Els millors de l'any

Els 10 millors discos de jazz del 2022

La crítica de la revista 440Clàssica&Jazz configura una llista amb els treballs més destacats de l'any

S'hi desvela el Premi Enderrock 2023 a millor disc de jazz segons la crítica

| 30/12/2022 a les 11:30h
Especial: Els millors discos del 2022
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Barcelona Art Orchestra, Barry Guy, Jordina Millà, Manel Fortià, actualitat, llistes, 440Clàssica&Jazz, gonzalo del val, clara lai, Ignasi Terraza, Raynald Colom, Marco Mezquida, Perico Smabeat, Els millors discos del 2022, Liba Villavecchia Trio
Imatge il·lustrativa

Un any més, el jurat especialitzat vinculat a la revista 440Clàssica&Jazz, s'ha encarregat d'atorgar el Premi Enderrock 2023 a millor disc de jazz, i configurar una llista amb els altres nou discos més ressenyables publicats entre l'1 de desembre de 2021 i el 30 de novembre de 2022. Benvinguts als 10 millors discos catalans de jazz del 2022.
 

10.



GONZALO DEL VAL

Tornaviaje
(Errabal)

El baterista barceloní d’origen burgalès Gonzalo del Val s’ha inspirat en la ruta marítima entre Filipines i Acapulco per fer un gir copernicà de la seva trajectòria. A quartet, ha gravat set peces pròpies i la versió de Chico Buarque “Gota d’água”, amb la veu de Carme Canela. Tornaviaje és un trajecte farcit de petits detalls climàtics d’excel·lència: des de l’inicial “Es bot”, amb una melodia a l’uníson —guitarra i trompeta— que s’escola misteriosament entremig d’un swing accelerat i sòlid, a la digressió quasi free de “Big Nick”, amb certa pàtina d’èpica.
 

9.

CLARA LAI
Creciente
(Underpool)

La ‘Carta Blanca’ de l’Estival de Jazz, a Igualada, consisteix a encarregar a un músic del paisatge jazzístic català un concert inèdit, que s’estrena i s’enregistra en viu durant el festival i apareix publicat amb el segell Underpool. La darrera edició va ser el 2021 i correspon a Clara Lai, una de les artistes més rellevants del nou free barceloní. Amb Albert Cirera, Iván González i Joan Moll, la pianista aragonesa signa un treball conceptual, inspirat en les fases de la lluna, que actuen com a mirall del seu imaginari artístic i estableixen un recorregut circular.
 

8.



IGNASI TERRAZA TRIO

Unusual Trio
(Swit Records)

El reconegut pianista barceloní demostra una fam incansable per continuar component més música i editant més discos. En la darrera entrega, s’acompanya d’un nou trio, format pel reputat multiinstrumentista australià Adrian Cunningham i el seu company habitual a les baquetes, el falsetà Esteve Pi. Al llarg dels catorze temes del disc, Cunningham alterna clarinet, flauta travessera i saxo alt per mostrar la seva gran capacitat per acoblar-se al swing d’Ignasi Terraza amb peces d’estils tan diferents com “Cakewalk”, “Jo vinc” o “Mood Indigo”.
 

7.



RAYNALD COLOM

A Million Dreams
(Wax Industry / Whirlwind)

El trompetista francocatalà ha presentat la darrera referència discogràfica amb el seu quartet de confiança: Tony Tixier (piano), Joe Sanders (contrabaix) i Francesco Ciniglio (bateria). Enmig d’un mar de somnis, el quartet explora tota mena de colors, tant pictòrics com musicals. S’inspira en els colors de la sortida del sol a Barcelona (“Wholeness”), provoca trobades curioses com la del pintor Joan Miró amb el músic nord-americà de free-jazz Giusseppi Logan i recupera temes icònics com “Stablemates” (Benny Golson) o la flamenca “Zyriab” (Paco de Lucía).
 

6. 



PERICO SAMBEAT

Atlantis
(Nuba / Karonte)

El disc número 29 del saxofonista de Godella Perico Sambeat com a líder o colíder és l’enèsima mostra del seu gran poder camaleònic. Si a Plays Zappa (Nuba Records / Karonte, 2016) va recrear Frank Zappa, aquí segueix la senda creativa entre els ambients novaiorquesos i el latin jazz del recent Ofrenda (Nuba Records /Karonte, 2019). Vuit composicions pròpies, un altre cop a quartet, però aquest cop amb músics nous i exuberants: el pianista cubà Fabián Almazán i els xilens Pablo Menares al contrabaix i Rodrigo Recabarren a la bateria.
 

5. 



MARCO MEZQUIDA

Letter to Milos
(autoeditat)

Mantenint el trio amb què va enregistrar Ravel Dreams (autoeditat, 2017) i Talismán (autoeditat, 2020) —el percussionista badaloní Aleix Tobias i el violoncel·lista cubà Martín Meléndez—, la nova entrega de Marco Mezquida és la sublimació del camí fet fins ara. Es tracta d’un àlbum llarg, de setze peces denses, presentat com la seva declaració musical del 2022 dedicada al seu fill. Un disc que troba l’energia, el poder de concentració i l’enfocament en la mirada per materialitzar un treball que traspua entrega personal i una musicalitat marca de la casa.
 

4.



JORDINA MILLÀ & BARRY GUY

String Fables
(Fundacja Sluchaj)

El prolífic segell polonès aposta de manera permanent editant treballs d’interessants músics de l’escena improvisada, com Agustí Fernàndez. En aquest cas, però es tracta de l’àlbum que signen conjuntament l’artista balaguerina establerta a Alemanya Jordina Millà i el contrabaixista britànic Barry Guy. La unió de forces del duet dona un resultat sonor del tot imprevisible, amb temes com l’inicial homònim, en què els jocs timbres i la rítmica porten la batuta, i d’altres com ara “Nuc” o “Quart creixent”, en els quals guanyen pes l’harmonia i la melodia.
 

3.



BARCELONA ART ORCHESTRA

Ragtime Stories
(Underpool)

Els projectes fabulosos no surten del no-res, sinó de la feina i la dedicació d’actors primordials com ara el segell Underpool, capaç de tirar endavant iniciatives com la de tota una Barcelona Art Orchestra, que ha reunit i ha posat a treballar un estol de músics magnífics al voltant d’un repertori orquestral de nova creació, eclèctic i exuberant. El títol Ragtime Stories és la mar d’encertat, perquè el piano sincopat marca bona part del repertori, i trompetes i trombons semblen emular l’ambient dels carrers i les cases tan típiques de Nova Orleans.
 

2. 



LIBA VILLAVECCHIA TRIO

Zaidín
(Clean Feed Records)

El veterà saxofonista barceloní Liba Villavecchia debuta amb la discogràfica portuguesa a trio, amb Àlex Reviriego (contrabaix) i Vasco Trilla (bateria i percussions). Zaidín no és un treball de desenvolupaments llargs, ni de lliure exploració en el sentit més estricte, sinó més aviat un disc de temes, una obra que vindica el jazz com si fos ‘un pop gegant que viu en aigües profundes’. És una música de traç robust, penetrant, fragmentària, a voltes de passatges enigmàtics i línies entortolligades, que continuen sovint per viaranys costeruts.
 

1. PREMI ENDERROCK 2023 A MILLOR DISC DE JAZZ SEGONS LA CRÍTICA



MANEL FORTIÀ

Despertar
(Segell Microscopi)

El baixista cassanenc Manel Fortià ha conreat una personalitat que va del jazz més ortodoxament anglosaxó a formes més eclèctiques i amarades d’un ambient mediterrani. En aquest nou àlbum com a solista fa equip amb el pianista menorquí Marco Mezquida i el bateria francès Raphaël Pannier per presentar una col·lecció de nou composicions que dibuixen un trànsit del son a la vetlla, i alhora representa un quadern que documenta la seva estada a Nova York. Segons diu el mateix músic a la presentació del llibret, el primer que publica amb material completament propi, les composicions reflecteixen un dels moments més transcendents de la seva vida artística, el que comporta per a un músic de jazz viure i aprendre a la ciutat dels gratacels.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.