L'EP comptarà amb quatre cançons: "A medio camino", que és una cançó cantada amb la cantant mexicana Marissa Mur i que està sonant ara a les ràdios mexicanes; "Candela"; la catalana "Dolce far niente"; i l'encara inèdita "A partir de ahí". El treball vol donar embranzida als concerts de celebració de vint anys que fan a Madrid i a Barcelona els pròxims mesos. De fet, el Wizink Center de Madrid està a punt d'omplir les deu mil localitats del 27 d'octubre i a Barcelona ja ho tenen tot venut pel dia 3 de novembre, i segueix venent-se bé el dia 4 de novembre.
La idea inicial de La Pegatina no era fer un còmic, sinó un llibre d'anècdotes de les gires que la banda ha fet pel món. A aquesta idea, se li va unir la proposta de l'antropòleg de formació i tècnic representant de música de l'Àrea de Creació de l'Institut Ramon Llull Lluc Silvestre de fer un còmic del grup de Montcada i Reixac.
La Pegatina els compra la idea i comencen des del 2020, en plena pandèmia, a recopilar material i facilitar documentació suficient tant al guionista com a l'il·lustrador. Els països escollits finalment van ser Mèxic, el Japó, l'Equador i Xina. Precisament la Xina és el que té un anecdotari més ric, ja que hi han fet fins a deu gires en dos anys diferents (el primer any el 2010 i el següent, un 2014 on van veure evolucionar el país superpoblat d'una manera increïble, perquè a la primera visita ningú els parlava anglès i el tema transports no estava tan ben resolt).
La Pegatina en la presentació del còmic 'Vamos a comernos el mundo' Foto: HMA / Arxiu Enderrock
Rubén Sierra de La Pegatina explica com una de les coses que més els va flipar de viatjar arreu del món és que "et fa veure una cultura diferent. A la Xina, el primer cop, les nostres lletres van haver de passar la censura. A Mèxic, cal destacar els picants que ens va deixar a tots enchilados. Aprens coses de les cultures d'arreu del món perquè vas amb la música i el ritme que és un llenguatge universal. I amb la música, nosaltres també transmetem la nostra manera de fer i de ser, i això arriba a la gent, com demostra que hàgim viatjat per 35 països diferents. Som un grup local que alhora és universal".
La banda explica, també, que quan van anar a tocar al Japó abans ja hi havien venut 3.000 discos, i a Mèxic els van rebre amb pancartes. D'aquí a un mes La Pegatina viatjarà per primer cop a Colòmbia i diuen que tot i que han estat a Canadà, els faltarà viatjar als Estats Units i a Àfrica per fer el món sencer, després d'haver viatjat per tot Europa i fins i tot dues vegades a Austràlia.
Presentació del còmic de La Pegatina a la llibreria Norma Còmics de Barcelona Foto: Arxiu Música Global
Adrià, Rubén, Ovidi, Ferran, Miki, Miguelón i els dos músics francesos que es van incorporar el 2006, Axel i Romain, fa dues dècades que trepitgen els escenaris i diuen que això els ve del pas que van obrir grups com Che Sudaka, Ojos de Brujo o Dusminguet. La banda té una clara divisió de feines que alimenta que tot funcioni: management, marxandatge, premsa, xarxes, grafisme... i així aprenien i prenien nota del que feien altres bandes per arribar on elles i més enllà. Primer va ser de manera totalment autogestionada, posant en descàrrega lliure el primer disc Al carrer (autoeditat, 2007), i actualment amb professionals que els ajuden, però mai no els substitueixen perquè sempre hi estan a sobre.
Romain assegura que l'estela de grups com Mano Negra els va influir a l'hora de voler fer la volta al món amb la seva música. Axel anota que La Pegatina ha assolit tot aquest itinerari perquè "ens agrada sortir de la nostra zona de confort. No ens agrada sempre repetir els mateixos escenaris com altres grups. Anem a buscar altres coses que desconeixem i això ens inspira per compondre; és un segell d'identitat del grup". Com passa a la cançó que apareix al còmic com a himne de la banda, "Como se hacen las flores".
L'il·lustrador del còmic, Mr Ed, explica que la música són colors: "He transformat la música en quatricromies. La documentació que ha recollit el Lluc, la banda i totes les seves cançons és fonamental per aconseguir reflectir la personalitat del grup i, tot i que és més difícil perquè nosaltres no vam fer aquests viatges, la personalitat de cada membre del grup".
Finalment, la tria del roadmanager Tito Rober com a narrador del còmic és idea del guionista Lluc Silvestre que el va conèixer personalment; tot i que només va estar amb la banda quatre anys, van ser anys prou intensos com per reflectir, deixar petjada —l'anomenaven 'el conseguidor' per com se les empescava per arribar primer que ells a tots els llocs o trobava allò que semblava impossible d'aconseguir— i fer de bon fil conductor d'aquestes aventures de La Pegatina, que van néixer al carrer i pels carrers han anat dient la seva, arreu.
