Com qualsevol bona història, la xerrada sobre la contractació postpandèmia es podria estructurar en plantejament, nus i desenllaç. Els narradors van ser quatre professionals de diferents àmbits del sector musical: el president de la Unión de Músicos i vicepresident de l'Acadèmia Catalana de la Música, Guillem Arnedo; la directora de Speed Music Laia Cubells; la mànager d’RGB Management, Glòria Castellví; i el gerent de So JC i president d'APAC, Joan Carles Martín; moderats per Cristina Estrada.


PLANTEJAMENT
“El sector ha pogut resistir i reprogramar-se”. Aquestes paraules, expressades pel president de la Unión de Músicos, Guillem Arnedo, podrien resumir la primera part de la taula rodona sobre la contractació post-pandèmia, que va consistir a fer balanç del 2021. Tots els participants van coincidir en què havia estat un bon any per a les seves empreses... Amb matisos, això sí. En aquest sentit, Glòria Castellví va apuntar que hi havia hagut moltes oscil·lacions i molta incertesa, Laia Cubells va expressar que els aforaments reduïts van propiciar el petit format i, per tant, rosters com el seu amb cantautors i bandes emergents, i Joan Carles Martí va reconèixer que gràcies a l’aposta i a la inversió de l’administració havien pogut arrancar i treballar.
 
NUS
Però ja és sabut que l’alegria dura poc a casa del pobre, i després d’una mirada panoràmica i benèvola, es va entrar en matèria i es va abordar l’elefant a la sala (com diuen els anglesos quan es refereixen a una veritat evident que és ignorada): com s’articulen les contractacions. Es va posar de manifest que venim de pràctiques més que qüestionables. Segons va afirmar Martí, “la legalitat al 100%, amb les eines que tenim, és impossible de complir”. També es va referir a les nombroses inspeccions de Treball que pateixen les empreses del seu àmbit, sobretot pel que fa a la detecció de falsos autònoms, i va afirmar que “nosaltres ho volem fer bé, però ens calen fórmules de contractació que siguin realistes”. Per la seva part, Castellví es va lamentar que “hi ha molta desconeixença en matèria de legislació laboral, em costa entendre-ho a mi!”. Arnedo va exposar que “partim de molt avall, i en temes de contractació som un sector desorganitzat, desinformat i sense eines”.
 
Però això va destacar la tasca que estan duent a terme diverses associacions perquè s’aprovi l’Estatut de l’Artista (previst per abans d’acabar d’any) que ha de permetre solucions legislatives més ajustades per a músics i tècnics en matèria laboral i fiscal. Va insistir en que per fer les coses bé cal definir qui contracta i com contracta, i va afegir que moltes vegades qui contracta no assumeix la part de cobertura social que ha de donar als músics: “pel 66% per cent dels músics la forma habitual de facturar és a través de cooperatives o empreses de facturació que competeixen entre sí per oferir el millor preu al músic a costa de les seves cotitzacions”.
 
DESENLLAÇ
El plantejament d’Arnedo i les dificultats expressades per Martí i Castellví van evidenciar que el problema de fons és que la precarietat planeja massa sovint pel sector. “A vegades, per la por que no ens contractin anem a uns preus que no són adequats”, deia Cubells. 
 
Però el desenllaç de la sessió va apuntar solucions per desfer part del nus. Vaig demanar als ponents que fessin una petició a l’administració i una al mateix sector per millorar la contractació al sector musical. Guillem Arnedo va expressar que “a l’administració de l’Estat li demanaria un Estatut de l’Artista eficaç i adequat al nostre sector. Al govern autonòmic que dediqui el 2% del pressupost a Cultura i, a les administracions locals, que garanteixin la presència de la música a tot arreu. Al sector li demanaria estar connectats des de tots els àmbits”. Glòria Castellví, per la seva part, va demanar a l’administració que es no minvin els recursos destinats a Cultura i al sector que “hem de veure’ns com a col·laboradors, no com a competència, perquè tots sabem que la unió fa la força”. Laia Cubells va reclamar a l’administració que aposti pels grups emergents i que s’instal·li la cultura de pagament pels concerts de grups consolidats, i sobre el sector va dir que “hem de seguir ajudant-nos i reunint-nos”. Per la seva part, Joan Cales Martí va demanar a l’administració que mantingui la inversió en Cultura i, al sector, un esforç de generositat “per pactar coses que han d’anar en benefici de tots”.