El celler Ca n’Estruc és una finca històrica ubicada al terme d’Esparreguera, al Baix Llobregat. A la sala de tastos hi tenen emmarcats els pergamins de compravenda de la finca. El més antic és del 1545. El propietari i màxim responsable del celler, Siscu Martí, el mostra amb la mateixa satisfacció que assenyala que el celler va ser el primer de la DO Catalunya: “La DO Penedès arriba fins al davant de casa, però en vam quedar fora. Per això, quan es va crear la DO Catalunya vam ser els primers d’apuntar-nos-hi, i n’estem molt contents perquè internacionalment Catalunya és una marca molt coneguda”.

En la seva ruta a Barcelona, el músic Carles Pauné ‘Paunezz’ passa sovint a prop de Ca n’Estruc . Tot i això, el seu vincle amb el vi li arriba per via familiar: “La meva mare fa garnatxa i sumoll. Té 200 ceps i fa vi per la família i per regalar. Jo he ensulfatat i he podat, però ja fa temps que els vaig dir que no m’hi volia dedicar. La mare ho fa com a hobby i diu que la relaxa; a mi no gens. A mi em relaxa tocar la guitarra i escriure cançons”.
 

I si a la família dels Pauné fan vi, a la dels Martí hi ha una colla d’artistes. “Al poble hi ha una gran afició pel teatre i per la música, com la Passió d’Esparreguera. El meu avi va ser Jesús i el meu nebot és Jesús actualment. La cosa artística la portem a la sang”, afirma el vinater. I qui observi els catàlegs i les etiquetes del seus vins ho pot certificar.
 

Paunezz l’interromp per preguntar: “El vessant artístic i el vi tenen a veure?”. La resposta no es fa esperar: “Crec que el vi té més a veure amb la pintura i l’escultura que no pas amb la música. No hi ha espectacle. És un treball totalment nou que fem cada any, i ens sentim importants quan amb cada collita es crea un nou vi. Ens podem assemblar amb la feina d’un compositor”.
 

Siscu Martí posa en valor la importància de la verema: “El nostre problema és que només podem fer fins a quaranta veremes a la vida. Només podem fer vi un cop l’any i per tant només tenim quaranta oportunitats. Jo ja les he gastades i vaig de propina. Quan acabes de fer un vi, penses ‘l’any que ve colliré una mica més aviat per modificar la frescor, l’acidesa... Però a l’hora de la veritat, l’any següent canvien les condicions, plou massa o hi ha sequera i el que havies pensat no serveix per a res”. El músic es queda pensatiu: “No m’ho havia plantejat mai d’aquesta manera, em pensava que la creació era infinita”.
 

Els vins de gamma alta del celler Ca n’Estruc es diuen L’Equilibrista. “Busquem l’equilibri entre la fruita i l’acabat del vi. Un vi comença en un plat de fruita i hem d’intentar que arribi a la copa de manera equilibrada incorporant-hi la il·lusió, l’afició, el que ens motiva, el que ens excita...” Paunezz també ho aplica a la música amb uns certs matisos: “Jo escric les cançons per a mi. D’entrada no tinc cap voluntat de generar un producte comercial, però a la vegada soc conscient que ha d’agradar i que no em puc basar només en els meus gustos personals”.
 

 

CANÇONS TRISTES
 

El cellerista deixa anar una frase que bé podria encapçalar aquesta secció: “La música és festa, el vi és festa, i als que ens agrada la festa, ens agrada el vi i la música”. Llavors la conversa fa una pausa i Martí es mostra dubitatiu: “Ho dic o no? Va, sí... Manca una mica d’alegria a les teves cançons! Tot és molt negatiu i molt passional. Volem festa! Més ben dit, el jovent necessita festa!”. 
 

El cantautor reacciona amb sorpresa: “Has escoltat les cançons? T’he de dir que hi estic completament d’acord... però és que les cançons em surten així! Ho he intentat però no me’n surto”. El cellerista li respon: “No parlis de com et sents sinó de com et voldries sentir. Vine aquí uns quants dies i veuràs…”. 
 

Siscu Martí admet que li han agradat les cançons, tot i que afirma que el que escolta més és la guitarra flamenca. I, per la seva banda, Paunezz confessa que beu vi amb regularitat. “Som tres que compartim pis i sempre hi ha un vi català a casa. Som molt fans d’aquella frase que diu que la vida és molt curta per beure vi dolent. Com que conec la feina que hi ha darrere, les podes, les plagues... ho valoro molt. I m’agrada molt el format d’ampolla perquè és ideal per compartir.”