Cançó per cançó

'Deu', de Marco Pompero, cançó per cançó

Estrenem en exclusiva els dos temes inèdits d'aquest nou treball: «Cinc» i «U»

Repassem cada tema del segon disc del músic alcoià

Els 'Deu' de Marco Pompero veuen la llum amb Verkami

| 06/10/2022 a les 12:30h

Marco Pompero
Marco Pompero | Jordi Arques
L'alcoià Marco Pompero -concursant del Sona9 2021- ha decidit sintetitzar la seva trajectòria artística dels darrers dos anys en el seu segon llarga durada, Deu (La Fera CC, 2022), que compila els EPs Quatre (La Fera CC, 2021) i Tres (La Fera CC, 2021), i els senzills “Dos” i “U”. Avui, un dia abans de la seva publicació, el repassem cançó per cançó amb el seu autor i estrenem les dues cançons inèdites: “Cinc” i “U”.

1. "Foc"
"L'inici d'un disc, l'inici d'un nou projecte, l'inici d'un concepte. Aquesta societat ens ofega, ens maltracta i ens obliga a transformar la ràbia en l'instrument per lluitar. Tot segueix igual, el dia passa sense que passe res i tot segueix girant com toca. El foc és el símbol de la lluita d'un poble, de la unió. Dins de l'imaginari capitalista, el foc és l'amenaça dels poderosos i l'esperança de la classe treballadora."



2. "Carn"
"La nostra moralitat occidental, basada en els preceptes judeocristians, ha servit als poderosos com a ferramenta fonamental per cohibir a l'ésser humà. Uns principis antinaturals que ens aboquen a jutjar cada sentiment, cada impuls, nada oportunitat de conéixer-mos a nosaltres i a la gent que ens envolta. Trencar amb això, experimentar la nostra carn, decidir consensuadament compartir-la, fer "comunió" i societat amb les expressions carnals i afectives és el camí per trencar dogmes basats en el pecat."
 


3. "Sol"
"La natura és el principi i final de tot. Venim al món i el ritme frenètic ens separa del nostre entorn. Se'ns obliga a viure i formar part d'un sistema jeràrquic, classista, aptitudinal que determinarà el nostre destí. Hem de buscar d'on venim, qui som i establir aquest diàleg intern per a conéixer-mos."
 


4. "Res"
"El camí és el paradigma del tot. Qüestionem d'on venim i on volem anar, però no que fem mentrestant. Tal vegada assumir que l'essència del tot és com fem aquest camí, seria la revelació que anhelem. Tal vegada obviem la resposta quan ens acompanya de manera desapercebuda al trajecte."
 


5. "Cel"
"Aquesta escena final del nostre camí. On està qui estimes i t'estima. On quan tot s'acaba, l'alegria, la fraternitat, l'amor ho inunda tot. Vivim sense mirar al costat i justament ahir és on està la gent que el fa viure. On es canta, es riu, es beu, es menja, es descansa en pau."
 


6. "Niu"
"El caliu, la seguretat, la calma que ens regala allà on no som ningú, on som simplement una part de la llar. Créixer, estimar, viure, descansar allà on el tot no és incommensurable, no és un ideal llunyà. És on podem despullar-nos de tot allò que ens pesa, on som la nostra essència i com érem quan som petits o grans, infants o adults. Aquest niu on es para el temps i alhora res i tot importa."
 


7. "Dos"
"El viatge és compartit. Compartim la intimitat i a vegades açò és sinònim de visceralitat, de passió, d'un vincle primari que ens fa dèbils davant nosaltres mateixa. L'impuls del desig és el principi d'un tot. El punt de partida cap a l'objectiu de la plenitud. El principi potser no és racional, però és l'impàs necessari per a començar a viure. El plaer ens mou i ens fa grans. Aquesta dualitat plaer/judici és la força motriu que ens fa créixer."
 


8. "Cinc"
"El tempo i el temps. Tot canvia segons quan i com observem. Continuem amb la dualitat, la que ens condiciona i ens marca, malgrat que des de la individualitat hem d'assolir el coneixement i assumir la responsabilitat del trajecte. Gaudim de les diferents formes de ser dos, de ser un. Gaudim del procés independentment del resultat. Apreciem de manera humil que el joc visceral/racional fa més divertit i enriquidor l'empresa de viure."


9. "U"
"Qui és l'U, l'omnipresent, l'omnipotent? Quin és l'origen, el final, el camí? Ell o jo? Ell o tu?"


10. "Llum"
"L'esperança. El món caurà, la societat caurà, l'amor caurà, nosaltres caurem. Aquesta llum és el que ens obliga a lluitar, a tornar a començar. És el que ens fa alçar-se i plantar cara al món que hem construït i ens ha menjat. Aquesta llum dona sentit a les nostres accions inconnexes. Llum que no veiem i sabem que està. No la volem i a vegades volem amagar-la, però sabem que està."


 
Especial: Estrenes
Arxivat a: Enderrock, Actualitat, estrenes, Marco Pompero, Deu

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.