Laura Guarch és cantant, però, sobretot, és una artista interdisciplinària. La ulldeconenca va presentar fa un any el seu primer treball, Krëodylia (Segell Microscopi, 2021), i poc després, va anar a Islàndia a experimentar amb la seva veu l'acústica de les glaceres. Ara, amb la col·laboració de Sound Earth Legacy, Laura Guarch ha treballat en "Vulgia", una peça que tan sols utilitza la seva veu i els sons naturals de les zones humides de Menorca. La cançó veurà la llum divendres a totes les plataformes digitals, però avui ens avancem i l'estrenem en primícia.


"Vulgia" convida l'oient a un viatge meditatiu i transcendent. Inspirada en els ocells migratoris, el tema captura els seus cants per a reflectir la vulnerabilitat del seu petit cos i la seva salvatgia per a emprendre llargs viatges transcontinentals. Precisament, "Vulgia" representa la simbiosi dels termes 'vulnerabilitat' i 'salvatgia', una unió que també es plasma sonorament a través dels cants de les aus, el processament dels sons ambientals -com ara del mar o el vent- i les diferents capes vocals que Guarch va afegint per a simbolitzar la veu humana com una de les múltiples veus de la natura.

La cançó forma part del projecte Observatori del Patrimoni Sonor - Pirineus Mediterrània de la plataforma Sound Earth Legacy, que es dedica a enregistrar i preservar els sons de la natura que podrien desaparèixer a causa del canvi climàtic. Els enregistraments utilitzats per a compondre la peça van ser realitzats el maig passat en una residència artística a la Casa d'Artistes de Menorca amb la col·laboració d'Es Far Cultural. Quant a la producció de la cançó, "Vulgia" és la primera cançó que Laura Guarch produeix en solitari, mentre que la mescla ha anat a càrrec de Francesco Fabris -qui ja havia coincidit amb Guarch durant la seva residència artística a Islàndia- i J.M. Fortuny ha dut a terme el màster.