La Panchita Records fa molts anys que produeix música jamaicana des de Barcelona, i ha treballat tant amb artistes catalans com residents a Catalunya, al nivell de Manu Chao o Amparo Sánchez. Ara ens porten una nova entrega, Rub-A-Dub en català (La Panchita Records, 2021), que avui estrenem en primícia: un disc coral que compta amb quatre de les veus més reconegudes del reggae de Catalunya, com són Adala, Matah, Sr. Wilson i Harny Roots.

En aquest nou treball, La Panchita ha volgut fer un homenatge al rub-a-dub des del català. Aquest estil musical prové d'un tipus de dansa jamaicana, i esdevé de l'evolució, als anys 70, del roots-reggae que feien Bob Marley o Burning Spear. Es tracta d'una variació del reggae a partir de la secció rítmica de baix i bateria, a la qual a vegades se li agrega un piano, un orgue o un skank de guitarra.

Gràcies a projectes com aquest, l’escena del reggae-dub en català aconsegueix fer-se més visible i créixer. "Sens dubte és un dels nostres objectius; des del primer dia hem impulsat artistes nous de l'escena local", explica un dels membres del segell, Àlex Baladonians. En aquest cas, afegeix, "volíem produir més temes en català i vam decidir d'agrupar aquests quatre artistes per fer el disc". A més, de comptar amb Adala, Matah, Sr. Wilson i Harny Roots, els riddims del disc, gravats a La Panchita Studio, estan construïts per músics de l'escena nacional i internacional com Pau D'angla (òrgan i teclats), Indra Vila (bateria), Milliu B (baix), Màrius Alfambra (Guitarra) i Chalart58 (percussió). 

Al final de l'EP, com una Cara B, hi ha una versió dub de cadascun dels quatre temes que el configuren, estil que identifica les produccions de La Panchita. Les versions dub ja es van començar a fer als anys 70 a Jamaica per pioners com King Tubbys i Lee 'Scratch' Perry i fins als nostres dies. En aquest cas Xavi Lek fa una mescla especial del tema on juga amb les veus i instruments passats per efectes de la taula. "És com tenir un segon viatge del mateix tema, cosa que als amants de la música jamaicana ens agrada", afirma Badalonians. A més, el membre de Panchita Records desvela que aquest volum és només el principi: "No sabem si la segona part serà en format àlbum, EP o ho traurem en forma de senzills, però tenim més ritmes i més artistes amb els quals volem treballar".


Escoltem en exclusiva cadascun dels temes i en parlem amb l'artista que el canta.

ADALA

Sempre és d’agrair tornar a escoltar una cançó nova d’Adala, després de tant temps! Que et va inspirar per escriure "Quan és fon la nit"?
Chalart58 em va passar algunes bases i em va agradar molt aquesta sobre la que canto. "Quan es fon la nit" la vam fer durant les primeres setmanes del toc de queda, quan semblava que sortir més tard de les 22h et convertia en delinqüent. La cançó parla una mica de les sensacions que teníem aleshores. Quedàvem tard a l'estudi perquè per temes de feina no podíem quedar abans, i teníem la pressa, que crec que va sentir tothom, d'haver d'acabar d'hora, i això que a l'estudi ens agrada treballar de forma molt relaxada.



Des dels teus inicis amb “Temps de guerra” has treballat amb La Panchita. Quin vincle us uneix? 
Amb La Panchita Records hi ha una relació molt maca i com jo diria d'apadrinament. Perquè me'n recordo que nosaltres vam començar trucant a la porta de La Panchita Records per anar a ensenyar la versió que havíem fet de "Temps de Guerra" i a partir d'aquí vam començar a mantenir una relació molt estreta. La Panchita vas ser a l'estudi on vam gravar els primers discs i La Panchita Records on els vam editar. I encara conservem molt la relació sobretot amb el Chalart58 amb qui ens encanta passar hores a l'estudi i estar fent temes. Amb ell, arran de publicar "Sound System" i "La Música", vam poder fer una gira per Mèxic, on vaig aprendre moltíssim i vaig viure un munt d’experiències que també m’han inspirat molt per als anys que ens esperen.


 

MATAH

“La flama” és una cançó d’aquelles que animen a qualsevol festa de dub, fan venir ganes de “trencar-ho tot i passar a l’acció”. Què volies transmetre amb aquest tema?
Quan La Panchita va trucar-me per fer aquesta col·laboració vaig començar a escriure una cançó sense una idea fixa sobre la temàtica. El meu objectiu principal era poder donar forma a un tema dins l'imaginari del rub-a-dub des d’un punt de vista local.



Agrada pensar que artistes com tu motiven més dones a sortir a cantar i fer les seves cançons. Creus que l’escena reggae catalana necessita més referents femenines?
Malauradament, ja gairebé en 2022 penso que encara fa falta presència femenina a qualsevol feina o tasca com ara la música, però seguim treballant per millorar-ho.


 

SR. WILSON

Fa molts anys que ets dins l’escena reggae-roots tant a Catalunya com a Espanya, però també has demostrat que pots, i t’agrada, provar altres estils musicals. Què et fa tornar a les arrels, i cantar de nou sobre un dub?
Les arrels són el fonament i la base. El reggae és la meva foundation, i com a tal, sempre hi és present, sigui fent reggae o altres estils. Crec que no és tant el fet de tornar en si, més aviat que mai he marxat, tot i endinsar-me en altres estils i sonoritats.



Encara que la major part de la teva trajectòria està cantada en castellà i anglès, de tant en tant fas sorpreses com aquesta i cantes en català. Què et motiva a fer-ho?
El català és la meva llengua materna. Tot i que no la utilitzo gaire a l'hora de compondre música, sempre espero a l'oportunitat adequada per fer-ne ús. M'encanta i em dona una altra perspectiva i dimensió a l'hora d'expressar-me, i sempre és benvinguda. I en aquest cas de Rub-a-Dub en català, més encara.


 

HARNY ROOTS

Crec que és la primera vegada que publiques una cançó en català. Participar en aquest treball t’ha motivat a fer-ne més? 
Sí, m'ha motivat a seguir perquè m'hi he sentit molt a gust. Al capdavall, és la llengua amb la qual penso, la meva llengua materna, i trobo que em surt de manera més natural i àgil jugar-hi i escriure-hi. Cal dir també, que cada llengua té una sonoritat específica, i en el reggae en català queda molt per fer, experimentar i descobrir... això mola i motiva també a seguir treballant en aquesta direcció.



Què ens pots explicar d’aquest nou tema?
És una declaració d'intencions directa que reivindica la llibertat d'expressió, en pro a seguir treballant i picant pedra en el sector cultural. Una presentació d'un nou projecte que arriba per quedar-se. Un joc de paraules que combina missatges clars i pesats amb embarbussaments que volen ballar amb la música. Per mi és tot això, però suposo que cadascú l'ha d'escoltar per fer-ne la seva lectura.

Has participat també en dos altres àlbums de La Panchita, 'Soundsystem Vibes' i 'Inna Digital Style', publicats aquest 2021. D’on neix el vostre vincle musical?
Ja ens coneixíem d’abans, però crec que el nostre vincle realment es va forjar l’any passat quan vam començar a treballar temes amb el Chalart58 durant el confinament. D’allà van sortir temes com "Murderer Sound", "By the Sea" o "Come to di Dance". Vaig estar molt a gust amb ells durant el procés de creació i producció dels temes. Estic molt content de poder treballar amb La Panchita Records, són uns cracks. Tinc moltes ganes de tirar endavant el projecte en català, així com el projecte amb la banda La Panchita Soul Adventurers.