Al llarg dels segles, els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. La majoria són cançons que han nascut als Països Catalans, i moltes han tingut una trajectòria internacional -curta o llarga- o han estat veritables peces intergeneracionals. També hi ha peces compartides amb altres països propers (per exemple “En Joan petit”), que ajuden a dibuixar un imaginari polièdric de la Mediterrània format amb aspectes identitaris compartits amb altres cultures germanes.

El desembre de 2014, vam publicar un número especial (el 231) amb 100 cançons que tenen associades 100 històries per descobrir que algunes de les melodies que considerem nostres també han tingut un recorregut internacional i que han aconseguit emocionar Albert Einstein i Igor Stravinski, han fet emmudir dos presidents dels Estats Units o han cridat a la lluita en contra dels totalitarismes arreu del món. Al llarg d’aquest mes d’agost, anirem recuperant la veritable història d’algunes de les cançons del recopilatori, des de temes tradicionals a hits de la Nova Cançó, passant per peces emblemàtiques d’Antònia Font o Els Catarres. Avui descobrim què hi ha darrere de “Al mar!”.



L’aparició d’Els millors professors europeus va suposar una sotragada a la música en català com cap altra no n’hi havia hagut des de feia més de vint anys. Gairebé de la nit al dia, Manel van passar de ser uns desconeguts –i quedar finalistes del concurs Sona 9– a convertir-se en el grup de referència del nou pop català. Són diverses les claus que permeten analitzar-ne l'èxit, però no hi ha cap dubte que l’element més important és la qualitat d’unes cançons costumistes i la connexió amb el públic assolida per la interpretació pop-folk.
 

Aquell primer disc estava farcit de peces que van fer fortuna: “En la que el Bernat se’t troba”, “Ai, Dolors”, “Pla quinquennal”, “Corrandes de la parella estable”... Però hi ha un tema que s’instal·la en l’imaginari col·lectiu: “Al mar!”. Es tracta d’una cançó molt senzilla caracteritzada per una línia de contrabaix al començament i per una tornada enganxosa que va repetint ‘al mar! al mar!’. La lletra de la cançó no explica una història habitual, sinó que parla d’una parella: el famós ‘tu i jo’ que es repeteix vuit vegades al llarg de la primera estrofa. En aquesta primera part, cantada en passat, sabem que han fet moltes coses junts però que mai no s’han banyat al mar; a la segona, en present, els veiem a la platja, i a la tercera, en futur, es parla d’una hipotètica nova anada al mar.


Malgrat l’èxit de la cançó, no se n’han fet versions comercials, tot i que alguns artistes sí que n’han fet la seva pròpia lectura. Cal destacar la del duet Marta & Gregori, format per Marc Sendra (Vitruvi) i Joan Farnós (Xeic!), a l’espectacle Del cap ençà, sobre la història de la música popular en català. A internet se n'hi poden trobar unes quantes versions, entre les quals una de rapera interpretada per Lluisao a.k.a. Fast Fingers. La popularitat de la cançó i la versatilitat de la melodia han afavorit que també n’hagi aparegut versions amb la lletra variada, algunes impulsades des de programes televisius d’èxit: “Al bar”, “Neymar”...