Entrevistes

Isaac Romagosa: «Exploro els conceptes del postimpressionisme francès amb els pals del flamenc»

Parlem amb el guitarrista de Sant Sadurní d'Anoia sobre el seu disc debut, 'From Now On'

| 10/11/2022 a les 16:30h

Isaac Romagosa
Isaac Romagosa | Arxiu
El guitarrista de Sant Sadurní d'Anoia Isaac Romagosa és un músic de totterreny. Després de graduar-se a l'Esmuc el 2019 i cursar un màster a la prestigiosa Berklee College of Music de Boston, el guitarrista ha debutat en solitari amb From Now On (autoeditat, 2022). En aquest primer àlbum, el músic ajunta la tradició del flamenc amb la música postimpressionista de principis XX i el jazz contemporani. Parlem amb ell mentre ens explica que s'està preparant per a tocar a la gala dels Grammy Llatins d'enguany, que se celebren el pròxim 18 de novembre.



D'aquí a una setmana tocaràs a la gala dels Grammy Llatins. Com ha sorgit l'oportunitat?
Va ser una proposta que ens van fer a uns quants dels alumnes de Berklee. Hem de preparar i tocar temes d'alguns dels artistes premiats, tot i que també podrem fer alguna cosa nostra. A mi, personalment, em fa il·lusió tocar-hi perquè hi està nominada Berta Rojas -a la categoria de millor disc de música clàssica-, que ha estat professora meva i crec que és una de les millors guitarristes clàssiques del món.

D'on parteix 'From Now On'?
Els sis temes del disc s'han escrit en dos anys de diferència. "In Early Fall" el vaig escriure el setembre de 2020, per a un concert virtual d'un ensemble de cinc o sis músics. Com que el tema els va agradar, vaig decidir guardar-lo i vaig fer un altre tema, "What If", en què ja començava a explorar més en profunditat els viatges i les experimentacions harmòniques que han acabat per definir el disc. 

I com vas fer el salt a fer un treball? 
El 2021 vaig decidir escriure la resta dels temes amb la idea d'explorar els conceptes del postimpressionisme francès amb els pals del flamenc. Primer, em vaig inspirar en noms com Messiaen, Lili Boulanger o Bartók -tot i no ser francès-, i vaig extreure'n teories, escales i progressions. Llavors, vaig pensar què passaria si relacionava tot allò amb el flamenc, i vaig descobrir tota una sèrie de relacions que no tenia presents.


Com vas crear els altres quatre temes del disc, doncs?
A partir de dos mètodes: un és tocant-ho tot amb la guitarra, i després separar-ho per fer-ne els arranjaments, i l'altre és gravant alguna idea. Per exemple, a "From Now On" vaig gravar el riff inicial inspirant-me en un mode de Messiaen, i més tard vaig anar afegint-hi diferents capes buscant fusionar-ho amb un pal del flamenc. En aquest cas és una bulería, tot i que en altres temes també incorporo pals com el zapateado o la mitja bulería

I com va ser el procés de gravació?
Amb l'Adri Serrano (mescla) ens vam tancar dos o tres dies per anar provant com podrien acabar de sonar les guitarres. A excepció de "Dialogues", que vaig gravar a Boston, la resta dels temes estan gravats en una església d'Avinyó. Tot i que jo em situava en una sala annexa, col·locàvem els micròfons dins l'Església i l'amplificador just al costat de l'edifici a tot volum i així aconseguíem una reverberació natural. A més d'això, també vam anar a casa d'en Chano Domínguez per gravar algunes pistes de piano.

El darrer tema el dediques a la compositora Lili Boulanger. Per què?
Per què m'agrada la seva obra. Vaig agafar d'exemple un parell d'obres seves, concretament D'un matí de primavera i D'un jardí vell, i vaig extreure'n l'harmonia per crear la meva pròpia peça.


Tens previst fer alguna gira del disc?
El gener vam tocar al Jamboree, com a part d'una minigira que vam fer l'hivern passat amb el baixista Arnau Torné. Ell acabava de treure disc amb el seu projecte personal, i com que compartíem alguns músics de la banda, ens vam ajuntar i vam fer la meitat del meu repertori i la meitat del seu. Però, per ara, dubto que reuneixi la majoria dels músics que han tocat al disc per fer concerts, perquè és molt complicat poder fer un directe econòmicament viable amb la banda sencera. Ho podria fer a quartet, però ja no sonaria com vull: jo vull poder portar un o dos guitarristes, un teclat, bateria, baix, un parell de vents metall… Tot i això, aquí a Boston sí que he tingut l'oportunitat de portar el disc en directe perquè la cosa funciona una mica diferent i ens hem pogut ajudar amb molts dels músics internacionals que estem estudiant allà.
Especial: Entrevistes
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, jazz-fusió, Isaac Romagosa, entrevistes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.