El concert començava amb uns 20 minuts de retard pel degoteig d'arribada del públic, i la dificultat per poder aparcar els cotxes al voltant del Guíxols Arena possiblement hi va tenir molt a veure. El músic italià a rebre la primera ovació tan bon punt va fer acte de presència a l'escenari. Amb un decorat sobri, amb poc més que una llum zenital i sis petits focus, i amb dues pantalles gegants a banda i banda, tot el protagonisme era pel so del Stenway & Sons.
La primera fase del concert va girar al voltant de les sonoritats i melodies de temes com "Atoms", "Wind Song", "Rolling Like A Ball" o "Flora", amb el públic sotmès a la precisa pulsació d'Einaudi sobre el teclat i la delicadesa de les composicions.
Ludovico Einaudi al Guíxols Arena (Porta Ferrada) Foto: Júlia Termes
El piano va començar a cedir protagonisme a altres instruments que van aparèixer de la foscor. El violinista Federico Mecozzi i el violoncelista Redi Hasa van introduir les notes de "Cold Wind Var.1" per començar una tanda de peces més conegudes i celebrades del repertori de Ludovico Einaudi. A continuació se'ls va unir Francesco Arcuri a la percussió i sintentizadors per dotar el conjunt de la força necessària per escometre els temes més enèrgics. Entre els temes que van sonar hi trobem "Low Mist", "Fly", "Elements", "Una Mattina", "Divenire" i "Experience".
Una nova fase de piano sol va acabar deixant pas al desplegament final d'Experience amb la formació al complet, per tancar un concert on cap detall estava deixat a l'atzar, amb especial esment al treball de sonorització del piano i els instruments de corda, amb els efectes de reverberació i "delays" justos per crear aquest so tan personal en un gran escenari convertit en un espai íntim i amb comunicació directa entre l'artista i cadascun dels assistents.
.gif)
.gif)
