El duet mataroní de música urbana The Tyets ha produït enguany pel projecte La Bressola el disc Animalari urbà (Luup Records, 2021), amb tot de poemes per a públic infantil d'Enric Larreula. Entre les cançons del disc, replet de col·laboracions, hi ha "El ratolí", que defensen Oriol de Ramon 'Derra' i Xavier Coca tot sols. El tema ha estat escollit pel jurat del certamen Terra i Cultura, organitzat pel celler Vall-Llach, com a un dels cinc finalistes a rebre el premi Miquel Martí i Pol 2021 a millor musicació d'un poema català. En parlem amb 'Derra'.



Què us va portar a musicar els poemes d'Enric Larreula? 
Ara farà un any, des d'Escoles La Bressola ens van proposar un projecte que consistia a musicar al nostre estil diversos poemes d'un Animalari. Aquest grup d'escoles, a través de la immersió lingüística, fomenta l'ús del català a les aules per mantenir viva la llengua a la Catalunya Nord. El disc volia donar contingut jove i en català per als infants de l'escola. Per tal que s'hi poguessin sentir diversos accents i dialectes, vam decidir encarar-lo com un disc col·laboratiu per tal de fer-lo representatiu de tots els Països Catalans.

Què us interessa d'aquest poeta català?
Vam conèixer l'Enric Larreula abans de començar el disc. A mi em sonava la portada del llibre, però no havia llegit cap poema! Ens vam llegir tots els poemes a través d'un pdf que ens van enviar, però més endavant vam aconseguir la versió en físic del poemari. "El ratolí" és el primer tema del disc Animalari urbà i també n'és el senzill, que porta videoclip incorporat. De fet, és la primera cançó que vam fer i també la nostra preferida. Té un ritme que enganxa des del principi. Amb un so de guitarres i 'bombo-caixa' que recorda a produccions de disco-funk de fa uns anys, però amb elements trencadors propis del gènere urbà. Al nostre parer, el ratolí és la que té més marxa!

Com us vau imaginar 'el ratolí tronera'?
Ens vam imaginar aquest ratolí com un infant molt entremaliat. Que corre, salta, balla i sempre fa ximpleries. Per això li vam buscar un ritme tan enèrgic. La lletra va encaixar perfectament des del primer moment. Estem molt contents amb la rebuda de la cançó per part del públic. I també per haver estat seleccionada!

A part d'"El ratolí", quatre musicacions més del disc van estar entre les 25 seleccionades per Lluís Llach ("La cuca", "El pingüí", "El lleó" i "El porc"). Què us agrada dels versos de cadascun d'ells?
Cada cançó té el seu què! N'hi ha que expliquen una història molt clara, com "El porc", però n'hi ha que funcionen per la seva mètrica, com "El ratolí", o pel ritme de la cançó, com per exemple el reggaeton de "La cuca". El missatge que em va arribar més directe, però, va ser el d'"El porc": un porquet que per Sant Martí, quan el van a sacrificar, s'escapa corrent pel bosc disfressat de porc senglar. Cada lletra és un món particular.


Anteriorment, Larreula no ha estat gaire musicat. Com vau abordar la musicació?
Vam llegir-nos tot el poemari i entre els dos vam anar construint tema per tema. Els dos hem combinat la producció amb la creació, com hem treballat sempre. A alguns temes hi ha més producció meva i creació del Xavi, i a d’altres, al revés.

Com vau abordar la musicació d'aquest poemari en general, com va anar? Quina funció li doneu a la poesia i quina a la cançó?
Vam associar cada animal amb un gènere musical diferent. Per exemple, "La tortuga" amb un reggae perquè és un animal lent, "El ratolí" amb un funk, perquè és ràpid i entremaliat, i "L’aranya" amb un trap dur que simula la foscor o la por que genera.

Què valoreu d'un projecte com el de La Bressola?
Treballar amb el Cor Bressola va ser una experiència molt enriquidora tant per la part artística, perquè mai havíem treballat amb un cor infantil, com per informar-nos i entendre tot el context que viuen els catalanoparlants a la Catalunya Nord.

Què trobeu o us atrau de la poesia dels Països Catalans?
Als Països Catalans hi ha una riquesa enorme de poesia. És la que s’apropa més a la nostra identitat, segurament perquè parla el mateix idioma.