Després de gairebé 8 anys dedicant-se a les versions, Sixtus ha decidit aventurar-se al món dels temes propis. La formació osonenca publica avui el seu treball debut, Ja s'hi val (Halley Records, 2021), un conjunt de 10 cançons festives plenes tant de melodies trompeteres com de sonoritats modernes i electròniques. Conversem amb ells sobre aquest nou àlbum. 



La primera pregunta estava servida: per què us dieu Sixtus si en realitat sou set membres al grup? 
Jordi Company: Perquè en un inici érem sis. El primer concert que vam fer, el 2013 al Mercat de Música Viva de Vic, érem encara només sis. Poc després, ja vam passar a ser set.

Per què us vau endinsar en el projecte d'un disc amb temes propis? Deixareu una mica de banda les versions?
Raimon Pujol: No hem deixat de fer versions. Es tracta de fer una barreja entre covers i temes propis, perquè en cert punt de la vida vam pensar que potser ja havíem fet massa versions. Volíem fer música amb la qual ens sentíssim realitzats, i com a músics, teníem ganes de treure tot allò que portem dins i plasmar-ho en cançons. La clau, en definitiva, és alternar les dues coses.     

J.C: Això també respon a una decisió molt lògica: el disc dura 32 minuts, i si hem de fer una hora i mitja de concert, en l'hora restant, seguirem fent versions. De fet, aquesta transició ha estat molt progressiva, ja que venia de lluny. Entre el 2017 i el 2018, ens ho vam començar a plantejar; el 2019, vam dir va, som-hi!'; i, al final, el disc ha acabat veient la llum el 2021. 

Per què el disc es titula 'Ja s'hi val'?
R.P: La idea del 'ja s'hi val' és en realitat ben senzilla. És un començament que val amb tot, un cop de cap per no pensar-se gaire les coses. Es pot aplicar en l'amor, en les decisions i, en general, amb tot allò que passa a la vida. Literalment, vol dir 'començar a gas' i que passi el que passi.  

J.C: La idea del 'ja s'hi val' també té sentit amb el caràcter positiu de les cançons i amb el llarg temps que feia que treballàvem en l'àlbum. 


El disc parla molt de l'amor, el desamor i les relacions sentimentals, en general.
R.P: Sí, perquè vivim molt. En ser encara joves, crec que vivim moltes coses i, per tant, tenim moltes coses a escriure. Cantar sobre les teves vivències i experiències és molt important, ja que les persones que han passat pel mateix poden empatitzar amb tu. I per això es parla sempre d'amor i de desamor. Al final, tots tenim amors i desamors. I encara més, quan ets jove, i vius de forma molt intensa. És igual si és a una persona, a un fanal o a unes oques...

J.C: Exacte! Tu pots cantar del teu amor als fanals, i que per la resta de la gent tingui un significat diferent i no hi vegin els fanals. Al final, el que és fonamental és parlar de les coses que ens agraden i de les relacions humanes, especialment en aquesta darrera època en què aquestes relacions s'han valorat molt.  

Com ha estat el procés de gravació del disc?
R.P: Ha estat un procés molt llarg. Hem tardat una mica més d'un any en fer tot el disc.

J.C: Principalment, ha estat tan llarg per tres motius. El primer és que vam començar a principis de 2020 just quan va arribar la covid. Per tant, ja són tres mesos de pausa inevitables. Després, vam tornar a l'estudi a gravar tres temes més, però ens va caure un llamp a l'estudi, que ens va fer malbé l'ordinador i ens va fer perdre les cançons que teníem gravades, una de les quals no vam tornar a regravar. Entre el pèrit de l'assegurança i que el nostre productor tingués l'estudi a punt altra vegada, ens vam plantar al setembre del 2020. I clar, com que nosaltres també treballem en altres feines i projectes, hem hagut de gravar els caps de setmana quan podíem...
 
Què creieu que us fa únics dins l'escena del mestissatge festiu?
R.P: Si una cosa ens caracteritza, és el directe: molt enèrgic i potent. Amb les versions ho hem aconseguit, i es tracta que amb el disc que ara traiem, quan el portem al directe, siguem capaços d'imprimir-lo amb la mateixa energia.

J.C: A nivell de temes, hi ha coses que ja s'han fet. Tot i així, crec que, quan escoltes el disc, hi ha aspectes, com la producció, que ens donen un so diferent que ens allunya del mestissatge i ens apropa a l'electrònica. Nosaltres estem convençuts que la nostra proposta no s'ha sentit anteriorment.  

En diverses cançons agafeu línies de baix i sàmplers de la bateria que són més propis d'estils més electrònics com el 'dance' o EDM. Com heu acabat incorporant aquests elements electrònics?
R.P: Nosaltres teníem les cançons de casa que havíem escrit amb una guitarra i poca cosa més. Però quan les vam portar al nostre productor Arnau Altimir, que ve d'Oques Grasses i té uns referents musicals diferents dels nostres, van agafar un nou so. L'Arnau té una visió de la música molt més moderna, escolta uns grups molt diferents i nosaltres ens hem anat enganxant a la seva forma de produir. A poc a poc, vam anar provant coses noves fins al punt de no acabar gravant les bateries. El bombo i la caixa electrònics ja ens agradaven per si sols. Al final, vulguis o no, el productor és qui li dona el so característic a tot el disc. 


Fins i tot, diverses de les melodies ("Ho saps", "Sigues lliure") semblen melodies sintetitzades d'EDM tocades amb saxos i trompetes.
R.P: De fet, sí que hi ha un sinte. Hi ha les pistes gravades amb trompetes, però per sota hi ha una base de sintetitzadors duplicant la melodia de les trompetes. Això, per exemple és així a "Sigues lliure". En aquest procés d'electronitzar una mica les cançons, hi hem anat afegint algunes capes de sintetitzadors en algunes d'elles. 

J.C: Bàsicament, era una qüestió d'anar jugant i provant. Per exemple, en el cinquè tema, que es titula "Tres passes", les melodies dels vents són purament acústiques i no hi ha cap sintetitzador.