Entrevistes

Mosaic: «Sempre he defensat que es trenquin els tabús de la salut mental»

Parlem amb el vocalista de Mosaic, Gerard Berengué, sobre el seu primer llarga durada 'De mil colors'

| 24/11/2023 a les 13:30h

Mosaic
Mosaic | Arxiu Música Global
El grup de Sant Cugat, Mosaic, és el projecte musical que va néixer de la unió de Gerard Berengué, Roger Jordán i Adrià Olshanetsky. El 2021 va publicar el primer senzill, “Ets tu”, i l'EP Atzar (Música Global, 2021). Avui, dos anys després, publica el seu primer llarga durada, De mil colors (Música Global, 2023), un cant a la superació, a deixar-se anar i a viure la vida. En parlem amb el vocalista de Mosaic, Gerard Berengué.



Com neix Mosaic, fa 2 anys? 
Tot va començar en plena pandèmia amb el meu compte de versions d’Instagram. No parava de penjar-hi contingut i així vaig conèixer en Roger Jordan i l’Adrià Olshanetsky. Quan vam poder, ens vam veure i vam començar a tocar, però sense cap propòsit fixat. Fins que ens va fitxar Música Global. 

Qui és Mosaic actualment?
Jo estic al capdavant, però darrere hi ha tota una banda. En Roger ja no segueix al grup, però l’Adrià sí, i s'han sumat al projecte el Julià Castellví i l'Àngel Gelabert. Però, a part d'ells, hem afegit més gent dalt de l'escenari. Fem un festival ara. 

El 2021 el grup es va fer viral amb “Ets tu”. Com vius passar del res al 100?
Tot ve arran d’un concurs de Flaixbac que vam guanyar, i “Ets tu” es va convertir en la cançó de l’estiu de l'emissora. Tot el que va passar després no ens ho esperàvem gens, i a llarg termini ha costat una mica de pair, perquè mai t'imagines que et pugui passar una cosa així. Nosaltres estem superagraïts, però clar, quan de cop i volta passes del res al tot vols mantenir el que has aconseguit, però costa moltíssim. Tot i això, seguirem treballant per fer-ho possible. 


Després va venir l’EP 'Atzar' (Música Global, 2021), i ara per fi podem escoltar el primer disc de Mosaic. 
Amb Atzar no sabíem ben bé cap a on tirar, va ser com fer un tast musical. Aquest disc segueix una mica l’estil que ens vam marcar aleshores, però, tot i que sigui jo qui compon els temes del grup, tota la banda sempre ajuda i col·labora, així que hi ha moltes visions diferents dins el projecte. Encara que intentem seguir un únic camí, el disc està fet amb molts estils i també amb la mirada de quatre productors diferents, i cadascú aporta el seu color. D’aquí el nom, d’aquests mil colors que el formen. 

També hi ha un joc de paraules entre el nom del disc i el del grup?
Ens va costar moltíssim trobar el nom del disc. L’hem estat gravant durant dos anys i hi ha temes que estan fets des de fa quatre o cinc. Ha passat per moltes mans, algunes que ja no hi són, i està ple de vivències. Per això el nom, perquè en certa manera ho acaba abocant tot en aquesta metàfora dels mil colors. Hi ha una targeta al disc en format físic que té un text on se li dona sentit a tot això. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Mosaic (@mosaic_oficial)


Quatre de les cançons del disc ja les havíem pogut escoltar abans en forma de senzill.
Són temes que podrien servir per resumir el disc. Les vam treure perquè estaven fetes des de feia molt temps. Com que l’hem anat fent sobre la marxa, no sabíem quin color li volíem donar, així que vam dir-nos que ja veuríem com aniria sortint. I quan ja ho tinguéssim tot enllestit, aleshores li donaríem el toc final amb aquests temes que han sortit nous amb el disc. 

Amb tot aquest temps enmig, potser sentiu que hi ha cançons que ja no us representen tant?
Si hagués de trobar un però o un error al disc seria justament aquest. El temps ha fet que hi hagi temes que ja no senti igual que quan els vaig fer en el seu moment, sigui per la lletra o pel so.


Per La Marató 2022 vau fer una versió en català de Stitches de Shawn Mendes titulada “La meva defensa”. Per què heu volgut incloure-la al disc?
Tant la lletra, com la música i la producció ens van encantar i des del primer minut vam saber que aquest tema havia de formar part del disc. Òbviament, no és nostra, però pel motiu que hi ha darrere, la lletra i la sonoritat que té, havia d’estar dins d’aquest àlbum. A més, la interpretem als concerts i té molt bona rebuda per part del públic. 

“Hem après” és un tema que crida l’atenció dins el tracklist perquè deixeu anar les trompetes per agafar la forma d’una balada.
Defensar els valors que m’han inculcat a casa i el que he anat aprenent fins ara és una cosa que he volgut perseguir a l'hora de fer la meva música. Aquest tema el vaig escriure fa tres o quatre anys en un moment en què jo estava molt malament i vaig decidir deixar-lo aparcat a mig fer. Al cap d’un temps, després que una amiga m'expliqués un problema de salut mental que estava patint, em vaig asseure i vaig acabar la cançó. Vaig tenir clar que havia d’incloure-la al disc, perquè sempre he defensat que es trenquin els tabús de la salut mental.

I també apareix la veu d’Esther.
Quan el tema estava enllestit vaig tenir clar que faltava una veu femenina. Jo estic enamoradíssim de la seva veu, i, com que tenim molt bona relació, vaig parlar amb ella i li vaig proposar que hi col·laborés. La cançó li va agradar molt i es va animar a participar. N'estem molt contents. 



Les cançons segueixen un mateix estil pop, et veus en un futur barrejant aquest estil més característic vostre amb algun altre?
Ja estem maquinant el disc de l’any que ve, i des d'un principi tenia clar que volia canviar una mica les normes i fer-lo més ràpid, perquè el coco no para mai. Estem jugant amb sons nous i volíem seguir la línia actual d’incloure quelcom més electrònic al disc. De fet, ja es pot tastar a De mil colors, però en el proper potser desapareixeran les trompetes, tot i que les seguirem portant en els directes. Però encara hi estem treballant, intentant buscar un so que la gent senti i digui: "és Mosaic". 

T’ha ajudat el que vas aprendre durant la teva etapa al conservatori amb què estàs fent actualment? 
En la part musical i de composició sí, però en la part creativa, no, sempre he pensat que m’havia mancat moltíssim. De fet, quan vaig deixar el conservatori vaig arribar a un punt que no volia saber res de la música, perquè no em sentia lliure a l’hora d’expressar els meus sentiments. Potser sí que m’ha ajudat en certa manera, perquè després de deixar la música completament, vaig passar per una mala època i a través de les cançons vaig començar a buidar tot el que tenia dins. Però no hi guardo cap vincle, cap agraïment etern a l’escola. Crec que m’ho vaig acabar cuinant molt a casa.

Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, Mosaic, de mil colors

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.