El cantant, músic, luthier i folklorista Maties Mazarico va ser homenatjat diumenge a Prada en un acte que va omplir el Halle des Sports de la vila del Conflent. Pocs minuts després de les tres de la tarda, l’acte va començar amb l’actuació de Corrandes Són Corrandes i els seus cants improvisats. Substituïen De Calaix que, tot i estar anunciades, no van poder ser a la trobada. La seva actuació va donar pas a la dels Xeremiers Martorell.

 
Un dels moments més màgics de la vetllada va ser quan Jaume Arnella, Biel Majoral i Vicent Torrent van pujar a l’escenari. Els darrers guanyadors del Premi Enderrock a la Trajectòria van anar alternant cançons de l’un i de l’altre i no hi van faltar algunes de les peces més emblemàtiques de les respectives discografies: “Jo soc català”, “La borrassa”, “Lladres”, “Tio Canya”, “Elogi de la faràndula”, “Les rondes de vi”… La seva actuació es va acabar amb la presència dels Xeremiers Martorell (també components d'Al-Mayurqa) per cantar junts una de les peces més emblemàtiques de Toni Roig: “No ens fareu callar”.
Arribat aquest moment, Mazarico va pujar a l’escenari i va rebre l’escalf de tots els presents. Un capgròs amb el rostre de l’homenatjat li va fer lliurament d’un obsequi. Després d’una glossa sobre la transcendència de l’obra de Mazarico, l’homenatjat va cantar una cançó autobiogràfica:

                    Jo soc un fill de l’exili
                    he nascut al Roselló
                    a les boniques contrades
                    al peu del Canigó

i ho va arrodonir tocant un popurri de peces tradicionals nord-catalanes.
 
L’homenatge es va tancar amb la presència de professors i alumnes del conservatori de Perpinyà i l’actuació de La Gravetat de Coulomb. Un altre dels aspectes remarcables de l’homenatge va ser la presència, entre el públic, de nombrosos músics que van voler sumar-se al reconeixement a Maties Mazarico. Hi eren, entre altres, Pere Figueres, Ramon Manent i Els Tranquils.