10.
LIBÉRICA
Arrels
(Segell Microscopi)
Primer treball de Libérica, un nou projecte liderat pel contrabaixista cassanenc Manel Fortià, que després d'una temporada vivin a Nova York i havent tocat amb grans icones del jazz com Dave Liebman, Eliot Zigmund, Ari Hoenig, Chris Cheek, entre d'altres, decideix tornar a casa i endinsar-se en el repertori tradicional català sense desprendre's de l'efervescència musical de la meca del jazz, on la seva multiculturalitat sempre ha propiciat a què es fusionin diferents estils per crear-ne de nous. Amb aquesta filosofia, Libérica busca punts en comú entre la cançó tradicional catalana i el flamenc, utilitzant el jazz lliure com a vehicle conductor.
09.
EL PRICTO & DISCORDIAN COMMUNITY ENSEMBLE
Three Poems By Aleister Crowley/Tzim-Tzum
(Discordian Records)
El veneçolà afincat a Barcelona El Pricto ha dirigit i compost les obres del singular àlbum que ha editat el segell Discordian Records. Three Poems By Aleister Crowley/Tzim-Tzum té la singular estructura d'un doble àlbum. Amb la pàtina comuna de l'experimentació i el free-jazz, primer, trobem les tres obres inspirades en els poemes d' Aleister Crowley, l'influent ocultista britànic de principis del segle XX. L'última tema, en canvi, compta amb músics diferents i, fins i tot, va ser gravat en un estudi i en un lapse de temps posterior.
08.
JUAN DE DIEGO
Grebalariak
(Errabal Jazz)
El darrer treball del trompetista basc resident a Barcelona s’anomenava Uda Labor Ori (Errabal, 2016) i estava dedicat al llibre El curt estiu de l’anarquia, de Hans Magnum Enzensberger, una evocació de Buenaventura Durruti. Aquest cop, torna a la palestra amb Grebalariak, és a dir, ‘Els vaguistes’, un altre títol vindicatiu, però amb una diferència significativa respecte al disc anterior, des del punt de vista estètic: ha prescindit del trio de trompeta, guitarra i bateria i s’acosta, per primer cop en solitari, al quartet amb base rítmica de piano (Toni Vaquer), contrabaix (Pere Loewe) i bateria (Ramon Prats). Juan de Diego cerca noves sonoritats però no renuncia al to sensorial, de vegades bromós, del seu singular univers creatiu.
07.
SEDAJAZZ BIG BAND & VALMUZ
Sinergia
(Sedajazz)
La Sedajazz Big Band presenta la gravació d’un directe que van fer al costat del grup valencià Valmuz, o més ben dit fusionant-se amb Valmuz i integrant els seus quatre músics a la big band, que potencia d’aquesta manera, encara més, les seves ja en si extraordinàries prestacions. El concert va tenir lloc el setembre del 2020 al barri valencià de la Torre, en el marc del cicle de proximitat Estiu Viu, concebut des de Sedajazz per mantenir el pols musical en temps de pandèmia. El resultat és en un format que incideix en la fusió i les interseccions entre el jazz i el rock, donant espai més que generós a guitarres elèctriques, sintetitzadors, baixos i bateria. Un dels seus integrants, el saxofonista Víctor Jiménez, en signa els arranjaments i bona part de la composició.
06.
LLUC CASARES SEPTET
Septet
(The Changes)
Tercer treball com a líder del saxofonista i clarinetista barceloní Lluc Casares, i primer que publica amb el jove segell The Changes. En bona part, el repertori prové de la música que Casares va anar escrivint per tocar setmanalment en directe al local 23Robadors, al Raval de Barcelona, amb el seu septet, instal·lat de nou a la ciutat després de dues temporades estudiant a la Juilliard School de Nova York. Però va arribar la pandèmia, es va tallar de sobte la possibilitat de fer música en directe i aquell material que originalment no estava pensat per ser gravat va acabar a l’estudi. Lluc Casares i el seu septet hi van afegir tres peces noves per enllestir el treball, que es diu precisament Septet perquè vol ser ni més ni menys que un retrat sonor d’aquest formació, el septet de Lluc Casares.
05.
IGNASI TERRAZA
Intimate Conversations
(Swit Records)
El 25è disc que lidera Ignasi Terraza s'acompanya de vells coneguts del pianista barceloní. La cantant i trompetista Andrea Motis, el saxofonista Scott Hamilton i l'harmonicista Antonio Serrano. Tots tres despleguen un ampli repertori de duets amb el piano de Terraza, que combina i beu de llenguatges històrics del jazz ben heterogenis.
04.
GIULIA VALLE
Carlos Cano en clave de jazz
(Satélite K)
Giulia Valle ha volgut reinterpretar en clau jazzística l'obra d'un dels cantautors andalusos més destacats del segle passat: Carlos Cano. Valle, que s'encarrega del contrabaix i la direcció, lidera aquest projecte acompanyada de Rusó Sala (veu), Mark Anderuud (piano), Edu Pons (saxo, clarinet i flauta), Sandrine Robilliard (cello) i Dani Domínguez (bateria). Plegats, demostren com la música i els estils musicals tenen una multiplicitat de nexes d'unió enorme.
03.
JOAN MAR SAUQUÉ
Gone With The Wind
(The Changes)
Amb només dos anys de vida, el segell autogestionat The Changes ha esdevingut un altaveu del bo i millor dels novíssims del jazz català. Un bon exemple n’és aquest treball, el segon àlbum de Joan Mar Sauqué, exmembre del prolífic planter de la Sant Andreu Jazz Band. En companyia de Josep Traver (guitarra) i Giuseppe Campisi (contrabaix), el trompetista gironí potencia una formació poc habitual, el trio sense bateria, conreada amb reeiximent per figures històriques de l’altura de Chet Baker, Jimmy Giuffre i Nicholas Payton, entre d’altres.
02.
IRENE REIG
Mira
(The Changes)
Planejada inicialment per ser gravada en directe, la sessió d'aquest treball va tenir lloc el passat novembre al Milano Jazz Club de Barcelona. Finalment es va donar sense públic, a part d'en Kato, el fidel tècnic de so. Tot i això, la banda estava en plena forma i preparada per gravar. Fins i tot van tenir la col·laboració d'un dels seus acompanyants preferits, el pianista Joan Monné, qui va donar el seu toc a les tres últimes peces del recull.
01. Premi Enderrock 2022 al millor disc de jazz segons la crítica
JORDI ROSSY, JEFF BALLARD I ROBERT LADFERMANN
Puerta
(ECM)
El percussionista barceloní Jordi Rossy ha assolit la fita d'esdevenir músic titular del segell ECM. Enguany, sota el segell alemany ha editat el treball Puerta, en què el percussionista agafa les regnes del vibràfon i la marimba. Acompanyat del baterista Jeff Ballard i el baixista Robert Ladfermann, el trio desplega un univers sonors propi en què les atractives melòdies i les eloqüents composicions de Rossy són el gran atractiu d'aquest àlbum.