La cantautora de Felanitx Maria Hein és una de les revelacions més dolces de l’escena mallorquina. L’estiu passat va penjar un clip amb una de les seues primeres cançons, “Idò un cafè”, i amb poc manco d’un any ha enllestit el primer disc, Continent i contingut (Hidden Track Records, 2021), produït per Ferran Palau.



“Continent i contingut” és el nom d’una cançó i també el títol del disc. Per què?
És un primer tast, el més natural de jo i de tot el que puc donar fins al moment. En un principi no sabia quin títol posar-hi perquè quan estava amb el procés creatiu del disc em vaig adonar que no tenia un fil conductor que hi donés un sentit global. Però un bon dia vaig escriure aquesta cançó. En una classe col·lectiva de piano, la professora va xerrar del continent i del contingut i jo ho vaig relacionar amb una altra cançó que tenia feta (“Un tassó que vessa”), que és la que obre el disc. 
 
I tot plegat et va suggerir una unió?
Sí, el continent és el tassó i el contingut, l’aigua que vessa. Quan vaig arribar a casa vaig escriure la lletra i finalment he aconseguit una unitat. Amb aquestes dues cançons i la darrera del disc (“Omplint un buit”), he creat el fil conductor del disc que cercava: les cançons són el contingut, aquesta aigua que vessa de jo, que som el continent.
 
Des de la primera cançó (“Idò un cafè”) ha passat poc temps. Com has viscut el procés?
“Idò un cafè” va ser una cançó que em va sortir naturalment i que vaig gravar de manera una mica impulsiva l’agost de l’any passat. Ara em sona molt comercial, perquè té una estructura tradicional de pop. 
 

Les noves cançons sonen diferent.
Sí, perquè durant aquest any he evolucionat. M’atur a pensar, cavil molt més i mir què és el que pot quedar millor. He canviat de llavors ençà, però ha estat un procés natural. Ja no soc la mateixa Maria Hein de llavors, però tampoc seré la mateixa que d’aquí a dos mesos. Tot el procés ha estat molt ràpid. El segell Hidden Track es va posar en contacte amb jo més o manco fa un any i em varen dir que podíem començar a gravar al cap de dues setmanes!

Quina va ser la teva reacció?
Com que encara no tenia prou material, els vaig demanar més temps. Els vaig fer la proposta de posar-nos-hi quan hagués acabat el meu curs de Batxillerat. D’aquesta manera, he deixat passar un any en què he anat component i creant cançons. La meva idea era gravar un disc de deu o dotze cançons, i durant un parell de mesos els vaig preparar maquetes per anar-los enviant el nou material.
 
I quina sensació tens ara?
És molt estranya, perquè fa un any anava amb la idea de fer cançons per mirar d’aconseguir concerts... i que un segell t’agafi et dona un suport molt gran. Estic molt agraïda, per jo és com un somni. Crec que fins que no vegi el disc físic, no seré del tot conscient de tot el que ha passat aquest darrer any.


Com va ser el procés de gravació?
Moltes vegades la gent diu que entrar a l’estudi i passar-hi tantes hores és un esforç... Per jo no ho va ser. Fer feina en un ambient tan bo va ser una meravella. Amb en Ferran Palau vam repassar les cançons per veure què podíem millorar... I en un matí ho vam deixar enllestit per gravar. Realment varen ser tres dies i mig de gravació d’estudi. Teníem plantejat fer cinc o sis cançons amb aquest temps i ja ho vàrem gravar tot molt aviat. 
 
Ja tenies els temes a punt o vau improvisar?
Jo hi anava amb una idea molt clara, però a l’estudi vàrem improvisar sobre la marxa. Per jo aquesta va ser la part més màgica i el resultat ens ha agradat a tots.
 
A més de la guitarra, el piano hi té un paper important. Com heu jugat amb els instruments?
La tria dels instruments per a cada cançó va sortir de manera molt fàcil... Inicialment ho vam gravar tot a guitarra i veu, manco “Continent i contingut”, que la vaig escriure a piano i ja ho tenia molt clar. Després d’enregistrar les veus, ho vàrem tornar a escoltar, i hi havia algunes coses que no m’agradaven. Llavors les vaig tornar a gravar. I el resultat han estat tres cançons amb el piano com a base (“Continent i contingut”, “Llums de sa ciutat” i “Mein vater”). En lloc d’utilitzar tant els teclats, em vaig estimar més fer-ho així, perquè em va semblar molt més natural.
 
Per a la part estètica del disc, amb qui has col·laborat en l’apartat gràfic?
És un disc estèticament senzill, tot i que la portada té molt de color contrastat. Jo volia una cosa senzilla i crec que entre tots ho hem aconseguit. L’àlbum s’ha publicat en CD i LP, i també en format digital, és clar. Tota la feina de fotografia l’ha realitzada Marta Mas (Leentrelineas) i el disseny és de Coure.

COMENTARIS

Idò un cafè

Xisca Nicolau , 02/11/2021 a les 21:49

Mencanta aquesta cançó...es lo millor que escoltat anhorabona a na Maria es una gran artista unica..

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.