Les contractacions musicals realitzades pel sector públic –i especialment per part dels ajuntaments catalans– han representat el 2022 més de la meitat (57%), amb un volum de 52 milions d’euros. Aquesta xifra es basa en les festes majors tradicionals i –especialment els darrers anys– en el model de festivals, la majoria organitzats pels mateixos consistoris. Bona part del negoci es produeix durant els mesos d’estiu i sovint genera certa controvèrsia dins el sector pel caràcter de gratuïtat dels concerts que –no casualment– es multipliquen en períodes preelectorals, com ha estat el cas del darrer any.

Més enllà de la casuística, la relació entre els professionals del sector i els ajuntaments ha presentat cada cop més conflictes, que s’han agreujat amb els conflictes derivats de les restriccions per la pandèmia. La resolució unilateral per part dels ajuntaments –sovint il·legal i precipitada– de les actuacions musicals durant la pandèmia va posar en relleu l’abús de poder públic respecte als artistes. Una situació que s’agreuja per la gran dependència del sector de l’administració pública local. L’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) ha elaborat un decàleg de males praxis que realitzen les administracions locals en la contractació d’espectacles musicals com a punt de partida d’una campanya per conscienciar les institucions per trobar solucions urgents. Una preocupació que recull l’Anuari de la Música amb la voluntat d’equiparar i millorar la relació entre els diferents agents del sector.