El rock va tornar amb força al Cruïlla en una jornada protagonitzada per diferents noms del rock i l'indie internacional. Els dos concerts més multitudinaris els van protagonitzar The Offspring i Franz Ferdinand, tot i que pel recinte del Parc del Fòrum també van passar-hi altres noms com Sigur Rós, Alt-J, Cala Vento, Carolina Durante, Sidonie o Ladilla Rusa, entre altres.

El concert de The Offspring va començar a les dues de la matinada a l'Escenari Estrella Damm com una piconadora i amb un ritme frenètic. L'inicial "Come Out and Play" va deixar pas sense cap treva a "Staring at The Sun", la punk "All I Want" o l'himne de rock alternatiu "Want You Back". A la part central del concert, no hi van faltar tota mena d'homenatges a grans noms del rock. Primer, la banda va versionar la icònica "Blitzkrieg Bop" de The Ramones i, tot seguit, va fer un petit popurri recordant tres grans riffs ja consagrats en l'Olimp del rock: el de "War Pigs" de Black Sabbath, el de "The Trooper" d'Iron Maiden i el de "Sweet Child O'Mine" de Guns N' Roses.


L'única nota negativa de tot el concert la va deixar el guitarrista Noodles i els seus parlaments excessivament llargs que van trencar per moments el ritme del concert. La recta final de l'espectacle va deixar grans clàssics del seu disc més aclamat, Americana (Columbia Records, 1998), com "Why Don't You Get a Job", "Pretty Fly (For a White Guy)" i "The Kids Aren't Alright" o les conegudíssimes "You're Gonna Go Far, Kid" o "Self Esteem", que van desfermar grans crits i balls entre el públic.

L'actuació de la banda californiana també va estar marcada per una mesura presa pels seus representants. Aquesta decisió obligava a tots els fotoperiodistes que volien cobrir l'esdeveniment a enviar les fotografies a l'equip de representants del grup perquè les validessin i autoritzessin la seva publicació.

Una hora i quart abans, Franz Ferdinand va omplir de gom a gom l'escenari Oxfam-Intermón. Al replà més immediat de l'escenari no hi cabia ni una agulla mentre les esplanades allargades que toquen al Port Del Fòrum també s'hi va concentrar bastant públic. Al llarg de tota l'actuació, el grup escocès encapçalat per Alex Kapranos va imprimir un directe carregat de força i energia amb cançons com "Do You Want To", "No You Girls" o l'hipercorejada "Take Me Out". El mateix Kapranos va provocar una anècdota divertida després de cridar "gracias!" (en castellà) al final d'una de les primeres cançons. Ràpidament, va autocorregir-se i va canviar al català deixant anar un "merci!", que ja repetiria de forma recurrent al llarg del concert.
   

UNA GRAN PALETA DE ROCK

La tarda va arrencar al Parc del Fòrum oferint una paleta àmplia de diferents estils de rock. Un dels primeres paletes que va sonar va ser la de Ciudad Jara a l'escenari Vueling, que va deixar un rock madur i sobri encapçalat per l'excantant de La Raíz Pablo Sánchez. Amb cançons del seu darrer EP, La Velada del lobo (El Último Pasillo, 2023) o clàssics del seu primer disc com "Bailé" o "La canción del pensador", Sánchez va alternar moments de més èpica i altres de més intimitat.

Poc després ja va ser el torn d'Alt-J a l'Escenari Estrella Damm. La banda anglesa liderada pel cantant i guitarrista aterrava al Cruïlla per a presentar el seu últim disc The Dream (Infectious Music, 2022). Tot i el bon fer interpretatiu del trio, el concert va estar marcat per una certa falta de ritme i va evidenciar que els punts més àlgids del seu espectacle encara es nodreixen del gran èxit del seu debut, An Awesome Wave (Infectious, 2012).
 
Alhora, una llarguíssima cua es formava a la carpa de l'escenari Johnny Walker per a veure el trio madrileny de rock Sexy Zebras. Amb una carpa a vessar i part del públic mirant-s'ho des de fora, el grup del barri d'Hortaleza va oferir un directe contundent i que, sobretot, va armar un gran "jaleo", tal com diu la seva cançó.
 

L'ÈXIT DE CALA VENTO

Amb dues experiències prèvies al Cruïlla com les de 2017 i 2019, Cala Vento va tornar al festival amb un directe memorable de rock que va enganxar tant als més fans de la banda, que ballaven sense parar les cançons a primera fila, fins a qui pràcticament no els coneixia. El duet format per la guitarra d'Aleix Turión i la bateria de Joan Delgado va fer valer al llarg del concert la màxima del "menys és més". La simplicitat (que no facilitat) de la seva música va brillar en tot moment en un directe enèrgic i dinàmic.


L'actuació els va servir per a repassar extensament el seu nou disc Casa Linda (Montgrí, 2023), amb temes com l'inicial "Más que satisfechos", "Equilibrio", "Ferrari", o "Conmigo", que van interpretar a tall de karaoke per a tancar l'espectacle. A més, mentre anaven sonant les cançons, dos membres del seu equip van construir enmig de l'escenari la caseta que figura en la portada d'aquest nou disc.
 

EL VIATGE BOREAL de SIGUR RÓS

Amb la nit ben entrada, l'escenari Estrella Damm va acollir l'espectacle oníric i astral de Sigur Rós, que va demostrar la seva gran riquesa tímbrica. El cantant Jón Þór Birgisson va fer brillar la seva guitarra utilitzant un arc de violoncel i va convertir la seva veu en un instrument més deixant anar petits fils de veu entonats en falset. La il·luminació tènue així com tots els arranjaments de teclats van crear un viatge boreal singular que malauradament no va acabar de connectar del tot amb el públic. L'hora de l'actuació -massa tard per a una proposta que no convida a moure's- i l'inici del concert de Carolina Durante a mitja actuació, van fer que a poc a poc el públic marxés cap a altres racons del recinte.
 
El Cruïlla 2023 acaba avui amb una darrera jornada que tindrà com a grans plats forts a Placebo, Moderat o Antònia Font.