Una de les cançons amb una història més curiosa de la música en català dels darrers 60 anys és “El ball dels cent mil diumenges”, molt popularitzada a Catalunya a partir de la lletra de la versió catalana de Joan Argenté i amb música de Ramon Muntaner. El cantant català va posar-hi la seva música, extraordinària, sense saber que no es tractava d’un poema sinó d’una cançó francesa que ja tenia una altra melodia.


La versió original es diu “Les cent mille dimanches” i forma part del primer disc d’Henri Tachan, publicat el 1965. Tachan (fill de pare armeni i anomenat oficialment Henri Tachdjian) era un cantant francès nascut a Moulins, que ben aviat es va establir al Quebec. Allà el va sentir Jacques Brel, que va decidir apadrinar-lo. El 1965, el mateix any que va enregistrar el seu primer disc, el seu amic Alain Milhaud el va convèncer perquè gravés quatre cançons en català, entre elles “Els cent mil diumenges”, que més tard Muntaner convertiria en “El ball dels cent mil diumenges”.


Tachan ha mort aquest diumenge a l’edat de 83 anys i la seva desaparició ha coincidit amb la de Jane Birkin, una icona de la cultura francesa, que ha mort als 76 anys. Birkin no va cantar en català, però la seva cançó més coneguda “Je t’aime… moi non plus” va ser parodiada per Pere Tàpias a “Je t’aime mon no plus ultra”, al disc 400 pendons (Ariola, 1979).