Amb només un parell de senzills, Svetlana ha demostrat que sap sublimar els elements, pensaments i estètica d’una generació: amb un peu ficat en la gen-Z i la seva nostàlgia dosmilera i reivindicant orgullosos elements millènnial. A finals de l’any passat, vam estrenar el tema amb què el duet poblenoví es va donar a conèixer al món: “Moderna del Raval”, en què retrataven l’enlluernament del moderneig alternatiu, però també el pal que fa. Ara, descobrim en primícia “T'enviaria una carta (però potser no cal)”.

 
“T'enviaria una carta (però potser no cal)” és una cançó de desamor i ruptura, però ballable, amb un estil cavall entre el synth pop i la música disco dels 70. Al tema s’hi explica tot el viatge que, en els temps actuals, es viu una vegada s’ha acabat la relació: stalkejar les xarxes socials de l’ex, sentir-se estrany per tot aquest temps sense parlar -tot i haver estat un mateix qui ha trencat la relació-... I la temptació d’escriure’l per explicar-li tot això. Però potser no cal; i de fet, segurament és millor no fer-ho. O aquesta sembla que és la decisió de Svetlana, tot i que el videoclip fa un recorregut per tots els mitjans a través dels quals podria enviar aquest missatge a l’exparella: a través d’Instagram, Twitter o Whatsapp, a través del mitjà de l’adolescència millènnial per excel·lència, el Messenger -amb els seus sorollets tan característics incorporats a la cançó-, o del Gmail o la carta més tradicional i romàntica. El vídeo l’ha fet Paula Verdaguer, el grafisme Marta Oveja, i per a la producció i mescla de la cançó han comptat amb Mario Patiño, de La Atlántida Estudio.
 
Per acompanyar el llançament, fa un parell de setmanes que Svetlana va posar en marxa un consultori -amorós, però potser no cal-, perquè els seus seguidors poguessin explicar, consultar, demanar consell o, simplement, deixar la consciència més tranquil·la, sobre algun tema que els preocupés.