L'Anòlia d'Igualada, un dels festivals més veterans del país, va tancar la seva 35a edició amb un doble cartell: la sabadellenca Ven'nus, i el trio garriguenc Gertrudis. L'endemà del populós pas per l'escenari del Museu de la Pell de les músiques urbanes de Lal'Ba i 31 FAM, el doble cartell del passat dissabte 15 de juliol va permetre descobrir dos artistes amb una proposta musical ben diferenciada.
 
Va obrir el foc Ven'nus, el projecte de la polifacètica cantautora Valèria N. Saurí, que va presentar les cançons del seu darrer disc Bocaterrosa (Halley Records, 2023). Un treball que ens apel·la a dedicar el temps que faci falta en aixecar-nos de terra després de caure, i amb el que Ven'nus ha consolidat el seu univers sonor, després del prometedor debut El naixement (Halley Supernova, 2021).
 
Per al directe, la cantant s'envolta d'una competent banda formada per Martí Costa als teclats i el baix sintètic, Néstor Pérez a la guitarra i Gerard Pola a la bateria. Junts van anar desgranant les cançons de Bocaterrosa, de les que en destacaria "Guerra" i la seva interpel·lació a "Al vent" de Raimon, el senzill "D'estoc", la preciosa "Nena", "Xiuxiueig" –en una versió que va qualificar de 'xulesca' per al lluïment dels músics–, i "Diable", un tema que vol mostrar la part més fosca de les persones. També va sonar la bossanova "Una sola paraula" –inclosa en el debut de Figa Flawas–, "Nokia" i el tema més celebrat de la nit: "Vinya del Mar", on exposa la seva relació amb una ciutat que pot arribar a ser tan tòxica com Barcelona.
 
Un concert molt notable, que va anar de menys a més, a l'igual que la presència d'un públic que va acabar captivat davant una proposta que mira al futur com és la de Ven'nus.
 
L'espectacle de Gertrudis van ser figues d'un altre paner. El grup format per Xavi Ciurans, Xavi Freire i Edu Acedo va presentar a Igualada el recent Abans que s'acabi el món (PromoArts Music Records, 2023); un disc produït per Roger Rodés, i on els garriguencs persisteixen en la línia del seu anterior No em dóna la gana (PromoArts Music Records, 2019).
 
Gertrudis pot presumir, després de més de vint anys de carrera, de tocar de memòria i d'haver consolidat un estil on la rumba dels seus orígens, ni hi és ni se l'espera. De fet, l'única connexió de mèrit amb el ventilador va ser una refrescant "La samarreta". La formació –complementada amb teclats, baix, bateria i una secció de vents femenina– va tirar de galons i ofici per fer ballar el públic igualadí.
 
Malgrat sonar plans en certs moments, Gertrudis va saber jugar amb habilitat els trumfos de cançons com "No em dóna la gana", "Ara volo alt", "Tan lluny de tu", "Si tothom calla", "Bon dia vida" o les recents "Abans que s'acabi el món", "5 minutillos" o "M'agrada", amb que van tancar el concert. Enmig, una meritòria –per diferent– versió amb violí del "Misirlou" de Dick Dale popularitzat a la pel·lícula Pulp Fiction, que va fer les delícies del personal.
 
Referències a banda –des del James Brown d'"Abans que s'acabi el món" al Marvin Gaye d'"Ocell"–, el joc musical de Gertrudis funciona a la vegada que la seva aposta estilística té el perill d'ensorrar qualsevol rastre de singularitat de la seva música.