La cantant de Felanitx Maria Hein acaba de publicar el seu segon disc, Tot allò que no sap ningú (Hidden Track Records, 2023). En aquest nou treball, la mallorquina abandona la seva faceta de cantautora per endinsar-se en un nou món de pop electrònic.
 
“El primer disc [Continent i contingut (Hidden Track Records, 2021)] el vaig compondré a Mallorca, amb melodies i lletres més íntimes i poètiques. Era un disc més orgànic, senzill i pur, perquè els referents que tenia en aquell moment eren Maria del Mar Bonet i artistes de folk i pop acústic”, recorda Hein. Aquest nou àlbum, en canvi, ha nascut a Barcelona, on porta vivint 2 anys, i on ha conegut nova gent, nova música i noves inspiracions. “Viure a Barcelona m'ha donat noves oportunitats i m'ha portat a conèixer coses que abans no tenia. En aquests dos anys, la meva vida i els meus referents han canviat molt”, assegura l’artista.
 
Tot va començar, en realitat, i segons explica, amb les col·laboracions que va fer amb Plan-ET ("Supergluuu") i Julieta (“Club”), que van els seus primers contactes amb una música més electrònica: “Va ser quan em vaig adonar que volia fer una cosa més electrònica”. Però el primer moment en què ho va fer sola va ser versionant precisament la cançó tradicional “La dama de Mallorca”: “vaig voler reinterpretar-la i dur-la a un terreny més electrònic. Volia deixar entendre que hi hauria un canvi...”. I així s’ha confirmat en el nou disc, en què ella mateixa ha participat en la producció al costat de Ferran Palau i Sr. Chen. Repassem el treball amb ella, cançó a cançó.
 

1. “Es perfil d’es teu cos”
“És l’inici d’una relació, que s’anirà narrant al llarg del disc. És una cançó que vaig compondre amb la meva antiga parella, i reflecteix molt bé el sentiment que tens quan estàs compartint un moment molt íntim amb una persona. Volia que el tema obrís el disc, perquè és una cançó tan petita, íntima i pura, que no volia fer-li cap gran producció, i havia de quedar a piano i veu. Funciona com a introducció, o com a pont entre el disc anterior i el que just comença. La següent cançó també arrenca a piano i veu, però després ja s’hi afegeix electrònica i ens acomiadem de l’antiga Maria.”


 
2. “Mercuri i mart”
“És el moment d’enamorament cap a l’altra persona, quan tot és perfecte. Estàs dins d’un món idíl·lic i ho veus tot perfecte; també a l’altra persona, que descric amb la metàfora de Mercuri, que està més a prop del sol, i per tant és més brillant. Com deia abans, el tema comença a piano i veu, però de cop entren els bombos a negres i es converteix en una cançó de pop total.”
 


3. “Fiu fiuuu”
“El concepte de la cançó són les papallones que sents quan estàs enamorat, quan esperes l’altra persona i estàs nerviosa abans que arribi... En un principi, la cançó s’havia de dir “Papallones”, però li vaig posar “Fiu fiuuu” perquè és una expressió que utilitzo quan una cosa m’agrada molt: jo mai he sabut xiular -ara ja n’he après!-, i en comptes de xiular, quan m’agradava alguna cosa deia “fiu fiuuu”. A nivell de producció, és un tema molt electrònic, amb un món més proper al K-pop i al videojoc”.

 

4.“Fets de fil”
“Comencen els problemes de parella i les primeres discussions. T’adones que això no et fa bé. Tot i així, la lletra la vaig voler fer més poètica, perquè no fos tan dura, sinó més dolça, encara que parli d’una cosa molt agressiva -com quan dic ‘quan mos discutim te trec del pis’-. Igual ho faig amb la sonoritat, que és un drum’b’bass, però cuqui.”
 

 
5. “Sa pell me torna blanca”
“És molt especial per jo. És de les meves preferides del disc, perquè component-la amb el piano vaig arribar a plorar i tot. Relata aquest moment de debilitat en què no estàs bé: saps que arribarà el punt en què no podràs seguir amb aquesta relació, i de fet, t’adones que ja s’està acabant. I per un costat vols que acabi, perquè saps que no et fa bé, però alhora no vols dir adeu, i quedar-te amb un mal gust. També hi faig una referència a “Es teus ulls davant la mar”, del primer disc.”
 


6. “Renou”
“Aquesta va ser una de les primeres cançons que vaig escriure del disc. Vaig visualitzar molt clarament un moment de discussió en què està plovent a defora: el cel i jo plorem. És un moment molt dur i violent. Jo soc al llit, feta pols, i l’altra persona surt al terrat, mentre seguim discutint i cridant, i jo m’estic congelant i li és igual... Són els darrers moments en què ens estem fent mal.”


 
7. “Solitud”
“En aquest punt la relació s’està acabant, però només per part teva. Parla d’un moment en què estàs sola i ja t’has adonat que no necessites ningú per estar bé. És una cançó d’empoderament, d’adonar-te que t’ho han fet passar molt malament i ara et toca estar bé. Hi faig un discurs d’evolució i de maduració, d’independència, que va dirigit a l’altra persona, però alhora és com si es pronunciés en un moment de deliri. També hi dic que tota sola he trobat un camí, el musical, i ho dic perquè moltes vegades les parelles s’atribueixen mèrits teus com si fossin seus; i ningú s’endurà aquest mèrit.”


 
8. “Temps”, amb Mushka
“Vols que acabi aquest malson que t’està impedint viure moltes coses, i t’imagines amb una altra persona. És una infidelitat imaginària. Mushka hi entra, amb la seva lletra i la seva història, i és com si fos aquesta persona amb qui t’imagines. Estic molt contenta que s’hi hagi sumat. A la lletra també hi dic que el meu quadern de cançons m’avisa que he d’acabar aquesta etapa, perquè realment ho vaig viure així: el disc em va ensenyar moltes coses. Vaig veure com amb les cançons, el meu subconscient m’estava dient moltes coses, m’enviava un missatge”.


 
9. “Cansada de tu”, amb Rita Payés
“Xerra del moment en què estàs dolguda i cansada d’aquella persona, perquè ja no et deixa viure. Saps que això ha acabat, i, per una banda, estàs alleugerida, perquè n’estaves farta, però alhora també l’enyores. Quan componia aquesta cançó, vaig començar a provar de fer bases i sàmplers. Soc molt fan de Rita Payés i el disc Como la piel (autoeditat, 2021), i en vaig samplejar un tros instrumental i molt màgic de “Quién lo diría”.  Vaig escriure-hi a sobre, i per mi tenia molta coherència; em va agradar com quedava. Quan la vam masteritzar, li vam passar a ella perquè ens en donés el vistiplau, però la cançó li va agradar i s’hi va voler sumar a fer-hi els cors. Estic molt contenta, mai m’ho hauria imaginat...”.


 
10. “Mamà”
“Mentre estava gravant el disc li vaig passar un parell de cançons a mu mare: “Temps”, “Solitud”  i “Cansada de tu”. No estaven acabades encara, i ella em va enviar aquest àudio dient-me que eren 'molt directes'. Al principi vam pensar incloure'l a “Cansada de tu”, però vaig voler que fos com un interludi. Ella hi surt pensativa i dubtant, perquè patia per aquest canvi i per fer cançons tan crues, tenint-ho tot tan recent... Li preocupava que no funcionés. Ara, però, n’està molt contenta!”.


 
11. “Oblidar”
 “La relació s’ha acabat del tot. És un moment d’inestabilitat, per això, perquè estic bé perquè s’ha acabat però alhora estic malament perquè la relació també ha tingut moments màgics. És la darrera cançó on estic dolguda, i acabo dient que no ploraré per ningú més, perquè ha estat una relació molt tòxica, i és una situació per la qual no vull tornar a passar. És el moment d’oblidar aquella persona, i oblidar també les coses dolentes que han passat. A nivell de producció és com “Fiu fiuuu”, molt K-pop i neta, però més trista”.


 
12. “Sirenes”
“És una cançó molt curteta. La idea és que una relació, sobretot una relació tòxica, mai acaba amb un punt final: tot s’ha acabat per tu, però l’altra persona no ho vol. Tens molt clar que no hi cauràs, però encara així et sents perseguida, pressionada... I dic que em guardo tot el mal perquè, si un dia em torna a passar el mateix, ja sabré actuar. La cançó es diu “Sirenes” perquè mentre componia aquesta cançó al meu pis del carrer València (Barcelona) i la gravava amb el mòbil, no hi paraven de passar ambulàncies i cotxes de policia, i vaig pensar incloure-ho en el tema.” 


 
13. “Tantes coses a dir-te”, amb Socunbohemio
“Va ser una de les darreres que vaig compondre. És com una mena de carta, per mi, però amb Socunbohemio hem aconseguit convertir-ho en una conversa de dos. La cançó xerra del moment en què ja tens dret a refer la teva vida amb una persona nova, i de tornar a viure en llibertat. Estàs cercant ser feliç, i trobes una persona amb qui pots ser-ho. Has superat el malson de relació per fi, i has pogut tornar a viure coses noves amb gent que estimes i per qui et sents estimat. I tens esperança per una persona que et fa sentir bé. I això dona pas a una nova Maria.”