.jpg)
Han passat molts anys des del teu anterior disc. Per què un silenci tan llarg?
Fer un disc costa. Jo no puc viure al cent per cent de la meva música. Dono classes a horari complet. Estic en una cooperativa que té una acadèmia de música i treballo en una escola de barri des de fa molts anys. Això em pren molt de temps i energia. La pandèmia tampoc no ha ajudat gens. I a més, també soc una mica lent... El primer disc va ser del 2008, el segon del 2013… La meva tònica és aquesta. M’agrada molt poder compondre, però em falta temps.
Hi ha una majoria de peces en català.
Sí. Quan feia les cançons per al disc hi va haver un moment que en tenia set en català i set en anglès. Quan vaig proposar al Caïm Riba de produir el disc en vam estar parlant. La majoria de gent em coneix com l’islandès que canta en català, i per això vam decidir que la majoria de cançons fossin en català. Vaig adaptar dues de les cançons que ja tenia en anglès. Però a mi em surt molt fàcil compondre en anglès.
És complicat compondre en català per a un islandès?
Sento que em falta una mica de vocabulari, però com que parlo de manera senzilla de coses que em passen, ja en tinc prou. Quan les faig en anglès, també faig servir aquest llenguatge planer. A mi no em surt una retòrica gaire complicada. A més, el meu fill m’ajuda en aquests temes. I en Caïm m’ha ajudat amb la pronunciació. En general no em costa gaire, però depèn de cada cançó. Sí que és veritat que m'acostuma a costar més la lletra que la música, perquè soc molt més músic que lletrista. Però en anglès em passa el mateix. Per a aquest disc he hagut de descartar una cançó en anglès perquè no trobava les paraules.
No has pensat que ens agradaria sentir alguna cançó en islandès?
Sí, m’ho diuen molt. L’islandès em fa molt més respecte perquè les bandes que canten en islandès fan lletres molt xules, però sempre seguint la mateixa estructura. Hi ha unes normes i molts grups les segueixen al peu de la lletra. Jo no tinc aquestes normes interioritzades. Però també sé que Björk i The Sugarcubes, quan feien cançons en anglès i les traduïen a islandès o al revés, feien les lletres a sac, sense seguir cap norma. Això vol dir que si passés d’aquestes normes que em costen, podria fer lletres en islandès. No tinc excusa. De moment estic fent una carrera en català, que m’agrada molt; cada dia més.
El programa de TV 'Katalonski' ha ajudat al Halldor Mar cantant o se l’ha menjat?
Ni una cosa ni l’altra. Tinc dos públics, el que em coneix per les meves cançons i el que em coneix pel programa de televisió i tinc la sensació que no s’acaben d’unir. Els que em coneixen d’una cosa, no em coneixen de l’altra. Diria que el programa de TV3 ni ha ajudat ni ha perjudicat la meva carrera musical. Això sí, m’ha ajudat a tenir seguidors a les xarxes socials i ser una mica més conegut com a personatge públic. Potser, pel que fa a la música, em va ajudar més el disc Winds.
Al 'Katalonski' hi havia molt sentit de l’humor que, fins a aquest disc, no havíem vist a les cançons…
És veritat que fins ara no hi era. El mar no té camins em mostra tal com soc: per una banda, puc ser molt sentimental i parlar d’un problema d’esquena que va tenir la meva parella, i de l’altra fer una cançó bastant còmica. Jo soc així. Les cançons mostren el sentit de l’humor que ja es veia a la televisió. Hi ha cançons tendres i sentimentals, però també temes que parlen de coses més despreocupades.
A casa sou família de músics…
La meva dona, María José Boira, és guitarrista clàssica, com jo, que també vaig estudiar guitarra clàssica. Tinc tres fills. El gran, Stefan Halldorson, ha fet piano i cant, però s’ha decantat més cap al teatre. Ha fet teatre musical molts anys i és molt bon actor. La mitjana ha estudiat violí, guitarra i cant i ara està fent un mòdul de producció musical. I la petita, que té 12 anys, toca el violoncel i fa cant. De vegades fem concerts junts. Al meu Instagram hi ha alguns vídeos amb tots cinc fent música junts.
A banda del disc has penjat a internet dues versions, que han funcionat força bé
Sí, una versió de ‘Pa amb oli i sal’ de Blaumut en anglès i ‘L’estaca’ de Llach en islandès. Han agradat tant que estic pensant de regravar-les i publicar un single l’any que ve. Però ara tinc molta feina amb El mar no té camins. Ho faré més endavant.
.jpg)
.gif)
.gif)
