La passada primavera va néixer Púniks, un nou duet eivissenc sorgit de la mà de dos músics de l'illa: Karlus i Slim Samurai. Amb un estil heterogeni que combina tant pop com diferents estils urbans, el duet publicarà aquest divendres 3 de novembre el seu debut discogràfic, Sa curta (Illa Delirics, 2023). Abans, però, estrenem en primícia un dels temes d'aquest nou disc, "Ciutat", i en parlem amb ells d'aquest nou projecte conjunt.
De què parla "Ciutat"?
Karlus: "Ciutat" va sobre què significa per nosaltres viure a una gran ciutat -en aquest cas Barcelona- quan has hagut de marxar de l’illa quasi per obligació, sigui per motius educatius o laborals. A més, també parlem del que suposen aquestes tornades exprés a l’illa sempre que les obligacions et deixen.
Després d'haver publicat música cadascú en solitari, què us motiva a començar un nou projecte de Púniks?
Toni Pla (Slim Samurai): Portava molt de temps amb ganes de tornar a fer música amb la meva llengua, però no trobava l'ocasió o la motivació per posar-me amb un nou projecte. Un dia, navegant per la xarxa, vaig descobrir a Karlus amb el seu remix de "Jo tinc una enamorada" (una cançó tradicional eivissenca versionada al malianteo) i em va encantar. Llavors, vaig escriure-li i li vaig proposar de quedar per fer música i vam tenir molt bona connexió. Al final, vam continuar creant coses fins al punt de transformar tota aquella música que estàvem fent en un projecte més sòlid.
El concepte del projecte està molt arrelat a la vostra terra, Eivissa. És una forma de donar identitat al projecte?
K: Aquest fet s’ha donat involuntàriament, ja que, al cap i a la fi, parlem de les nostres vides. Però crec que és una forma d’obrir debat pel que fa al que és ser eivissenc/a avui dia. Eivissa és una terra molt arrelada als costums, però alhora és molt oberta a l’exterior i amb una marca com és 'Ibiza' ben estesa i coneguda. Volem ser nosaltres mateixos qui parlem sobre com és criar-se en aquesta illa i fugir d’estereotips i banalitats.
En diverses cançons, apel·leu a diverses tradicions eivissenques. Creieu que l'illa està perdent la seva identitat i les seves arrels?
K: La identitat no es perd ni es guanya, sinó que va evolucionant. L’illa ha canviat molt en pocs anys i ara hi ha molta gent molt diferent convivint a un mateix tros de terra, el qual em sembla una cosa preciosa, sempre i quan es tengui cura d’aquesta terra. Està clar que aquelles arrels que definien l’illa durant el segle passat ara s’han dissipat, però jo crec que ara és un bon moment perquè els mateixos eivissencs i eivissenques proposem de manera oberta i humil què és allò que ens fa ser-ho.
Com ha estat la rebuda dels senzills? La insularitat d'una illa com Eivissa us dificulta donar-vos a conèixer?
K: La veritat que molta gent de l’illa ens ha dit que era una cosa necessària. Des del meu punt de vista, l’ús del català en la música (i en altres arts) sempre sembla que ha estat lligat a allò tradicional i folklòric, cosa que Púniks no és. Crec que estem trencant prejudicis a l’hora de crear en eivissenc i no ho fem com acte de reivindicació lingüística sinó perquè genuïnament ens sentim còmodes cantant en la nostra llengua.
D'on ve el nom de 'Sa curta'?
T.P: El nom ve d'una modalitat de ball pagès que es caracteritza per ser de menys durada que la seva germana gran, que es titula "sa llarga". Com ens encanta jugar amb aquest tipus de conceptes, vam decidir titular a aquest treball Sa Curta, com a predecessor del pròxim que vindrà.
En el disc ajunteu estils molt diferents com reggaeton, trap, drum&bass o l'indie pop. Voleu fer una mescla heterogènia que pugui ser una banda sonora per a les generacions més joves?
T.P: Som dues persones molt espontànies a l'hora de fer música, i, per això, en aquest primer treball hem decidit no privar-mos de provar estils i de gaudir de diferents sonoritats. No és una cosa intencionada, però sí que creiem que és polit que la gent de les nostres generacions pugui gaudir de músiques de diferents estils, o no tan habituals, en la seva llengua. I alhora, d'alguna manera ens ajuda a connectar més fàcilment amb nosaltres mateixos.
Teniu ja algun concert de presentació?
T.P: Ara mateix no hem tancat res, tot i que sí que tenim diverses propostes. Primer necessitàvem acabar el disc i presentar-lo a les plataformes per sentir-mos amb la motivació de què ja teníem un tracklist definit per a defendre als escenaris.