Actualitat

La veritable història de «Les rondes de vi»

L’èxit més important de Jaume Arnella convertit en una cançó tradicional

| 27/08/2022 a les 12:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, la veritable historia, Dekrèpits, actualitat, jaume arnella
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles, els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. La majoria són cançons que han nascut als Països Catalans, i moltes han tingut una trajectòria internacional -curta o llarga- o han estat veritables peces intergeneracionals. També hi ha peces compartides amb altres països propers (per exemple “En Joan petit”), que ajuden a dibuixar un imaginari polièdric de la Mediterrània format amb aspectes identitaris compartits amb altres cultures germanes.

El desembre de 2014, vam publicar un número especial (el 231) amb 100 cançons que tenen associades 100 històries per descobrir que algunes de les melodies que considerem nostres també han tingut un recorregut internacional i que han aconseguit emocionar Albert Einstein i Igor Stravinski, han fet emmudir dos presidents dels Estats Units o han cridat a la lluita en contra dels totalitarismes arreu del món. Al llarg d’aquest mes d’agost, anirem recuperant la veritable història d’algunes de les cançons del recopilatori, des de temes tradicionals a hits de la Nova Cançó, passant per peces emblemàtiques d’Antònia Font o Els Catarres. Avui descobrim què hi ha darrere de “Les rondes de vi”.


 
El cantant i folklorista barceloní Jaume Arnella és un personatge essencial en la música popular catalana del segle XX. A redós seu es va construir el Grup de Folk, i també ha estat partícip d’altres grups importants com Els Sapastres o l’Orquestrina Galana, a més de ser un dels impulsors del Tradicionàrius.

Es va donar a conèixer durant la dècada dels seixanta abans de la formació del Grup de Folk. Un dels seus col·laboradors habituals ha estat l’escriptor Joan Soler i Amigó, amb qui han fet algunes de les cançons referencials de la discografia catalana dels darrers cinquanta anys: “És ara, amics, és ara”, “La timba de cartes” i sobretot “Les rondes de vi”, una peça que cal inserir en la tradició de les cançons de gresca. Arnella ha investigat a fons sobre aquesta temàtica en discos com Cançons de vi i taverna (Edigsa-Oidà, 1976) o en el CD-llibre Cançons de taverna (GMI Records / Generalitat de Catalunya, 2000). “És una cançó bàquica que vaig fer amb el Joan Soler Amigó. En aquella època estàvem llegint El Rubáiyát d’Omar Khayyám, un poeta sufí del segle XI, on apareix un personatge entusiasmat amb el vi i disposat a fer tota mena de brindis, una manera prou curiosa que té la gent de posar-se en pau amb si mateixa”, explica Jaume Arnella.
 
La cançó anima a ofegar les penes en una taverna i proposa nou brindis seguits. El vuitè brindis estava originalment dedicat a la maledicció del ‘clero i el govern’, però a la censura no li va semblar pertinent i es va deixar en un enigmàtic ‘no sé qui deixarem’. No cal dir que tan bon punt va ser possible es va tornar a la lletra original.


 
La cançó ha esdevingut una peça molt popular. “És emblemàtica i m’omple d’orgull que la gent la canti, especialment un dia que la vaig sentir cantar a un borratxo que no coneixia de res. No ens cal cantar l’“Asturias, patria querida” quan volem beure; a Catalunya tenim un cançoner propi de cants de gresca. Aquesta ha deixat de ser una cançó meva i ja pertany a la gent. Fins i tot hi ha qui diu que m’equivoco en els acords quan la canto...” Se n’ha fet una gran quantitat de versions, i segurament una de les més curioses és la que va fer la Cooperativa de Falset-Marçà –amb el mateix Arnella– amb una lletra adaptada al seu centenari.





FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.