El cantant, guitarrista i productor sabadellenc Vernat publica el divendres 13 d'octubre el seu nou treball, Com estimen a les pelis (autoeditat, 20239. Un EP íntegrament cantat en català, que s'endinsa de ple en el pop amb tints urbans, tot i respirar aires R'n'B. L'àlbum gira al voltant d'un amor de pel·lícula, i no escatima en referències a la cultura popular de tota una generació. N'estrenem un dels temes, "100%", i en parlem amb l'artista.



Avui estrenem la nova cançó "100%". Com neix?
Realment, va sortir intentant fer un tema per al Cesc 'Triquell' que se me'n va anar de les mans... Al final em va sortir això, que potser és la cançó més de pop adolescent i de radiofórmula de l'EP. Trobo que té sentit, en el fons, dins del disc, perquè em permet sortir de la història que hi canto i treure-li importància.

L'àlbum té un punt conceptual, és com una finestra a una relació.
Totalment, tot i que això no vol dir que sigui una finestra literal a la meva vida personal. Està tot exagerat, més dramàtic i a l'estil Hollywood. I tot així, no és una història amb inici i final, però és bastant visual, i això m'agrada molt. 

Tot i així, a través d'aquestes històries d'amor, també expliques coses de tu, com quan a 100% fas una mena de decàleg per estar millor i ser més tu, o a "Fifa" et preguntes 'què passaria si em deixés estimar'.
Sí, a "Fifa" i "100%" parlo bastant de mi; són les cançons més reals, i es nota. Però no és un disc que hagi premeditat molt, per això el puc anar escoltant sovint, perquè és com mirar una pel·li.


 
En aquest nou disc optes per un estil i una producció més propera al pop urbà i electrònic, tot i admetre també influències d'altres estils. A què es deu?
Aquest EP el vaig fer fa un any, ja. Va coincidir que vaig anar a viure quatre mesos amb un col·lega en una casa allunyada, enmig d'una carretera. Allà, vaig començar a fer música, i em van sortir unes quantes cançons d'R'n'B, un estil que en català crec que tampoc s'ha fet gaire... I encara menys que soni americà, que és com ha de sonar l'R'n'B -excepte "Flor de vent" de Betriu, que és bastant el que volia fer jo també [RIU]-. Vaig començar a ajuntar cançons i llavors les vaig produir una mica amb sentit i unitat, però inevitablement vaig fer el que faig sempre: barrejar diferents estils. Per això, l'EP, tot i que va néixer R'n'B ha acabat sent més pop que altra cosa. Però l'esperit es conserva... espero.
 
Els títols i l’imaginari del disc són plens de referents pop generacionals com “Fifa” i “Bellatrix”. En quin sentit els incorpores o et fan servei en la teva pròpia narrativa?
En aquest EP parlo bastant d'amor, i sense voler-ho vaig anar a buscar el naixement de l'amor quan ets adolescent... I suposo que quan era adolescent jugava molt al Fifa, i mirava Harry Potter [RIU]. 

Utilitzes el personatge de Bellatrix, la 'dolenta' de la saga 'Harry Potter', per parlar de la persona que estimes. Per què?
La cançó "Bellatrix" no és literal... i de fet, no recordo ni haver-la fet: és com un encanteri... Bellatrix realment és un dels personatges més controvertits i guais... Encara que sigui sanguinària, sempre m'ha agradat, potser perquè jo soc Slytherin...[RIU]. Em semblava un personatge bastant icònic per incloure'l, però no va més enllà el motiu d'esmentar-la a l'EP.

Dius que no recordes haver-la fet?
No... I per això és de les que més em toca, perquè no la reconec... La vaig fer fa dos o tres anys, crec. I va ser la que em va ajudar a muntar tot l'EP: no contemplava incloure-la, i de cop em vaig adonar que era l'interludi que li faltava a l'EP abans d'entrar als temes superpop que venen després.