Després d'abandonar el seu projecte en solitari, el barceloní Martí Ferrer lidera, transporta i presenta les seves noves cançons a Columba, una nova formació que s'estrena amb En obres (Propaganda pel Fet!, 2026): un primer àlbum de relat urbà i narrativa conceptual que és mou entre el pop d'autor i el pop-rock. En parlem amb Ferrer.


 
Després del teu projecte en solitari, ara apostes per compartir-ho en grup. Quin ha estat el motiu d’aquest canvi?
El motiu de base en realitat és que sempre que havia imaginat fer alguna cosa amb la música ho havia projectat en grup, i de fet durant molts anys la idea d’arrencar-me en aquest món estava aturada per aquest motiu. Anava fent les meves cançonetes i no em veia liderant i sent el cantant d’un grup, per això també volia compartir-ho amb més persones.
 

El primer disc, ‘En obres’, té una narrativa i una finalitat concreta. La idea inicial era que acabés sent un disc conceptual?
Totalment. Tot i que algunes cançons ja les havia fet fa bastant de temps, la intenció sempre ha estat poder-les filar totes a través d’algun concepte que ens semblés interessant. La idea principal era donar continuïtat a aquest relat urbà, una mica pessimista, però alhora despreocupat que ja buscàvem amb “Dimarts Kebab”,  “Colom de quitrà” i “On he crescut”, que de moment és una mica l'essència i la identitat de Columba. Des del punt de vista sonor, també hem intentat buscar una coherència i anar trobant un so que ens identifiqui com a banda.
 

La vostra proposta es mou entre el pop d'autor i el pop-rock; els teus inicis musicals en solitari els has transportat en aquest projecte?
En realitat, els meus inicis musicals són amb Columba també: la meva trajectòria fent música i publicant-la tot just comença amb aquest projecte. Però sí, inicialment, potser el que estava fent, sense saber-ho, era cançó d’autor, també perquè tenia aquest punt reivindicatiu i polític. Però a mesura que m’hi vaig anar ficant, i ara que som cinc persones al grup, la manera de compondre ha pres una altra dimensió i, al final, per influències i referents, m’he anat apropant a l’estil pop-rock. Tot i així, intento no posar-hi massa consciència en aquest sentit: el que hagi de sortir que surti, i si un dia surt un tema de rumba i ens agrada, doncs endavant.

A nivell global i agafant el títol del disc com a idea general, consideres que sempre estem en construcció?
La idea d’estar en obres o en construcció ens va agradar des del principi perquè ens permetia parlar de diferents coses i acabar al mateix lloc. Per començar, justament perquè sempre estem en construcció: és evident que anem canviant i anem desenvolupant-nos com a persones al llarg de la vida, tinguem l’edat que tinguem. Però en el moment vital que ens trobem la majoria dels membres del grup, al voltant dels trenta, aquesta idea d’estar “en obres” pren encara més força pel marc social que envolta aquesta edat en la qual sembla que hagi arribat el moment d’anar prenent grans decisions que assentin els fonaments del que serà la teva vida adulta. Pensar a comprar-se un pis, tenir parella estable, casar-se, fills, etc. Tot això contrasta amb la inestabilitat que en realitat sentim a les nostres vides, amb la precarietat laboral, la crisi d’habitatge i un món cada vegada més complicat on l'extrema dreta va guanyant terreny.


I qui són els teus companys de viatge en aquest projecte?
Són vells i nous amics. Estic molt content de com hem anat formant el grup perquè crec que totes entenem la finalitat del projecte, hi ha ambició per fer les coses ben fetes, però no hi ha unes expectatives clares. Una de les coses que tenia molt clara era que volia que les persones que formessin el grup fossin molt millors que jo musicalment. Per mi és una manera de sentir-me segur a l’hora d’exposar-me i tocar en públic i, evidentment, una garantia que allò que toquem sonarà bé, després que agradi ja és un altre cosa. En aquest sentit, he tingut la gran sort que un dels meus millors amics a Sant Andreu de Palomar sigui en Joan Palà (bateria) i formi part del projecte juntament amb l’Alba Clavell (veu, flauta, sintetitzadors), Pau Castellví (guitarra elèctrica) i Ale Sáenz (baixista). Aquests són els companys de viatge i la cosa divertida i interessant d’aquest grup que hem format és que a part de tenir la secció instrumental resolta comptem amb dues persones amb coneixements de producció, mescla i so, de manera que tot el que anem fent, ara per ara, ens ho podem autoproduir de principi a fi i crec que és un valor afegit del projecte.