Amb la cançó, Rampaire fa un cant d’amor al Delta de l’Ebre i el seu paisatge. Fins que, de sobte, canvia la sonoritat, que es torna més crua, i el tema esdevé un cop de realitat del perill climàtic que viu la zona: “I és tan ran de mar que, quan bufa el vent de llevant, s’ofega al meu davant”.
 
“Havia de ser un cant al paisatge del Delta i al canvi de colors que experimenta amb el pas de les estacions al llarg de l'any”, confirma Porres. “Però, a mig escriure-la, va arribar el temporal Glòria, que va colpejar el Delta de l'Ebre el 2020, i el seu rastre devastador també va deixar empremta sobre la cançó. L'escissió entre l'amor pel paisatge i el dolor per ser testimoni de la seva desaparició queda al descobert i es pot resseguir des de la primera tornada".