Ara fa quasi dos anys, l'exbaixista de Txarango Àlex Pujols i l'actor Ricard Farré (qui curiosament va protagonitzar el clip del clàssic “Músic de carrer” del grup ripollès, entre molts altres personatges) van engegar Arribar i Ploure. Amb un estil autodenominat com a pop còmic, el duet ha construït una proposta que ajunta música, teatralitat i un toc d’humor satíric. Després de publicar diferents senzills, la banda va presentar ahir el seu debut, El primer discu (Halley Records, 2023): vuit cançons que contenen diferents històries histriòniques, divertides i plenes d'ironia. Les desgranem a continuació amb el duet.

1. "Tomeu i angeleta"
Ricard Farré (veu, bateria i flauta dolça): Amb aquesta cançó, ajuntem molt bé els dos pilars d'Arribar i Ploure: la teatralitat i la música. Hem volgut fer visible un error històric i explicar la vertadera història de Romeu i Julieta de William Shakespeare. Després d'uns estudis bastant profunds, hem descobert que Romeu i Julieta, no eren italians, sinó catalans, i es deien Tomeu i Angeleta. A més, la història no és de l'anglès aquest que escrivia tan bé, William Shakespeare, sinó que l'autoria és en realitat de Cesc Pi, un escriptor català que no hem pogut esbrinar ben bé d'on era. La cançó té un toc cavalleresc i en realitat retrata com la història és una tragèdia i no una història d'amor com normalment s'ha explicat.


2. "Paraules d'antes"
R.F: És la nostra cançó més revolucionària. Teníem moltes ganes de reivindicar el parlar d'antes, els dels nostres pares i avis. De fet, l'Àlex i jo utilitzem moltes paraules d'abans i, per això, hem volgut homenatjar aquesta tradició del parlar popular. Teníem moltes ganes que la gent pogués ballar amb les paraules de la nostra llengua juntament uns aires funkies i unes guitarres molt vuitanteres. Estem molt contents de la rebuda que ha tingut i com molta gent la balla.


3. "Run Run Runner"
R.F: Hi expliquem la història de la generació i com la gent quan arriba a la nostra edat fa un canvi brusc de vida i es dedica a anar a córrer tots els matins. Tots tenim un amic que ha passat de ser l'últim a tancar el bar del poble a aixecar-se a les sis del matí per anar a córrer. Ens agrada fer servir l'humor per a explicar tot allò que estem veiem i vivint.


4. "El vell Joan Carles"
R.F: És la primera cançó que vam escriure com a Arribar i Ploure. Ens feia molta gràcia fer una havanera perquè és un estil ens agrada i n'hem escoltat moltes. Parla d'un avi que es deia Joan Carles i que decidia fugir i emprendre un nou camí en un lloc diferent per a conquerir noves coses que no havia pogut conquerir en el seu propi país. 


5. "Moderns de l'alimentació"
Àlex Pujols (veu, guitarres, baix, programacions i ukulele): És un pop metafísic que parodia les noves modes alimentàries. L'alimentació és un gran tema, i vam creure que n'havíem de fer una cançó. Hi reivindiquem els plats de tota la vida, de la cuina catalana, en contraposició a tots aquests plats vinguts d'arreu del món i que trobes a les cartes de tots els restaurants. Despotriquem una mica dels tàrtars, tatakis i guacamoles, i reivindiquem una bona escudella per davant del ramen. Agafem el pop metafísic perquè és un estil modern, però que té una estètica una mica d'abans.


6. "Traps bruts"
À.P: És una batalla de galls musical entre poble i ciutat. En Ricard defensa el que és positiu de la ciutat i ataca al poble, mentre jo ho faig al revés: defenso la vida de poble. És un tema força universal i hem pensat que seria interessant fer-li una cançó amb sonoritats modernes del rap, el trap i una mica de reggaeton.


7. "Xof per tu"
À.P: És el primer tema que vam avançar i és una cançó d'amor amb onomatopeies. Això de l'amor és una cosa tan difícil, intensa i profunda, que sovint costa trobar les paraules per definir-lo. I llavors ens va venir la idea de fer una història d'amor amb onomatopeies que tinguessin sentit amb el fil de la cançó. Va quedar molt divertida i va ser la carta de presentació d'Arribar i Ploure ,fa gairebé dos anys.


8. "L'himne"
À.P: Per tancar el disc, parlem de la nostra experiència amb la pluja, ja que sempre tenim la mala sort que plou quan hem de fer alguna activitat a l'aire lliure. Ens ho intentem prendre amb humor, i per això li hem donat a la tornada aquest esperit una mica hooligan. Tot i això, ens agrada que plogui i, ara més que mai, és important. Així que si la cançó ha de servir perquè plogui, endavant!