La celebració dels Jocs Olímpics del 92 no va ser l’oasi de tranquil·litat que la historiografia oficial s’entesta a recordar. L’Estat espanyol volia uns Jocs tranquils, sense reivindicacions independentistes que els visitants estrangers poguessin visibilitzar i va actuar de manera preventiva. Així, entre el 29 de juny i el 14 de juliol, es van detenir 39 independentistes, encara que dos d’ells van ser alliberats posteriorment. Entre els detinguts hi havia un periodista d’El Temps i un altre d’El Punt.

Carles Puigdemont, en aquella època treballador d’El Punt, va ser qui va tenir la idea de muntar un concert per la llibertat dels presos; Joan Vall Clara, el director editorial, li va donar via lliure i va proposar que hi hagués un manifest i Xevi Planas va ser el principal braç executor, en una operació que va involucrar moltíssimes persones. Es va muntar en quinze dies i es va aconseguir un cartell inapel·lable en tots els sentits. El primer que es va fer va ser contactar amb els artistes que tenien una agenda més plena per acordar el dia: es va marcar el 29 de juliol perquè Llach no tenia cap concert. També tenien una agenda pleníssima Els Pets i Sopa de Cabra, en ple apogeu del ‘rock català’. Un altre fet important va ser la presència d’El Último de la Fila, en un estiu en què la banda no estava de gira.
 
Al final, el 29 de juliol, La Devesa de Girona es va omplir amb més de 15.000 espectadors per seguir els concerts de Lluís Llach, Els Pets, Sopa de Cabra, El Último de la Fila, Josep Tero, Marina Rossell, Elèctrica Dharma, Umpah-Pah, Lloll Bertran i Kitsch. Santi Arisa va amenitzar la festa entre cançó i cançó, i el manifest el va llegir Manuel Vázquez Montalbán. A més, tot i que no hi van poder ser presents a Girona, també es van sumar a l’acte Luis Eduardo Aute, Maria del Mar Bonet i José Antonio Labordeta.