El quartet mallorquí Alanaire va debutar fa un any amb l'EP Carta (Promo Arts Music Records, 2021), mesclat pel compositor i lletrista Joan Miquel Oliver (Antònia Font). Després de la bona rebuda que va tenir aquest petit tast, per part del públic català i balear, la banda va començar a treballar el seu primer llarga durada: Albor (Promo Arts Music Records, 2022). Repassem un per un els temes que conformen l'àlbum amb Alanaire.



1. "Desitjau-mos sort"

"Avançar genera la incertesa de deixar enrere el que ja es coneix, un passat que ens identifica -a vegades tirànicament-. No obstant això, per nosaltres evolucionar és una necessitat i una reivindicació del nostre dret a ser qui volem ser, assumint el risc de cagar-la. El suport de la gent que ens estimi, pel que esdevinguem, serà la nostra recompensa. Hi ha un element que vertebra tota la peça i que està present en tot moment: el ritme, que fa a l'inici el sintetitzador i que, més endavant, agafa la bateria, intermitentment el baix i la guitarra i, per últim, la veu. A partir d'aquest ritme i de la nota pedal de Bb, s'ha construït tota la música. El final és una mica daft punk. Joan Pérez [bateria] tenia clar que volia un final explosiu, com un crit alliberador que serveix per esbufegar-se. Tant "Desitjau-mos sort" com "No m'ho esperava", es van escriure, enregistrar i mesclar en menys d'una setmana, després que Joan Miquel Oliver ens aconsellés afegir un parell de cançons més "dòcils" en el disc. La lletra neix, també, d'aquell moment d'estrès, d'autoqüestionar-nos el que havíem estat fent fins aleshores".


2. "Mirall del futur"

"El nostre origen geogràfic, la nostra condició social i les modes són factors que sovint decideixen per nosaltres, d’ençà que som ben petits, quin és el futur que ens espera. A vegades, les expectatives que el món projecta sobre nosaltres, ens arrosseguen en direccions indesitjades. Aquesta cançó és un crit de rebel·lia contra aquestes mans invisibles que dictaminen el destí dels éssers. El “mirall del futur”, això no obstant, és una projecció que nosaltres mateixos fem i que pot ser igual de determinant i coaccionadora. La temàtica sorgeix de vivències pròpies, com totes les cançons que fem, però, aquest és un tema que té molt a veure amb la fal·làcia de la meritocràcia, que està tan de moda avui en dia. En el moment de crear-lo, Pérez es va obsessionar amb aquest tema. Gairebé no es va treure el pijama ni va sortir de casa seva durant tres dies seguits: estava capficat amb aquesta cançó. La tenia clara, i simplement era qüestió d’anar-la traslladant al paper. És un tema que té sols 3 acords, que es van repetint durant 5 minuts, i un beat electrònic molt bàsic".

3. "A ull" 

"Es desmarca de les altres peces a nivell estilístic i de lletra. És un cant d’inconformitat contra la veu que sempre intenta estalviar-nos els errors sense donar-nos l’oportunitat d’aprendre a partir d’aquests. Això no vol dir que creiem que no val la pena escoltar els consells de qui ja ha passat per la mateixa situació, però, a la vegada, hem de poder guiar-nos per intuïcions, fent càlculs aproximats sense calculadora, ni fulls d’Excel; lliurement. A nivell musical és tal vegada el tema més convencional. També, volíem tenir algunes cançons més desenfadades".

4. "Aire"

"Reflexiona sobre com, a vegades, per ajudar a les persones que més estimem, hem de fer una passa a un costat i deixar espai perquè elles mateixes trobin el seu camí. Hem d'entendre que, el nostre paper en les relacions no ha de ser el de salvador o salvadora, sinó el d'amic o d'amiga. Aquesta cançó intenta recordar-nos que les coses que avui ens fan mal, tal vegada, en un futur, passaran, ja que estem en constant evolució i canvi. La base instrumental la va compondre i produir l'Eirian Lewis [guitarrista] quan estava als seus inicis d'experimentació amb la producció musical. És un tema que persegueix generar silenci a través de la música, crear un espai on la ment pugui reposar i frenar el seu ritme frenètic".

5. "Desperta"

"Aquest tema parla des de la perspectiva del nostre planeta, que ens demana: "Què faràs si quan m'escoltis ja és massa tard? Què faràs si quan no hi sigui no saps on anar?". És com si fos un avís, un cop d'aigua freda per despertar-nos d'aquest estat letàrgic en què vivim, pensant passivament que, invariablement, tot acaba trobant una solució: que el món com el coneixem continuarà existint per sempre. A nivell musical, se'ns va fer molt difícil acabar aquesta cançó. Consideràvem que les parts no acaben de fluir i, després de donar-li moltes voltes i de reharmonitzar-les, i canviar estructures, instrumentacions, es va decidir deixar-la com estava. Això no obstant, no és la versió que fem en directe. La part central, la part més fosca, pretén evocar un escenari una mica apocalíptic, però la lletra ens sorprèn amb un "Obri es ulls que estic aquí i no és massa tard" optimista. És un últim avís."

6. "Dret a sa peresa"

"Vivim en l'era de la productivitat, on la quimera de la recompensa per l'esforç ininterromput sobrevola els nostres somnis. Aquesta cançó és una reivindicació de la legitimitat del descans. No es tracta de fer apologia de la vagància, sinó de desestigmatitzar el "no fer res", el no ser productiu tothora, el no obrar sempre perseguint un objectiu utilitari. "Dret a sa peresa" és l'únic tema que es podria considerar un duet, ja que hi ha dues veus principals, la de Laura Serra i la de Pérez. També el procés compositiu ha sigut dual. La idea d'introduir-hi saxo va sorgir durant l'estada de Pérez a l'Equador el Nadal de 2021. Va passar un mes a casa del seu amic Gandhy Rubio, que havia conegut a Barcelona durant els seus estudis a l'Esmuc. La participació del Rubio va sorgir de manera espontània, mentre estaven confinats a casa seva a causa de la Covid-19".


7. "Reviure"

"La veu que parla a "Reviure" es reafirma com a persona és capaç per si mateixa. Vol fugir del mite de l'amor romàntic. Ha deixat de creure que necessita algú altre, per sentir-se completa, i es redescobreix en una llibertat plena d'optimisme, deixant enrere tot allò que no li aporta res de bo o no li deixa avançar. Per fer aquesta cançó, Serra va començar component-ne els primers compassos, però es va bloquejar, no trobava la manera de continuar. Va ser Pérez qui, basant-se en la seva interpretació de la lletra i a través de les modulacions harmòniques que representen el canvi, el fet d'avançar i créixer, va desenvolupar aquestes estrofes modulants que arriben a una tornada que finalment ens dona el repòs que esperàvem".

"Xerra de les relacions orientades a l’utilitarisme, que, sovint, s’estableixen entre persones. La que canta és la persona que no voldríem ser: la que s’aprofita del que algú li pot donar i que li gira l’esquena quan ja no li aporta el que cerca. Essent crític amb un mateix, un s’adona que a vegades ens comportem així, amb els pares, amb alguns amics, amb les mascotes... Tot i que  "Asimetria" surti ara, és un dels primeríssims temes del grup. És com una fantasia, amb molts elements, moltes seccions diferenciades, però tornant sempre a la línia de baix que la cohesiona".

9. "Millor"

"També està escrita des de la perspectiva del que no m’agrada de mi mateix. El tema assenyala la por a la sinceritat, les dificultats de la comunicació. Habitualment, la “solució” més fàcil com callar, mirar cap a un altre costat o fingir, no és la que resol els conflictes, sinó la que els enquista. Tal vegada sigui la cançó més experimental del grup, des del punt de vista harmònic, estructural, de producció i d’instrumentació. "Millor" té un final obert, en el que podem sentir una tonada popular molt habitual a Mallorca, i que pretén deixar a l’oient amb preguntes rondant-li el cap".
 

10. "No m'ho esperava"

"És la cançó més senzilla del disc. "No m'ho esperava" parla sobre els moments en què un es mira cap endins i identifica aspectes de la seva manera de ser que l’han estat cegant, bloquejant. Indaga sobre el procés, sempre incòmode, d’autoanàlisi i autocrítica. La cançó té un caire positiu, però amb un final ambigu, per donar a entendre que el conflicte encara no està resolt i que queda molt camí per recórrer. “No m’ho esperava” es va escriure, enregistrar i mesclar en menys d’una setmana. Està influenciat per l’estil de Bon Iver: temes com "29 #Strafford APTS" o "21 Moon WATER" van guiar la composició."

11. "Trenc d'alba"

"Sorgeix d'experimentacions de Serra amb el piano. Aquí, la música genera una mena de narrativa cíclica en què l'harmonia i el ritme no tenen ni inici ni final definits. Recorda al minimalisme de Gogo Penguin. És el tema més llarg del disc, i és gairebé instrumental. La flauta de Mercè Medina (Músiques d'Elles) reforça la sensació etèria que vol donar la introducció. La peça, i amb ella el disc, conclou amb una cadència de piano sol que ens recorda els "Jocs d'aigua" de M. Ravel. Aquest final de disc pretén també relaxar tota la tensió que s'ha estat generant al llarg de l'àlbum, donant temps i espai a l'oient per a pair tot el que ha escoltat. Tot i començar amb una atmosfera una mica misteriosa, fosca, acaba essent una peça ben lluminosa, que dissipa dubtes i omple ànimes".