Tot i que fa anys que compon les seves cançons, no ha estat fins ara que el cantautor sabadellenc Jay Comas ha presentat el seu primer treball, Ara o mai (Picap, 2022): un clam a la vitalitat i a no deixar passar les oportunitats. Parlem amb ell sobre el seu projecte i què li prepara el futur. 



‘Ara o mai’ és el teu primer àlbum. Havies treballat en la música anteriorment? 
Fa molts anys que treballo al meu petit estudi, escrivint i component per arribar a aquest moment. No m'hi havia dedicat mai de manera professional, però sí que hi havia pensat molt. Fa nou anys que escric i componc. Però no va ser fins fa un any i mig, quan vaig conèixer en Marc Martín i en Santi Maspons a l’estudi La Vall, que els vam poder començar a donar forma.
 
Com vas decidir-te a fer aquest àlbum? 
Després d'escriure i de compondre tant, va arribar un punt que vaig decidir que era ara o mai. Per això he titulat així el disc. Tenia un petit estudi ple de papers, ple de composicions, ple de lletres, però no tenia un disc, i vaig veure que o bé em tirava a la piscina o seguiria escrivint aquí eternament.
 
I en aquest any i mig en què estaves treballant en l'àlbum més profundament, com ha sigut el procés que has seguit?
A l’estudi, amb en Marc Martín i en Santi Maspons, vam adequar les lletres de les cançons que jo tenia perquè tinguessin més sentit o per trobar un fil conductor més clar des de l'inici fins al final de l'àlbum. Llavors en Jofre Bardagí, que també s'ha sumat al projecte musical, en va fer la producció lletrista, i amb en Marc vam decidir què s'havia de treure, que s'havia de posar, quina paraula havíem de canviar, etc. Va ser així com al final va agafar la forma que té ara el disc.
 
Al disc hi ha cançons més festives i altres que són més tranquil·les i en què parles de coses més punyents. Hi ha alguna diferència en el teu procés de composició entre unes i altres? 
És veritat que en aquest disc hi ha cançons molt enèrgiques i d'altres de més punyents i que parlen de temes més delicats. Tot i així, el sentit i l'essència d'aquest disc és, encara que es recorrin estats d'ànim diferents, la positivitat de tirar endavant passi el que ens passi, ja sigui que demà coneixem a una persona que ens enamora, o que demà passat perdem el pare. La vida és una cursa d'obstacles i hem de seguir passant-los i mirant endavant.
 
En la cançó “Et duc dins del meu cor” fas referència a una persona especial que has deixat enrere. S’ha inspirat en algú?
En realitat, totes aquestes cançons del disc estan inspirades en algú. Soc un escriptor de mena i en aquesta vaig amb llibreta pel carrer i tot m'impregna. “Et duc dins del meu cor”, que és una cançó meravellosa, va sobre una persona que va deixar una empremta molt gran dins el meu cor i va marxar. Li he volgut retre un homenatge d'aquesta manera.

 
“Pare” parla també sobre el dolor de la pèrdua. 
El procés de perdre el meu pare va ser complicat. Ningú no ens prepara. Vaig decidir escriure una cançó per a ell, per fer-li un homenatge, també. Però no la vaig escriure des de la pena. Jo aquí a casa sí que puc plorar i plorar i plorar, i emocionar-me molt, però si vull fer una cançó que arribi s’ha d'intentar ser molt més positiu. En aquesta vida s'aprèn fins i tot de la pèrdua d'un pare. Ell em va deixar coses molt importants, i me l'emporto al cor i amb “Pare” volia dir-li somia i vola. Aquesta vida és una lluita i s'ha de seguir avançant. 

Acabes el disc amb la versió acústica del teu primer senzill “Ara o mai”, convertint la cançó en un tema molt més melancòlic. Per què ho vas decidir així? 
Teníem un "Ara o mai" que era molt potent, molt rockera i amb un sentit molt enèrgic. Però també volíem reflectir al disc com va sorgir la cançó: amb les meves guitarres en el meu petit estudi. És una cançó que es pot llegir de diferents maneres: una de més introspectiva, i per això hem fet una versió acústica que toca més la fibra, i una per aixecar-te i saltar.


Amb l’àlbum al mercat, quin és el següent pas per Jay Comas?
Començar a fer concerts. Aquest estiu ja he tingut l'oportunitat de presentar aquest disc en directe i ha tingut molt bona rebuda. Ara treballo en la propera fita que és el concert del 27 de novembre a la Sala Nota 79 de Barcelona. Farem un concert-vermut a la una del migdia, on tocarem tota la banda.