Fa uns mesos Eva Dénia anunciava que, després de fer els concerts que tenia aparaulats, deixaria els escenaris. I la data ja ha arribat: el 17 i 18 de desembre s'acomiada amb dos concerts al Centre Octubre, que serveixen per tancar el cicle Amb veu de dona. Tot i això, la cantant saforenca seguirà al peu del canó amb Sis Veus. 

Estàs a punt de fer l’últim concert en solitari. Com hem arribat a aquesta situació?
No ho sé. Simplement, m’he cansat. Tot té un principi i un final. La veritat és que cada vegada és tot més complicat i jo em trobe més cansada i amb menys ganes de lidiar amb totes estes situacions i coses que envolten la música. Les coses estan començant a ser d’una manera amb la qual ja no m’hi identifique. No tinc ganes de continuar.

No són motius artístics...
També n’hi ha. És un conjunt de coses; també note que tinc la veu més desgastada i que necessite treballar-la més. Cada vegada és més treball i més renúncies per a poder portar una carrera digna. A mi no m’agrada fer les coses a mitges i no tinc ganes de sotmetre’m a la disciplina que he tingut en altres temps. Tinc ganes de ser més lliure i de descansar.


Al nostre país, la música viu en un món precari. Potser en un altre context tindries ganes de seguir?
Jo m’he cansat de fer tots els oficis que hi ha al voltant de la música. Tal vegada si les coses hagueren estat més fàcils encara hauria seguit un temps. Però potser només per inèrcia. Estem en un món que tot va molt apressa. Avui treus un disc i demà ja te’n demanen un altre. M’he adonat que ara la gent treu cançons: fa la cançó, el clip, la promoció… i a mi només de pensar-ho em venen tremolors. I tinc ganes de fer altres coses en la vida; no tot s’acaba amb la música.

Quan vas dir que plegaves, molts músics es van solidaritzar amb tu i van dir que entenien els motius, que també els sofrien. No et demano culpables, però se t’acuden solucions?
Jo ho he pogut deixar perquè tinc una vida laboral paral·lela al món de la música. Però no tothom ho pot fer. Jo no sé si hi ha solució, sé que en altres països la cosa està organitzada d’una altra manera i funciona millor. A França, per exemple, pareix que funciona prou bé.



T’han quedat gaires projectes al tinter?
Sí, sí. He deixat un projecte a mitges, que era un disc dedicat a musicar uns poemes de Maria Beneyto. El tenia bastant avançat i estava treballant amb la pianista Marina Alcantud. Però ha quedat tot paralitzat. No passa res, no em sap greu. És una decisió que he pres lliurement. Cantaré alguna de les cançons als concerts de comiat.

Fas els darrers concerts en solitari els dies 17 i 18 a València. Ho gravarà alguna televisió?
No, ho gravaré jo mateixa. He buscat unes persones que m’ho gravin en vídeo i en àudio. De moment per tenir-ho com a record i depèn de com quedi… No, no em vull estressar pensant-hi.

Amb Sis Veus sí que seguiràs, per això.
Sí, em quede amb les Sis Veus, que em continuarà alimentant. Seguirem mentre hi hagi marxa. L’espectacle anava molt bé i l’epidèmia ens va arribar en molt mal moment. Crec que ara, des del punt de vista artístic, està a punt per a una gran gira. Però no arriba i no m’acabe de conformar en què s’acaba. És el que et deia, tot va massa apressa.

Has dit que tens ganes de fer altres coses. Quines? Escriptura, per exemple?
De moment estic dibuixant. Em crida la cosa plàstica. N’estic aprenent i endinsant-me en altres noms que no coneixia. Però sense cap pretensió que no siga aprendre i gaudir de les coses. Els que tenim una inclinació artística manifestem la nostra curiositat en moltes disciplines. I tinc ganes de recuperar espais de lectura, de cinema…