Mocs & Cucs són una de les formacions més longeves del mètal de Ponent. El nucli dur de la formació, format per Jordi Castells (veu i guitarra) i Guillem Tugues (baix i veu), van crear la banda com un projecte paral·lel al grup que compartien, Plowshare. Amb un to més humorístic, van debutar el 2011 amb Cadàvers en avançat estat de descomposició (Picap). El 2022 van decidir donar vida al grup en directe, i després de publicar el 2024 Cremem los putos bancs (autoeditat), ara tornen amb un embat directe contra la religió: Mort al cristianisme (autoeditat, 2026), que es presentarà el 30 d'octubre a la sala Boïte de Lleida i el gener a Mollerussa. 



L'àlbum parteix d'una crítica dura al cristianisme, però que també es pot extrapolar a molts altres estaments del poder. "Ens estem trobant que molta gent es queda amb la superfície. Hi ha tres cançons del disc que expliquen bé com el cristianisme ha utilitzat el poder per impartir la seva agenda i el seu terror. 'Es crema el Vaticà!', per exemple, és una cançó sobre com s'ha incrustat l'autoritarisme del cristianisme en els poders europeus durant dos mil anys", explica Jordi Castells. La temàtica del disc s'ha anat construint a partir del diàleg entre els dos líders del projecte: "Jo soc l'ala moderada i el Guillem és la radical", comenta el músic. "Li vaig proposar un parell de títols i d'idees de portada per al disc i en Guillem va triar les més radicals i salvatges". 

El grup deixa clar que respecten la llibertat religiosa de cadascú, però asseguren que el tema que obre el disc no deixa espai al dubte sobre el que opinen de la fe cristiana. A "Prou d'aquesta comèdia" titllen els creients d'il·lusos i, fins i tot, d'ignorants. "Si agafes la Bíblia, t'adones que hi apareixen zombis, animals que parlen o dracs de set caps que tiren focs pels queixals. La majoria de creients no l'han llegida mai, mentre que la majoria d'estudiosos del llibre s'adonen que és un compendi d'històries mítiques i ja", argumenta Castells. "Jo respecto molt la fe de cadascú, però si creus en xorrades no t'ofenguis si t'ho dic a la cara".


La dura crítica del disc cap al cristianisme els ha comportat una censura d'una distribuidora, amb qui incialment publicaven el disc a plataformes digitals. Poc després de la publicació del senzill "Prou d'aquesta comèdia", la distribuidora va decidir despenjar el senzill i el disc, que malgrat que encara no estava publicat ja estava agregat a la base de dades de les plataformes. Castells intueix que hi van tenir a veure els filtres automàtics basats en intel·ligència artificial que les plataformes i distribuïdores fan servir. El músic també pressuposa que el fet que a la portada hi apareguin armes i que el títol d'una de les cançons contingui la paraula 'Israel' segurament els va fer saltar l'alerta automàtica i en examinar el contingut van decidir despenjar-ho tot. "Sabíem que podia passar això, però no ens volíem quedar callats".

Estilísticament, el disc es mou entre el heavy metal clàssic i el thrash. Castells reconeix que aquesta sonoritat li surt "sola", no és buscada a consciència, i afegeix que segurament remet a la majoria de grups de mètal que escoltava durant l'adolescència, tot i que puntualitza que en cap cas vol copiar a cap banda en concret. El tema que més se surt de l'estil general és indubtablement "Caixa de records", amb un regust més pròxim al crossover i el mètal extrem. "És un matxembrat de rifs antics, de quan tocava mètal més regularment. Ens hem permès jugar amb tempos prou diferents, ja que el nou bateria –Joaquín Castañ– del grup toca sense metrònom i pot fer-ho sense problema". 


 

ELS MOCS & CUCS S'ENVOLTEN DE VELLS CONEGUTS 

Recentment, Jordi Castells i Guillem Tugues han vist com la banda que els acompanya s'ha transformat. Abans de començar a preparar aquest disc, Jesús Nogales va abandonar la banda i s'hi va incorporar Joaquín Castañ, amb qui ja havien coincidit a Plowshare. "L'havíem trucat ja el 2022, quan vam començar a fer concerts, però en aquell moment va declinar la invitació perquè estava molt implicat en un parell de projectes".

Per la seva banda, l'antic guitarrista solista Marc Pérez ha marxat més recentment, quan ja havia gravat pràcticament tot el disc. Després d'abandonar el projecte de mutu acord, el grup va decidir gravar alguns dels solos del disc amb guitarristes de sessió. Per una banda, van comptar amb el servei de Juan Pedro Romero, que signa els solos de "Mort al cristianisme i "Caixa de records", mentre que un segon guitarrista de sessió, que ha volgut mantenir-se en l'anonimat per motius laborals, fa el solo d'"Odi etern".

En canvi, la peça que es manté fixa és la del productor Gerard Porqueres amb qui han treballat tots els seus discos. "Ja vam fer el primer disc amb ell. Llavors vivia a Alemanya i va venir expressament amb un portàtil per gravar-nos". El 2020, van gravar el disc a Lleida però Porqueres el va mesclar i masteritzar, mentre que Cremem los putos bancs –com aquest nou disc– ja el van gravar en el seu estudi actual al Prat del Llobregat: Heartwork Studio.