El celler d’Herència Altés, situat a la sortida de Gandesa en direcció a Batea, és un edifici de nova construcció, modern i lluminós. Allà s’hi elaboren els vins d’un projecte enològic liderat per Núria Altés i Rafael de Haan. A banda del nom de l’empresa, ella hi aporta la sapiència acumulada de generacions de pagesos i viticultors. I ell hi posa una mirada nova i inquieta, d’aquell que ha fet de la seva passió, el vi, un projecte de vida. Hem anat al celler amb el cantant de Xeic!, el músic ebrenc Aitor Cugat, en un moment en què el grup està aturat i ell compon cançons per al seu projecte en solitari.

Cugat és fill de la Palma d’Ebre, un poble de la Ribera d’Ebre on fa uns anys s’hi feia vi i que ara viu abocat a l’oli i l’olivera. Potser és per això, diu, que li tiren més els vins negres. “La Palma és portal del Priorat, perquè estem a tocar del Montsant i per això sempre m’han tirat els vins negres. Allò que es diu que el vi negre és per a la carn i el vi blanc per al peix, no ho veig. Per què? Hi ha molts vins negres diferents i en podem trobar d’adequats per a tot.” El cantant es declara un consumidor habitual: “Tinc una rutina establerta. Quan faig el sopar, em poso una copeta amb un parell de dits de vi. Me la serveixo quasi cada dia. Després, quan sopo, que normalment és amb la canalla, tots bevem aigua”.
  L’explicació ha agradat a De Haan, que diu que el moment d’abans de sopar és clau i que també serveix per escoltar música. Més enllà d’això, es revela músic amateur: “Els últims dos anys m’he retrobat amb la música. Penso que és una conseqüència del confinament i que hem tingut més temps per a nosaltres. Fa un any vaig agafar una guitarra per primer cop i vaig començar a tocar. Em va inspirar la música de Peter Green, que havia format part de Fleetwood Mac a l’inici. He après a tocar a través d’internet i quasi cada dia m’hi poso una hora o una hora i mitja. A banda de la part emocional, crec que és un exercici mental. És important seguir amb nous aprenentatges, si no el cap queda una mica mort”, assegura. I afegeix: “El que trobo impressionant és la combinació de tocar i cantar, requereix una agilitat mental que no tinc”.
   

EL NOM I L'ETIQUETA

Al celler s’encarrega, entre altres coses, del disseny del vi. En què consisteix? “Es pot fer vi de moltes maneres i no només és agafar el raïm i fer-lo fermentar. Prèviament, cal pensar quin estil de vi es busca, si és purament l’expressió de la vinya o si volem posar-hi una part humana. Són decisions estratègiques. I també quants vins fem, el nom dels vins, la procedència del raïm... És molt important tenir el concepte abans de començar a produir vi. Has de tenir arguments per poder explicar per què el vi té valor. El consumidor té molta oferta i és important vendre un missatge clar, que cal determinar abans. No es pot anar sobre la marxa…”, detalla el vinyater.

Aitor Cugat se l’ha escoltat amb molta atenció: “Estava pensant en la música i és exactament el mateix. M’ha agradat molt la idea de buscar la coherència de cada vi i de com fer arribar aquesta sensació al consumidor final. Amb les cançons passa una cosa similar. Tinc una idea al cap i la vull fer arribar al públic a través d’una composició. També cal un període de criança, que és el temps d’elaborar la lletra i la música. I cal donar-li textura i color. És el mateix concepte”.
 
També és important el disseny de la portada del disc o l’etiqueta de l’ampolla. “Quan no conec un vi, és el primer en què em fixo”, diu el músic. I respon el vinater: “Has de captar l’atenció del consumidor si és una botiga, i si és un restaurant el someller pot aportar arguments del vi. L’etiqueta ha de ser interessant, però cal ser coherent amb la marca i la filosofia. No és fàcil”. Com es transmet un vi complex o un vi més fresc? “Has de fer els canvis a poc a poc, per no confondre el consumidor”, rebla. I una cosa semblant passa amb els noms dels vins: “Des de fa deu anys hi ha la tendència de posar noms trencadors, però això només funciona per a un tipus de vins. Nosaltres no podem posar noms estrambòtics, perquè tenim una història, un present i un futur”. Per acabar, Cugat explica que Xeic! és un nom de denominació d’origen però que el grup abans es deia Control Antidòping”.