Guarch va iniciar aquest projecte vinculat a les glaceres a partir d'un somni: "Després d'un viatge que vaig fer a l'Índia i Tailàndia poc abans de l'arribada de la covid, vaig tenir un somni on m'imaginava cantant i interactuant amb una glacera", explica. En un inici, la idea anava molt lligada a la interactuació amb la glacera i el seu caràcter actiu en la performance. "En realitat, era com estar a un escenari i que la glacera fos allà en directe, mentre jo anava cantant. Volia explorar esta idea d’interactuar sonorament amb les glaceres: viure-les, ser allà, escoltar els sons i gravar-los, interactuar amb la veu…"
Després, però, la recerca ha acabat esdevenint en una multiplicitat de camins. "Per una banda, per mi, hi hauria el camí performatiu d’improvisar la veu en interacció amb la natura com a projecte que es pot extrapolar a molts llocs. I d’altra, tota la recerca d’enregistraments sonors i de paisatges sonors", detalla. Paral·lelament, també volia que les glaceres esdevinguessin entitats reivindicades a causa de l'emergència climàtica. "Són éssers a qui els queda poc temps de vida i potser és l’última conversa que tenim amb ells. Hem de fer tot el possible perquè les glaceres no morin". Fins i tot, l’imaginari del paisatge també ha jugat un paper rellevant. "És radicalment diferent a qualsevol altre lloc, entre màgic i una mica extraterrestre. Sembla que siguis a Mart: no hi creix gairebé res, tot són roques volcàniques, molsa i gel", afirma l'artista.
Laura Guarch Foto: Francesco Fabris
Björk: un referent
Més enllà del projecte, el viatge a Islàndia va ser una experiència del tot enriquidora per a Guarch. Indubtablement, un dels moments més impressionants per a ella va ser conèixer l'artista islandesa Björk. "Estava a un cafè i va entrar de paisana. No vam interactuar gaire, però sí que va ser un moment molt emocionant per a mi, perquè és un referent. Va entrar amb un amic i ningú es va immutar: és una més del poble. En sortir, va passar pel costadet de la meva taula i ens vam mirar i somriure, i va ser un moment màgic per a mi". De fet, just després, Guarch va quedar amb Andri Snær Magnason, un escriptor islandès, que li va comentar que si s'haguessin trobat plegats, les hauria presentades.Idees futures
A més, però, el projecte no només es limita a l'estada a Islàndia, sinó que també té tot un treball a posteriori. "Una part que estic desenvolupant ara és processar els sons que hi he enregistrat per crear música a través d’estos elements. És un món amb què ja havia flirtejat a Kreödylia (Segell Microscopi, 2021), però vull portar-ho a un nivell en què tota la música es base en estos sons. És un repte molt estimulant", reconeix. I és que precisament d'aquest treball més recent a l'estudi és força possible que en pugui sortir un nou disc. "Vaig estar amb el meu mentor Francesco Fabris i vam passar uns quants dies a l’estudi, que és un dels més prestigiosos a Islàndia, per treballar en processar els sons". De tot aquest treball, n'han sortit un total de 8 demos per desenvolupar i que estan obertes a afegir-hi veu i lletra.
Laura Guarch Foto: Arxiu de l'artista