Actualitat

El 'Despertar' de Manel Fortià

El contrabaixista cassenc presenta un nou treball amb el pianista menorquí Marco Mezquida i el baterista francès Raphaël Pannier

Manel Fortià: «En la tradició catalana vaig trobar un repertori per explorar el punt en comú entre el jazz i el flamenc»

| 12/05/2022 a les 17:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Manel Fortià, actualitat, Marco Mezquida, raphael pannier
Manel Fortià, Marco Mezquida
Manel Fortià, Marco Mezquida | Aleix Campos
El baixista de Cassà de la Selva Manel Fortià ha conreat una personalitat jazzística que va del jazz més ortodoxament anglosaxó a formes més eclèctiques i amarades d’un ambient mediterrani. Així, l’hem sentit fent duo al costat del piano de Marco Mezquida, jugant amb la personal veu de Magalí Sare i al capdavant del projecte Libérica, en què combina de manera explosiva jazz, flamenc i música de tradició oral catalana. La seva gran inquietud musical, però, l'ha portat a la recerca de nous camins i, mig any després del debut de Libérica, el músic presenta Despertar (Segell Microscopi, 2022).



En aquest nou àlbum com a solista fa equip amb el mateix Mezquida i amb el bateria Raphaël Pannier per presentar una col·lecció de nou composicions que dibuixen una mena de trànsit del son a la vetlla, i alhora una mena de quadern que documenta la seva estada a Nova York. Segons diu el mateix músic a la presentació del llibret, el primer que publica amb material completament propi, les composicions reflecteixen un dels moments més transcendents de la seva vida artística, el que comporta per a un músic de jazz viure i aprendre a la ciutat dels gratacels.

Després de la inicial i pausada “Dormir”, totes les peces estan dedicades a racons emblemàtics i barris de la ciutat nord-americana, com si l’estada hagués estat un somni, de l’arribada al rovell de l’ou des de l’aeroport JFK (“Circular”) a l’encant nostàlgic d’Astoria (“Saudades”), la força afroamericana de Harlem (“Espiritual”), el tràfec de la Grand Central Terminal (“Crescente”)... Només hi ha una excepció, la melancòlica “El día después”, dedicada a les Rambles de Barcelona. Al final, el treball s’acaba amb “Despertar”, la peça que dona títol al treball com si vingués a dir-nos que Nova York ha estat un somni i ara toca estar despert. L’experiència, però, ha estat transformadora, i de ben segur que marcarà el present i el futur del músic gironí.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.