L'univers sonor d'Arnau Obiols és únic i inconfusible. El percussionista urgellenc va publicar ahir el seu quart treball, Mont cau (Segell Microscopi, 2022), coincidint amb la presentació en directe que va oferir al Mercat de Música Viva de Vic. Aquest nou disc segueix la línia del seu predecessor, Tost (Segell Microscopi, 2019), però a diferència d'aquell, el repertori d'ara és de composició pròpia -a excepció d'una cançó-. Parlem amb el músic per conèixer els detalls d'aquest nou treball.
Els elements locals del Pirineu són una part fonamental de la música de Mont cau. "Els instruments més habituals que he introduït són el rabequet [un instrument de corda fregada amb un arquet], la caramella i el trico-traco [un instrument de percussió amb forma de trident]". Per a Obiols, l'interès d'aquests instruments recau en la seva qualitat sonora: "Tenen un so sense polir, per dir-ho d'alguna manera. Són un diamant en brut, amb un punt indomable i m'aporten aquest esperit primitivista que s'allunya del concepte de la producció musical actual."
Mont cau és, sens dubte, un pont entre els dos mons musicals d'Arnau Obiols: el jazz i la música d'arrel. El percussionista creu que tots dos formen part d'ell i no veu aquesta unió com una experimentació: "Per a mi, al principi, tot era el mateix, ja que tocava de forma inconscient i primària. Més tard, van semblar-me dos camins separats força diferents, però, al final, he comprès que tots dos vessants m'han ajudat a créixer i s'alimenten un de l'altre", reconeix.
Aquest nou disc ha comptat amb la producció de Santi Careta, que segons relata Obiols, ha tingut una incidència molt positiva. "La figura del productor, més enllà de l'estil musical, és molt sana. Et fa veure coses que fas, i si vas pel bon camí o no, en aspectes en què tu potser ni et fixes". A més, el percussionista afegeix que tot el procés de creació del disc ha estat molt intens i que l'ha remogut molt, però que alhora s'hi ha sentit molt a gust.