sector musical

La indústria del directe a Catalunya bat xifres rècord el 2022

L'Anuari de la Música 2023 ha analitzat l'exercici de la indústria del directe en aquest darrer any

La facturació de la indústria del directe ha pujat a la xifra rècord de 188 milions d’euros, un 59% més que el 2021 i un 34% més que el 2019

Els grans festivals celebrats als Països Catalans han superat la crisi pandèmica i han guanyat un 8% d’espectadors respecte al 2019

El canvi de paradigma del 2021 s’ha refermat amb un sector que ha augmentat en espectadors (+35%) però no en concerts (-16%) respecte al 2019

L'Anuari de la Música destaca els millors resultats de la història del sector musical després de la pandèmia


| 12/09/2023 a les 14:00h

Imatge il·lustrativa
Segons recull l'Anuari de la Música 2023, els resultats de la indústria catalana del directe de l’any 2022 han estat, amb diferència, els més importants de la història, vinculats a les variables de facturació, concerts i espectacles, espectadors i empleats. Cal dir que el 2022 ha estat un any excepcional, molt per damunt de la mitjana, en què ha coincidit el final de la pandèmia i un any preelectoral, i per tant tot ens fa pensar que el 2023, tot i que els resultats han continuat sent positius hi haurà un cert retorn a la normalitat.
 

INDÚSTRIA DEL DIRECTE

El 2022 la indústria musical catalana del directe ha celebrat unes dades positives com mai, amb una facturació rècord de 188 milions d’euros. El balanç anual del 2022 va superar amb escreix la temporada anterior i es va situar per damunt dels resultats obtinguts el 2019, abans de la pandèmia. La facturació de la indústria del directe va ser un 59% més que el 2021 i un 34% més que el 2019.
 
Es tracta d’una xifra mai assolida, ni amb els 151,3 milions registrats el 2008, abans de la crisi econòmica. Cal destacar també l’augment extraordinari de públic (+230%) i de concerts (+30%) després de l’embut que va ser la pandèmia. Un extraordinari exercici que va revertir en els beneficis empresarials, ja que es va guanyar una tercera part d’espectadors respecte a ara fa dos anys i, en canvi, es van organitzar un 16% menys de concerts i, al mateix temps, es va donar feina a un 50% més de treballadors fixos. A més, de manera directa, això també va repercutir en el repartiment d’un 60% més de drets d’autor entre els artistes, amb relació a l’any anterior.
 
Ara bé, nous factors esdevinguts el 2023, com la disminució de l’exportació d’artistes catalans a causa dels canvis polítics, podrien revertir l’optimisme i portar a la prudència per garantir una major estabilitat. 
 
 

FESTIVALS

El 2022 els festivals dels Països Catalans han doblat la xifra d’espectadors respecte a l’any anterior i han recuperat el públic d’abans de la pandèmia, amb un augment històric del 9% a Catalunya i un 18% al País Valencià i un 92% a les Illes Balears. Tot i això, les dades més positives les han aportat els macrofestivals de més de 50.000 assistents, que han guanyat un 22% d’espectadors des de la pandèmia, mentre que la resta encara s’han situat molt per darrere (-20%). 
 
La recuperació d’assistents als principals festivals dels Països Catalans ha assolit una xifra rècord el 2022. La cinquantena de cites musicals han congregat un total de 3,5 milions d’espectadors, un +133% més que l’any anterior, i un +8% més que el 2019, abans de la pandèmia, quan es van registrar 3,2 milions.
 


La xifra d’assistents a festivals celebrats el 2022 a Catalunya ha augmentat un 154% respecte al 2021. Gairebé tots s’han tornat a celebrar i se n’han creat de nous. En la quarantena de festivals més destacats, hi han assistit 2,1 milions d’espectadors, una xifra superior al rècord del 2019, amb 1,9 milions d’assistents. La llista de macrofestivals segueix liderada per Primavera Sound i Sónar, seguits d’Acústica, Jardins de Pedralbes, Cruïlla i Guitar BCN.
 
Les festes majors han seduït la gent d’abans del confinament (+7%), però han estat els promotors privats els que han assolit millors resultats (+12%), per davant dels festivals públics o de capital compartit (-36%).
 
Els ingressos per drets d’autor als PPCC s’han recuperat un 58% respecte a l’any anterior, amb una xifra global de 34,2 milions d’euros. Cal destacar que la recaptació de 12,3 milions generats per concerts gairebé s’ha doblat respecte a l’any anterior (+93%) i que també s’ha superat la xifra del 2019 (+2%). Els artistes catalans que se situen en el top 10 de gires estatals i que han generat més drets d’autor són Joan Manuel SerratEstopa i Rosalia, als quals s’hi suma el grup mallorquí Antònia Font en el top illenc.
 
Pel que fa als directes per estils del 2022, els espectadors de festivals de cançó d’autor augmenten un +130% però encara se situen a -4% del 2019; el folk creix un +72% (-18% respecte al 2019); el jazz augmenta un +268% (-25% respecte al 2019), la clàssica se situa amb un ascens de públic del +99% (-26% respecte al 2019) i els certàmens de públic familiar han guanyat un +40% de públic (-5% respecte al 2019). I, finalment, en les programacions de Festes Majors s’ha doblat la presència d’orquestres de ball (+78%) i de grups de versions (+80%), tot i que encara estan només un 2% i 5% per sobre de fa dos anys. 
 
 

SALES

Després de dos anys d’inactivitat general les sales han recuperat espectadors respecte al 2019 (+16%). Tot i això, el sector lamenta la dificultat que han tingut els petits espais i de fora de la capital, que es nodreixen d’artistes locals. La xifra de concerts ha augmentat el 2022, però un 28% per sota de la prepandèmia.
 
 

La xifra d’assistents ha augmentat el 2022 un 495%, situant-se amb una bona recuperació respecte al 2019 (+16%). Tot i això, la situació gravíssima ha fet que algunes sales petites no hagin aixecat cap. Els equipaments barcelonins han millorat un +525% i un +22%, respectivament, mentre que a la resta de Catalunya, si bé han augmentat un 243% respecte al 2021, han quedat per sota de les dades prepandèmiques (-30%).
 
La programació de concerts a les sales no ha igualat les xifres del 2019 i ha patit una reculada mitjana del -28%, –que a la capital ha estat del -26% i a de les sales de fora de Barcelona ha pujat fins al -39%–, tot i l’augment respecte a l’any anterior del 166%.

AUDITORIS I CICLES

Els auditoris i cicles van apuntar el camí cap a la recuperació de la programació, tot i que encara pateixen certa manca de públic. La recuperació de públic dels equipaments que es va iniciar el 2021 s’ha refermat el 2022 (+108%), però encara no supera el 2019 (-10%). En canvi, la quantitat de concerts programats ha crescut de forma general, amb un 48% respecte al 2021 i el 6% respecte al 2019, sobretot fora de Barcelona.

 

 
El 2022 els cicles públics i privats han acusat l’efecte embut que va tenir la pandèmia en la majoria d’espais musicals –anul·lats o bé limitats per tota mena de protocols– i també una inflació que acusa un retrocés en l’àmbit privat i, tanmateix, l’audiència ha respost amb escreix assistint als esdeveniments programats als circuits catalans.
 
Les Cases de la Música (CdM) van seguir amb l’esforç per mantenir les xifres més positives de recuperació del 2021 i el 2022, però, no s'ha recuperat del tot quant a espectadors (-5%) i menys quant a la programació d’artistes (-31%).

 
Especial: Anuari de la Música
Arxivat a: Enderrock, sector musical, anuari del música, anuari de la música 2023, actualitat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.