Estrena

Carles Chiner, entre coloms i unicorns

Estrenem «Foto de família», del projecte en solitari del vocalista de Gener

El disc 'Amateur' no estarà disponible a les xarxes de 'streaming'

| 05/01/2022 a les 11:30h
Especial: Estrenes
Arxivat a: Enderrock, estrenes, Carles Giner, Gener, país valencià, edrvalencia, entrevistes, actualitat
Carles Chiner, a l'estudi
Carles Chiner, a l'estudi | Arxiu
Carles Chiner, líder i cantant de Gener, emprèn una carrera en solitari amb l'edició del disc Amateur (27 ladridos, 2022). Un disc especial que només editarà en vinil, que no es podrà escoltar en streaming i que tampoc no defensarà en directe. Un intent d'apartar-se del món professional del show business (d'aquí el nom de l'àlbum) i retornar a l'essència de la música, quan cada disc requeria el seu temps i el model de fast listen no era el dominant. Perquè sabem de què parlem, Chiner ens ha regalat una cançó: "Foto de família".

Explica'ns les claus de la cançó. 
És una manera de recordar-me a mi mateix d’on vinc i qui són els meus pares. És molt simbòlica. El meu pare és colombaire i jo he crescut entre coloms. Sempre he vist el meu pare mirant el cel, buscant ocells amb els binocles. La meua mare és una persona molt somiadora. El cavall és el seu animal favorit i jo la considere un unicorn perquè té molta capacitat de sorpresa, d’ingenuïtat i de somni. D’alguna manera és una anàlisi de mi mateix a través dels meus referents, que són els pares. Intentava explicar-me per què estic sempre tractant d’alçar el vol. Fa molts anys vaig fer una teràpia i em van demanar que dibuixés els meus pares; si fossin un animal, quin serien. I vaig dibuixar un colom en el cap d’un unicorn. Això ho vaig fer fa més de 10 anys. Fa poc vaig obrir la llibreta i vaig trobar el dibuix. Va ser el detonant de la cançó.



'Amateur' és un disc molt ric, no has estalviat esforços…
No, perquè com que l’he fet a casa m’he pogut permetre dedicar-li les hores que volia i treballar de nits si estava prou desvetllat. Tenir l’estudi a casa m’ha permès compaginar-ho amb la paternitat. A altes hores he treballat amb auriculars i fins i tot he pogut gravar alguns instruments. És un disc que he acollat al meu moment vital: no podia passar-me hores i hores en un estudi… A mi m‘agrada molt arranjar. Crec que gaudisc més de la feina a l’estudi que a l’escenari. El directe és molt més intens i molt més orgàsmic, però l’estudi és molt més creatiu. Tens un esquema amb veu i guitarra i vas pensant amb quins instruments vols fer créixer cada cançó, com agafen textures, dimensions, aromes…

Ho has gravat pràcticament tot tu.
Sí, excepte les bateries, que sí que les he anat a enregistrar en un estudi proper, per una qüestió d’acústica i de soroll, i les ha gravat el meu company Enric Alepuz, baterista de Gener. La resta ho he enregistrat jo i això sí, he comptat amb col·laboracions puntuals: a “Karaoke” hi ha uns cors i uns arranjaments de flauta de Vicent Todolí, també de Gener; a “Com diu la gent major” hi ha un recitat i un poema del meu amic Samuel Reina, que és un músic fantàstic; i en eixa mateixa cançó i a “Les aventures de mai” hi han fet cors les meues germanes, Marta Chiner i Paloma Chiner. Era gent que tenia a prop, amb la que tinc molta confiança i que no em resultava cap esforç extra.

En què es diferencia aquest disc amb un de Gener?
Principalment en què la interpretació de la part musical és tota meva i no és el mateix tocar cinc persones, que cadascú aporta la seua visió personal, que tocar jo sol. En eixe aspecte segurament és un disc més semblant al primer de Gener, El temps del llop (Mésdemil, 2014), on el model de producció va ser molt semblant. En aquell cas vaig anar a un estudi, però en vaig fer jo els arranjaments i, llevat de dues cosetes, ho vaig tocar tot. Tot això et porta a tindre un disc més semblant al que tens al cap en el moment que el compons, però es perden altres coses que són les aportacions dels músics externs quan se’l fan seu. A mi m’agraden els dos processos, són coses diferents.

El presentaràs en directe?
No, no en tinc cap intenció. No m’abellix fer directes. Per la situació vital meua, ara mateix no vull passar temps fora de casa. I tal com està la situació pandèmica, ni vaig a concerts ni m’abellix fer-los. No estaria còmode en un concert.
 

 

No faràs concerts, el disc no es penja a les xarxes, tens un sistema de distribució propi… Per què?
És una manera de tractar de llevar les circumstàncies externes que sempre acaben modificant la teua pròpia percepció sobre el teu treball i els teus objectius. Volia reenamorar-me del procés de compondre, no haver d’estar pendent de comunicació, de xarxes, de fer una campanya de premsa… Faré molt poques entrevistes. I no m’abellix presentar-lo en directe pel mateix motiu. Este disc és una resposta al cansament dels cicles compondre-arranjar-enregistrar-fer una campanya-assajar… de mode que quan arriben les cançons al públic, tu ja estàs en una altra onda. Això ens passa a tots els músics, que quan presentem les cançons ja estem amb un altre disc al cap. Vivim en un mercat global i jo he apostat per una venda de proximitat, de no estar en una finestra oberta a tot el món mirant de pescar qui passe davant meu. Jo apel·lo a eixe públic més xicotet que sé que és fidel a tot el que faig i he tractat de fer un disc pensant en mi i en ells.

No hi haurà CD.
No, només un vinil, que inclou una descàrrega digital des de Bandcamp en exclusiva. A partir del 15 de gener habilitaré una descàrrega digital sense streaming. Vull posar-ho una mica difícil, que qui el vulga haja de buscar-lo. Pense que a la gent que li interessa la meua música li suposarà una escolta més gratificant.

Has dit que els músics quan surten a defensar el disc ja en tenen un altre al cap. En tens algun, tu?
Ara mateix? Sí, clar! No és que tinga un altre disc, és que en tinc més de la meitat acabat. No puc evitar-ho. El que passa és que estic buscant fórmules per fer arribar les cançons sense que passi per fer promoció a totes hores, generar contingut a les xarxes cada dia… estic fart d’este paradigma. I del paradigma de consum, que ens costa molt a tots assaborir un disc i ens és més fàcil picotejar un minut d’una cançó, dos d’una altra…, etc. Tot això ens està portant trastorns greus de dèficit d’atenció. No sé què faré. Potser no faig cap disc i faig senzills… ja ho veurem.

Contemples la possibilitat de tornar a treballar en banda, sigui Gener o una altra?
Sí, no ho descarte. És més, en algun moment m’agradaria tornar a tocar amb companys. Però ara mateix no m’abellix.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.