Joe Pask s’ha tret la màscara i ha aparegut Josu Miró. El cantant d’Alcoi inicia una nova etapa on, sense deixar la sonoritat de les guitarres s’acosta al món de l’electrònica i de les sonoritats urbanes. Avui estrenem la seva primera cançó “:_(”, avançament d’un disc que es dirà La llum (La Fera Ferotge, 2023) i que apareixerà la tardor. En parlem amb Josu Miró.


La cançó es diu “:_(”. Com ho hem de pronunciar?
No ho he pensat gaire encara, però jo n’hi dic “Emoji trist”. Però és un emoji antic, d’sms, de quan encara no hi havia whatsapp. És d’aquells que no és un dibuixet sinó la combinació de tres caràcters alfanumèrics.

Parla’ns d’aquesta peça…
És l’última cançó que vaig escriure per al disc, quan ja tenia les altres vuit preproduïdes. Vaig patir una ruptura sentimental i vaig fer eixa cançó. Vaig plorar molt fent-la, però la veritat és que em va servir per sanar. És una de les cançons que m’agrada més del disc i pense que és un poc rupturista amb la meva etapa de Joe Pask. És una cançó pop que s’apega la tonadeta. Per tot això és el primer senzill.

És un avançament de 'La llum'.
Sí. És el primer avançament, dels tres que hi haurà. El disc es presentarà el 6 d’octubre i contindrà nou cançons.
 
Per què has volgut engegar aquesta nova etapa?
Per diverses raons. La principal és que no em sentia a gust amb el nom de Joe Pask. És un nom anglificat que vaig posar-me quan cantava en anglès. A més, la gent no sabia bé com pronunciar-lo. Vaig pensar que cognom més d’artista que el meu, no n’hi ha cap. I vaig decidir fer-lo servir i tornar a començar d’una manera més propera. Aquesta vegada no començo de zero perquè és cert que porto un bagatge important i que tinc una estructura de funcionament ja muntada.

Quines diferències artístiques hi ha entre Joe Pask i Josu Miró?
N’hi ha alguna. Des de fa dos anys, estic escoltant música més actual i han eixit coses noves. A la cançó que avui presentem hi ha autotune. Si li hagueren dit al meu jo de fa cinc anys que faria una cançó amb autotune, no s’ho hauria cregut. Hi ha altres sonoritats, caixes de ritmes, chorus… Però es mantenen les guitarres i al disc sí que hi ha alguna cançó que és de les de tota la vida.



Aquest pas cap a les sonoritats ha estat un procés natural o ha requerit un esforç conscient per part teva?
Al principi hi va haver un esforç conscient a l’hora d’escoltar música actual, però al moment de produir-la i gravar-la ha sorgit de manera natural. La fase de recerca inicial va requerir un mínim esforç que em va obligar a escoltar grups que d'altra manera no hauria sentit mai. En canvi, en compondre les cançons no m’ha calgut cap esforç.

Els músics que acompanyen Josu Miró segueixen sent els que acompanyaven Joe Pask?
Sí, més enllà d’un parell de col·laboracions externes, la banda és la mateixa. Hem canviat el nom i canviarem el format en directe, però he volgut comptar amb la gent que sempre m’ha acompanyat i m’ha donat suport.