Entrevistes

Alanaire: «No hem cercat mai la fama, perquè no ens atrau»

Parlem amb la cantant i la teclista del grup sobre el primer llarga durada de la formació, 'Albor'

'Albor', d'Alanaire, cançó per cançó

| 14/06/2022 a les 09:50h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, actualitat, Alanaire, edrbalears
Alanaire
Alanaire | Justine Ellul
Amb un alè de pop càlid, Alanaire xiuxiueja ‘la foscor vol conèixer la llum’ amb els acords solars del seu primer llarga durada, Albor (PAM Records, 2022). Gestat a Anglaterra i creat a Palma, el quartet ha presentat el debut al Primavera Sound, i ho farà també al Vida Festival, amb l’apadrinament de Joan Miquel Oliver. En parlem amb la cantant i teclista del grup Laura Serra. 


 
El disc s’obre amb “Desitjau-mos sort”. Per a què la necessitau?
En començar ens vàrem enfrontar amb la lluita, supòs que generalitzada, de fer una música que agradàs al públic general i, al mateix temps, ser honestos amb els nostres gustos. De fet, ambdues coses van de la mà. Volíem fer un disc que agradàs però era important no caure en la radiofórmula, no ens interessa seguir fórmules. 

Tot i això, heu tingut la sort de trobar el suport d’un referent com és Joan Miquel Oliver.
Sí, és cert hem tingut la gran sort de trobar Joan Miquel Oliver, que ha produït el disc, i també tenim un mànager i una discogràfica. Però, tot i així, no n’hi ha prou i cal seguir fent bona feina per mantenir-se.
 
Quina és la vostra filosofia creativa?
Ens agrada pensar i repensar les cançons, i trobar noves maneres i nous instruments per fer-les. En aquest disc hi ha un gran ventall d’estils i la nostra feina és trobar una sonoritat Alanaire. Estem justament en aquest camí, desitjau-mos sort i a veure què passa.


“Mirall del futur”, el tercer tema del disc, va també en la direcció de com cercar la fama?
Entre nosaltres diem que mai no hem cercat la fama. No ens atrau. Imaginem un futur ideal que es teixeix dia a dia. Volem que el grup sigui el pa de cada dia, un aliment que ens nodreix. Ens interessa que hi hagi constància i que mantinguem l’interès per fer temes nous, experimentar, fer concerts i gravar discs. Ara mateix ens trobam en un moment delicat, són les primeres passes i no hi ha res assentat. En una escena tan difícil, toca construir.

El disc és una suma d’estils, detalls i harmonies que s’enllacen fins a crear un so propi que té el ressò de músiques contemporànies. Per exemple, a “No m’ho esperava”.
El tema està inspirat en Bon Iver, un artista que em té obsessionada. La nostra proposta combina electrònica ambiental i pop d’influència clàssica. Ballam amb Jordan Rakei i Tom Misch, i experimentam amb Radiohead, de qui som molt fans. Tenim influències purament clàssiques i de la nova música contemporània.


Heu dit que heu fet un viatge al pop des de la música clàssica. Què significa?
Tres dels quatre membres tenim formació clàssica. Els compositors clàssics entenien l’harmonia de manera diferent del pop actual, que es basa en la repetició harmònica, i exploraven més enllà els enllaços harmònics per desenvolupar les seves creacions. Em serveixen de font d’inspiració per agafar idees compositives i desenvolupar un tema pop. Moltes idees han sorgit a partir de Brahms, Debussy o de la pianista nord-americana Amanda Harberg. Per exemple, la cançó “Trenc d’alba” s’inspira rítmicament en una peça seva.

Tot i que sou molt feiners, també reclameu el “Dret a sa peresa”.
Mentre anàvem fent cançons, i vèiem cap on tiraven les línies temàtiques, sentíem la necessitat d’escriure cançons que contrastassin amb la imatge seriosa i més profunda del grup. Som feiners, d’acord, però qualsevol persona es mereix relaxar-se una mica i passar un dilluns de matí al sofà! És la nostra altra cara. 

Al final la cançó va canviant el ritme, els accents i la interpretació com si fos un joc...
Exacte! És un moment en què ens ho passem molt bé. Quan la tocam en directe no ens podem treure el somriure de la cara.
 
També teniu un especial interès per la natura i per la consciència ecologista? 
Tots som vegetarians. Des de petits hem estat molt a la muntanya i tenim una connexió molt forta amb la natura. El meu germà Pau, a banda de músic, també és biòleg i acaba de presentar el documental Bee or Not to Be, que parla de la importància dels pol·linitzadors i de com afectaran les conseqüències del canvi climàtic l’agricultura i l’ecosistema. Som molt conscients que hi ha una part important de responsabilitat ens els hàbits d’un mateix.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.